Juan Carlos Cabrera analitza a Pensaveus Compartides com els Mundials han esdevingut escenaris de poder polític, grans negocis i identitats nacionals que van molt més enllà de l’esport.
Quan es parla de futbol, sovint es pensa en competició, emoció i espectacle. Però darrere dels estadis plens, dels grans fitxatges i dels Mundials que paralitzen el planeta hi ha una realitat molt més complexa. El futbol és també una expressió de les relacions de poder, de les identitats col·lectives, dels conflictes socials i dels interessos econòmics que travessen les societats contemporànies.
Aquesta és la tesi central de la conversa mantinguda a Pensaveus Compartides entre Míriam Aymamí, Leonardo Alvarado i l’escriptor, investigador i guionista mexicà Juan Carlos Cabrera Pons. Durant l’entrevista, Cabrera proposa una mirada crítica al fenomen futbolístic i defensa que comprendre el futbol és també una manera d’entendre el món actual.
Un esport senzill que va conquerir les classes populars
Per a Cabrera, una de les claus de l’èxit global del futbol és la seva extraordinària accessibilitat. A diferència d’altres esports que requereixen equipament específic o instal·lacions complexes, el futbol es pot jugar pràcticament a qualsevol lloc i amb molt pocs recursos.
Aquesta senzillesa va facilitar que les classes treballadores se l’apropiessin durant la seva expansió a l’Anglaterra industrial. Tot i que inicialment havia estat un entreteniment reservat als sectors més benestants, la incorporació dels obrers va transformar profundament la seva naturalesa. Els equips van començar a remunerar els jugadors més talentosos perquè poguessin dedicar-se plenament a l’esport, fet que va obrir el debat sobre la professionalització.
Segons Cabrera Pons, aquella disputa entre les elits partidàries de l’amateurisme i les classes populars que reclamaven una compensació econòmica continua present, sota altres formes, en el futbol actual. La victòria de la professionalització va permetre democratitzar l’accés a l’esport, però també va obrir la porta a una creixent comercialització que acabaria convertint el futbol en una de les grans indústries globals de l’entreteniment.
Els Mundials: molt més que una competició esportiva
La Copa del Món és probablement l’expressió més visible d’aquesta transformació. Cabrera recorda que la FIFA va comprendre molt aviat el potencial econòmic i simbòlic dels tornejos internacionals. Des de la primera edició celebrada l’any 1930, els Mundials han anat augmentant de dimensió, audiència i impacte mediàtic.
La televisió hi va jugar un paper determinant. El Mundial de 1954 va ser el primer retransmès per televisió i el de 1970 el primer emès en color. A partir d’aquell moment, la competició va començar un creixement exponencial que encara continua avui. Més seleccions participants, més patrocinadors, més drets audiovisuals, més infraestructures i més negoci.
L’investigador assenyala que aquesta expansió ha acabat convertint els Mundials en autèntics esdeveniments globals que impliquen governs, empreses multinacionals, operadores turístiques i grans grups mediàtics. Una evolució que, segons ell, s’ha accelerat especialment durant les darreres dècades.
Nacionalismes, identitats i rivalitats històriques
Un dels aspectes que més interessa Cabrera és la capacitat del futbol per canalitzar identitats col·lectives. Quan una selecció nacional competeix en un Mundial, deixa de ser únicament un equip esportiu per convertir-se simbòlicament en la representació d’un país.
Aquesta identificació explica per què molts partits adquireixen dimensions que van molt més enllà de l’àmbit esportiu. Les rivalitats històriques, les ferides polítiques, les relacions de poder o els conflictes diplomàtics es projecten sovint sobre el terreny de joc.
L’exemple paradigmàtic és el partit entre l’Argentina i Anglaterra al Mundial de Mèxic de 1986. Cabrera recorda que Diego Armando Maradona va interpretar aquell enfrontament com una revenja simbòlica després de la derrota argentina a la Guerra de les Malvines. En aquest context, el famós gol amb la mà va adquirir una càrrega política que transcendia completament el resultat esportiu.
També destaca la tendència dels espectadors neutrals a posicionar-se a favor dels equips percebuts com els més febles. Durant el Mundial de Qatar, per exemple, moltes simpaties internacionals es van concentrar en la selecció del Marroc, convertida en símbol del sud global davant les grans potències futbolístiques tradicionals.
El futbol com a eina de projecció política
Els governs han entès des de fa dècades la capacitat dels grans esdeveniments esportius per construir relats polítics. Cabrera recorda diversos exemples històrics en què els Mundials han estat utilitzats per reforçar la imatge internacional dels estats organitzadors.
El Mundial de l’Argentina de 1978, celebrat durant la dictadura militar, és un dels casos més coneguts. També esmenta els campionats disputats a la Itàlia feixista de Benito Mussolini, que van servir per projectar una determinada imatge del règim.
Segons explica, aquesta lògica continua vigent avui. Els grans esdeveniments esportius permeten als governs presentar-se davant del món com a països moderns, eficients i estables, encara que sovint aquesta imatge amagui problemes socials profunds.
Qatar 2022 és un dels exemples més recents. Tot i l’espectacular desplegament organitzatiu, el torneig va estar envoltat de denúncies per les condicions laborals dels treballadors migrants encarregats de construir les infraestructures necessàries per acollir la competició.
El negoci transforma el futbol
La comercialització del futbol ha modificat profundament la relació entre jugadors i aficionats. Cabrera considera que actualment existeix una distància enorme entre el futbol professional d’elit i la pràctica popular que continua omplint camps amateurs cada cap de setmana.
Els futbolistes d’elit han esdevingut figures globals, amb salaris multimilionaris, contractes publicitaris i una exposició mediàtica comparable a la de les grans estrelles de l’espectacle. Aquest procés, segons l’investigador, ha generat una separació creixent respecte a la realitat quotidiana dels aficionats.
També observa diferències significatives entre el futbol masculí i el femení. Durant molts anys, explica, el futbol femení va mantenir una relació més directa amb els entorns acadèmics i comunitaris, menys condicionada pels interessos comercials. Tanmateix, l’expansió mediàtica i econòmica del futbol femení està incorporant progressivament les mateixes dinàmiques que han caracteritzat el futbol masculí professional.
Àfrica entre l’oportunitat i l’explotació
La situació del futbol africà ocupa també una part destacada de la conversa. Cabrera rebutja les visions simplistes i defensa que el continent concentra algunes de les contradiccions més evidents del futbol global.
D’una banda, existeixen històries d’èxit extraordinàries. Futbolistes com George Weah o Didier Drogba han exercit una influència que va molt més enllà dels estadis, arribant fins i tot a la política o a la mediació en conflictes socials.
Però, paral·lelament, també denuncia pràctiques vinculades al trasllat de menors africans cap a Europa sota promeses esportives que sovint acaben frustrades. Segons explica, nombrosos estudis han alertat sobre mecanismes que poden arribar a convertir-se en formes d’explotació i de tràfic de persones emparades en l’esperança d’una carrera futbolística.
El Mundial de 2026 i les seves contradiccions
La proximitat del Mundial de 2026, que es disputarà als Estats Units, Mèxic i el Canadà, serveix com a exemple contemporani de moltes de les qüestions abordades durant la conversa.
Cabrera es mostra especialment crític amb les transformacions urbanes que ja s’estan impulsant a la Ciutat de Mèxic. Segons explica, els preparatius han generat preocupacions relacionades amb la mobilitat, la gentrificació, la gestió de l’aigua i l’ús dels recursos públics.
També qüestiona si els beneficis reals acabaran arribant a la ciutadania. L’augment constant dels costos organitzatius i del preu de les entrades fa que cada vegada sigui més difícil que la població visqui el Mundial com una experiència pròpia. Al seu parer, els principals beneficiaris continuen sent els grans actors econòmics vinculats al negoci del futbol.
Malgrat aquest diagnòstic crític, l’investigador no descarta que sigui possible imaginar una altra manera d’organitzar aquests esdeveniments. Una fórmula més inclusiva, menys dependent de les exigències comercials i capaç de repartir millor els beneficis socials que generen.
Un reflex del món contemporani
En la reflexió final del programa, els participants coincideixen que el futbol constitueix molt més que un simple entreteniment. Els estadis, les aficions, les seleccions nacionals i els grans tornejos funcionen com un espai privilegiat per observar les desigualtats, els conflictes, els relats polítics i les transformacions culturals del nostre temps.
Com conclou la conversa, cada partit parla també de la societat que el produeix. I entendre el futbol, en bona mesura, significa entendre una part important del món contemporani.
