La festa de Berga rebrà aquest any 340.000 euros entre aportacions públiques i patrocinis, estrenarà un espai vigilat per deixar motxilles i cotxets i ampliarà els mecanismes per anticipar aglomeracions a la plaça de Sant Pere
La Patum de Berga afronta l’edició d’aquest 2026 amb més recursos que mai i amb diverses novetats pensades per reforçar tant la seguretat com la gestió del públic. La festa, que se celebrarà del 3 al 7 de juny, batrà enguany el seu rècord de finançament i disposarà de 340.000 euros entre aportacions d’administracions i patrocinadors privats, una xifra que permetrà cobrir prop de la meitat del cost total de la celebració.
El salt més destacat arriba en el capítol públic. Les administracions hi aportaran 265.000 euros, és a dir, 140.000 més que l’any passat. La Generalitat hi destinarà 200.000 euros i la Diputació de Barcelona, 65.000. Aquesta injecció reforça una festa que és alhora patrimoni cultural, reclam de país i gran esdeveniment popular, i que en els darrers anys també ha hagut de professionalitzar més aspectes organitzatius i logístics.
Més diners per sostenir una festa més exigent
La xifra rècord no es llegeix només com un gest institucional, sinó com un indicador de la creixent complexitat que comporta organitzar la Patum. La festa continua sent una celebració d’arrel popular i fortament ritualitzada, però al mateix temps ha d’afrontar reptes de gran esdeveniment: control d’aforaments, seguretat, accessibilitat, neteja, serveis bàsics i resposta davant d’una afluència massiva de públic.
El reforç del finançament permet, en aquest context, consolidar dispositius i introduir millores que van més enllà de la programació. La Patum no només es prepara per ser celebrada, sinó també per ser gestionada amb més eines.
Un espai vigilat per deixar motxilles i cotxets
Entre les novetats d’enguany, destaca la creació d’un espai vigilat perquè els assistents hi puguin deixar bosses de mà, motxilles i cotxets abans d’entrar a la plaça de Sant Pere durant els salts. Aquests objectes no hi poden accedir per motius de seguretat, i fins ara aquesta restricció generava problemes pràctics i tensions d’organització.
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ha explicat que aquesta nova infraestructura ha de servir també per reforçar la pedagogia entre el públic. La intenció és que els assistents tinguin una alternativa clara i segura per desfer-se temporalment d’aquests elements i, al mateix temps, que s’entengui millor per què és necessari limitar-ne l’accés a l’espai central de la festa.
Més control dels fluxos d’entrada
La Patum també ampliarà aquest any el sistema de comptadors de persones a dues de les principals vies d’accés a la plaça. La finalitat és detectar amb més antelació els grans fluxos de públic i poder activar eventuals restriccions d’accés abans que la situació esdevingui crítica.
Les dades recollides l’any passat van mostrar fins a quin punt aquesta eina pot ser útil. El moment de màxima afluència es va registrar durant un dels tirabols de dissabte, quan es van arribar a concentrar prop de 6.000 persones a la plaça. Amb aquesta informació, el consistori vol anticipar millor les decisions i guanyar capacitat de reacció en temps real.
Una crida al respecte després de les incidències del 2025
L’alcalde ha aprofitat la presentació de l’edició per llançar un missatge clar de respecte per la festa. El record immediat és el de l’any passat, quan es van haver d’aturar en dues ocasions els salts de plens, una situació inusual després de molts anys sense incidents d’aquest tipus.
Sànchez ha demanat als assistents que s’informin prèviament sobre la litúrgia de la Patum, sobre la manera adequada de participar-hi i també sobre la vestimenta recomanada per fer-ho amb seguretat. El missatge insisteix en una idea central per a la ciutat: la Patum no és només una festa multitudinària, sinó una celebració amb codis propis que cal conèixer i respectar.
Més punts d’aigua, més lavabos i accessibilitat reforçada
A més de les mesures de seguretat i control, l’edició d’aquest any reforçarà diversos serveis bàsics. Hi haurà més punts d’aigua, un augment del nombre de lavabos i també més concerts adaptats amb motxilles d’accessibilitat.
Aquest conjunt de millores dibuixa una voluntat clara de fer la festa més habitable i més inclusiva, sense alterar-ne l’essència. La Patum continua sent una celebració intensament física, massiva i exigent, però l’organització intenta fer compatibles aquesta identitat amb una atenció més acurada a les necessitats del públic.
El dispositiu de seguretat es manté
Pel que fa al dispositiu policial, es mantindrà un esquema semblant al de l’any passat, amb prop d’un centenar d’agents dels Mossos d’Esquadra cada dia. L’Ajuntament en fa una valoració positiva, igual que de les dades de control de l’edició anterior: es van fer prop de 3.000 controls d’alcoholèmia i només 51 van donar positiu.
Aquesta continuïtat en el desplegament indica que el consistori considera consolidat el model de seguretat aplicat en les darreres edicions, tot i les incidències puntuals registrades en els salts de plens.
Un estudi per posar xifres al retorn de la festa
La Diputació de Barcelona finançarà també un estudi sobre l’impacte econòmic de la Patum a Berga amb una aportació de 20.000 euros. L’objectiu és quantificar quin retorn real genera la festa sobre el municipi i comprovar fins a quin punt es pot sostenir amb dades una expressió molt estesa a la ciutat: que “Berga viu de la Patum”.
L’estudi s’hauria d’enllestir a finals d’any i inclourà entrevistes i treball de camp per analitzar l’impacte sobre el comerç, la restauració i el turisme. Aquesta iniciativa apunta a una altra tendència de fons: la necessitat de mesurar les grans festes populars no només pel seu valor simbòlic i patrimonial, sinó també pel seu pes econòmic i territorial.
Una Patum amb més múscul i més exigència
La imatge que deixa aquesta preparació és la d’una Patum amb més múscul institucional i econòmic, però també més conscient de les seves responsabilitats. La festa entra en l’edició del 2026 amb més finançament, més eines de control i una atenció reforçada a l’experiència del públic.
Alhora, però, el missatge de l’Ajuntament insisteix que tot això no tindrà sentit si no es preserva allò que fa única la celebració: el respecte per una litúrgia col·lectiva que no és només espectacle, sinó també identitat, memòria i manera de fer.
