Les darreres eleccions al Regne Unit han reforçat les forces sobiranistes en diverses nacions sense estat. El debat sobre la independència, la reunificació irlandesa i el paper de la Unió Europea torna a guanyar protagonisme en un context marcat pel Brexit i el desgast dels partits tradicionals.
Quan molts analistes donaven per tancada la qüestió nacional a Europa occidental, els resultats electorals de les darreres setmanes han tornat a posar el focus sobre les nacions sense estat. Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord han viscut avenços significatius de les forces sobiranistes, una tendència que ha centrat el debat del programa El Gra i la Palla de RAB Ràdio, amb la participació del periodista Germà Capdevila i dels politòlegs Robert González i Sergi Esteve Garcia.
Les reivindicacions nacionals continuen ben presents en societats cada vegada més globalitzades i connectades, especialment quan es combinen amb demandes de millors serveis públics, més autogovern i una resposta als problemes quotidians de la ciutadania.
Irlanda del Nord s’acosta a un debat històric
Un dels casos que desperta més interès és el d’Irlanda del Nord. El Sinn Féin lidera actualment el govern nord-irlandès i és també la principal força de l’oposició a la República d’Irlanda, una situació impensable fa només unes dècades.
Segons va explicar Sergi Esteve, el Brexit ha accelerat un debat que ja existia però que ara guanya força política. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea va alterar l’equilibri assolit després dels Acords de Divendres Sant i va reobrir la qüestió de la frontera irlandesa.
Per al politòleg, durant els pròxims anys és probable que augmentin les pressions per celebrar algun tipus de consulta sobre la reunificació de l’illa, una possibilitat que cada vegada forma part amb més normalitat del debat polític irlandès.
Gal·les abandona la resignació
Si hi ha un resultat que ha sorprès observadors i analistes és el de Gal·les. Després de dècades de domini laborista, el partit sobiranista Plaid Cymru emergeix com una alternativa cada vegada més competitiva.
Cal destacar que el creixement del sobiranisme gal·lès no es basa únicament en una reivindicació identitària. El discurs combina la defensa de la llengua i la cultura pròpies amb qüestions materials com l’habitatge, la sanitat, els serveis públics o el desenvolupament econòmic.
Segons Sergi Esteve, molts electors perceben que l’autogovern ha aportat beneficis tangibles a altres territoris del Regne Unit, especialment Escòcia, mentre que Gal·les ha continuat excessivament condicionada per les decisions preses a Londres.
Aquesta transformació també té una dimensió cultural. La recuperació del gal·lès, especialment entre els joves, s’ha convertit en un dels fenòmens més destacats dels últims anys. El que fa unes dècades semblava una llengua condemnada al retrocés ha recuperat presència a les escoles, als mitjans i a la vida pública.
Escòcia manté viu l’horitzó independentista
A Escòcia, l’Scottish National Party continua dominant el panorama polític. Malgrat els escàndols interns i les investigacions que han afectat alguns dels seus dirigents, la formació manté la seva centralitat política i conserva una àmplia majoria favorable al sobiranisme si es compta també el suport dels Verds.
Per a Robert González, els resultats mostren que la qüestió nacional continua sent un element estructural de la política escocesa. Tot i això, el lideratge actual de l’SNP disposa de més marge per no precipitar una nova demanda de referèndum, especialment perquè la majoria parlamentària depèn d’acords amb altres forces.
El Brexit continua sent un factor determinant. Escòcia va votar majoritàriament a favor de romandre a la Unió Europea i molts ciutadans van rebutjar la independència el 2014 per la possibilitat de quedar fora del projecte europeu. Una dècada després, el Regne Unit ha abandonat la UE mentre Escòcia continua mostrant una majoria favorable a la integració europea.
La paradoxa europea
La conversa també va abordar la relació entre les nacions sense estat i les institucions europees. Sergi Esteve, que ha treballat en diversos organismes europeus, va defensar el projecte europeu com un èxit històric de cooperació, però va diferenciar entre la idea d’Europa i el funcionament real de la Unió Europea.
Segons la seva anàlisi, les institucions comunitàries continuen responent principalment a una lògica estatal. Això dificulta que realitats nacionals com la catalana, l’escocesa o la gal·lesa trobin un encaix directe en els mecanismes de representació europeus.
Aquest fet es fa especialment visible en qüestions com el reconeixement de les llengües. Tot i comptar amb milions de parlants, idiomes com el català continuen sense gaudir d’oficialitat plena dins de les institucions europees.
Nous sobiranismes més enllà del Regne Unit
El debat va acabar mirant cap a altres territoris. Els participants van assenyalar que fenòmens similars apareixen també en altres llocs del món, des del Quebec fins a Alberta, passant per Euskadi o Andalusia.
Precisament les eleccions andaluses van servir com a exemple d’una altra tendència emergent: l’aparició de projectes polítics que combinen identitat territorial, reivindicació social i crítica als partits tradicionals. El creixement d’Adelante Andalucía va ser interpretat pels analistes com un senyal que els discursos vinculats a l’autogovern i a la defensa dels interessos propis continuen tenint recorregut electoral.
Una qüestió oberta
Més enllà de les diferències entre territoris, la conclusió del debat és que les qüestions nacionals estan lluny de desaparèixer. Les transformacions econòmiques, el desgast dels grans partits i la recerca de noves formes de representació política estan obrint espais perquè reapareguin projectes que reclamen més sobirania, més autogovern o noves relacions amb els estats dels quals formen part.
Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són avui alguns dels laboratoris polítics més interessants d’Europa. I els seus resultats electorals indiquen que el debat sobre el futur de les nacions sense estat continua ben viu.
