L’escriptor i professor conversa amb RAB Ràdio sobre No som 6 milions, un assaig que qüestiona el model migratori de les darreres dècades a Catalunya i hi reclama un debat públic honest
L’escriptor, articulista i professor Josep Sala i Cullell, establert a Trondheim (Noruega) des del 2006, ha passat pels micròfons de Connexió de RAB Ràdio per parlar del seu darrer llibre, No som 6 milions (Pòrtic). L’obra analitza l’impacte del fort creixement demogràfic experimentat per Catalunya durant les últimes dècades i planteja una crítica al que considera un silenci sostingut al voltant de les conseqüències socials, econòmiques i laborals del model migratori vigent.
Durant l’entrevista, Sala defensa que la immigració no és un fenomen inevitable ni espontani, sinó el resultat de decisions polítiques concretes. “Hi ha hagut una idea durant 25 anys a Catalunya absolutament lamentable, perquè és una mentida, que és que la immigració és inevitable”, afirma. Segons l’autor, l’Estat espanyol va configurar a principis dels anys 2000 un model basat en la incorporació massiva de mà d’obra barata, una política que, al seu parer, ha tingut conseqüències directes sobre les condicions laborals de la població treballadora.
Un debat que considera absent dels espais públics
Una de les tesis centrals del llibre és que la immigració ha quedat fora dels grans debats polítics i mediàtics catalans. Sala assegura que existeix una “omertà” al voltant de la qüestió i lamenta que durant anys no s’hagi abordat de manera oberta.
“Sobre el tema de la immigració hi ha una omertà”, sosté. L’autor afirma que mai no hi ha hagut un bloc específic sobre aquesta qüestió en els debats electorals ni una discussió continuada als principals mitjans de comunicació. “L’he fet jo perquè no l’ha fet ningú més”, explica quan se li pregunta per què ha decidit escriure aquest assaig malgrat no ser demògraf de professió.
Sala defensa que el seu treball es basa en dades públiques i estudis disponibles. De fet, durant la conversa assenyala que les conclusions del recent Informe Fènix –impulsat per un grup d’economistes de prestigi– coincideixen amb moltes de les tesis que exposa al llibre. Segons explica, el seu objectiu no ha estat descobrir informació amagada, sinó recopilar i analitzar dades que ja existien.
Del “Som 6 milions” al creixement accelerat de població
L’autor recorda que Catalunya va créixer aproximadament en 150.000 habitants durant els darrers vint anys del segle XX. Segons exposa, a partir de la reforma de la legislació d’estrangeria impulsada a inicis dels anys 2000, el ritme de creixement va canviar radicalment.
“A partir d’aquell moment es comença a créixer 150.000 persones cada any”, assegura. Sala atribueix aquesta evolució a diferents mecanismes administratius i legislatius que, segons la seva interpretació, van afavorir l’arribada i posterior regularització de nous residents.
L’escriptor insisteix que aquestes polítiques van ser decisions deliberades i rebutja la idea que el procés fos una conseqüència inevitable de la globalització. També sosté que l’Estat espanyol ha prioritzat un determinat tipus d’immigració laboral mentre ha rebut una proporció molt menor de refugiats procedents de conflictes internacionals.
Una mirada crítica al model econòmic
Una altra de les qüestions abordades durant l’entrevista és la relació entre immigració i model econòmic. Sala argumenta que el sistema actual afavoreix sectors empresarials que poden sostenir salaris baixos gràcies a una oferta abundant de mà d’obra.
En aquest sentit, defensa que el debat no s’hauria de centrar en les persones immigrades, sinó en els mecanismes econòmics i polítics que han configurat aquest model. També qüestiona la sostenibilitat d’una economia basada en un creixement continu de la població, especialment en un context de caiguda generalitzada de la natalitat a escala mundial.
“Tot el que explico no només està avalat per les dades, sinó que també serveix per trencar unes idees preconcebudes”, afirma. L’autor posa com a exemple països d’Amèrica Llatina o del nord d’Àfrica, que també experimenten descensos en els seus índexs de fertilitat i que, segons considera, difícilment podran mantenir indefinidament els fluxos migratoris actuals.
La “Catalunya dels 10 milions”
Durant la conversa també es va abordar el debat sobre la denominada “Catalunya dels 10 milions”. Sala es mostra especialment crític amb aquest plantejament i defensa que qualsevol objectiu demogràfic hauria de formar part d’un debat polític explícit i sotmetre’s a la decisió dels electors.
Segons argumenta, presentar aquest escenari com una evolució inevitable evita la discussió sobre les implicacions socials, econòmiques i territorials que podria comportar. L’autor defensa que les polítiques migratòries són una qüestió de decisió política i no una realitat immutable.
Crítica al paper dels partits i dels mitjans
Sala també dedica part de la seva anàlisi al paper que, segons ell, han tingut determinats sectors polítics, acadèmics i mediàtics en la configuració del debat públic sobre immigració.
L’escriptor considera que qualsevol qüestionament del model ha estat sovint associat a posicions extremistes, fet que, al seu parer, ha dificultat la discussió serena del fenomen. Alhora, defensa que els problemes derivats del model econòmic actual han estat abandonats per part d’alguns espais polítics d’esquerra, cosa que ha afavorit l’aparició d’altres opcions que han capitalitzat aquest malestar social.
Malgrat les crítiques que assegura haver rebut arran de la publicació del llibre, Sala considera que cada vegada hi ha més veus disposades a abordar aquestes qüestions. “Ara mateix la dissidència es paga a Catalunya, i al final els espais de dissidència han de buscar llocs alternatius”, afirma.
No som 6 milions arriba en un moment en què la demografia, l’habitatge, el mercat laboral i el model de creixement econòmic han guanyat pes en el debat públic català. L’assaig de Josep Sala i Cullell se situa precisament en aquest punt de discussió i reivindica la necessitat d’analitzar aquestes transformacions a partir de dades i sense apriorismes, segons defensa el seu autor.
