La consellera Alícia Romero defensa que els comptes són “ambiciosos” i assegura que responen a les necessitats del país, mentre el president de la cambra, Josep Rull, apel·la a la generositat dels grups durant la tramitació
El Govern ha fet aquest divendres un pas polític i institucional clau en la recta final de la negociació pressupostària: la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha lliurat formalment el projecte de pressupostos al president del Parlament, Josep Rull, després que l’executiu l’hagi aprovat en un Consell Executiu extraordinari.
Des del despatx d’audiències de la cambra, Romero ha reivindicat el caràcter “ambiciós” dels comptes i ha defensat que el projecte “respon a les necessitats del país”. El missatge del Govern és que, després de mesos de negociació i d’un primer intent fallit, els nous pressupostos arriben ara al Parlament amb una majoria prou treballada per poder encarar la tramitació amb opcions reals d’aprovació.
Uns comptes de gairebé 50.000 milions
Els pressupostos ascendeixen a prop de 50.000 milions d’euros, una xifra que els situa més de 9.000 milions per sobre dels últims comptes aprovats, els del 2023. L’executiu vol presentar-los com una eina de gran abast, pensada per reforçar la despesa pública i donar cobertura als compromisos polítics assolits durant les negociacions amb els seus socis parlamentaris.
Romero ha remarcat que es tracta d’un projecte que intenta donar resposta a les necessitats del conjunt del país i que, a més de les grans xifres, incorpora un augment de recursos en àmbits centrals com la sanitat, l’educació i els drets socials, tot i que en aquesta compareixença no n’ha detallat el desglossament.
4.600 milions per als acords amb ERC i els Comuns
Un dels aspectes que la consellera ha volgut subratllar amb més força és el pes dels pactes polítics que han fet possible desbloquejar els comptes. Segons ha explicat, el projecte reserva 4.600 milions d’euros fins al 2030 per finançar els compromisos acordats amb ERC i els Comuns.
Aquesta xifra se suma als 4.100 milions en inversions que, segons el Govern, ja preveia el projecte pressupostari inicial. La idea que vol transmetre l’executiu és que els acords parlamentaris no només han servit per garantir suports, sinó també per ampliar i reforçar el contingut polític dels comptes.
Un pressupost per salvar la legislatura pressupostària
El lliurament dels comptes té també una dimensió política evident. El Govern arriba a aquest moment després d’haver hagut de retirar els pressupostos en un primer intent, quan encara no disposava de l’aval d’ERC. Ara, l’executiu vol exhibir que ha estat capaç de reconstruir una majoria i d’incorporar en el text bona part de les exigències dels seus socis d’investidura.
Romero s’ha mostrat confiada que el projecte pugui ser aprovat “aviat”, precisament perquè, segons ha insistit, ja compta amb els suports necessaris perquè prosperi al Parlament. El missatge és de seguretat política: el Govern vol transmetre que aquesta vegada no arriba a la cambra a provar sort, sinó amb els deures negociadors fets.
Rull apel·la a la “generositat” dels grups
Per la seva banda, Josep Rull ha volgut situar el debat pressupostari en clau institucional i ha demanat als grups parlamentaris que actuïn amb “generositat” i amb una actitud de “servei insubornable” durant la tramitació.
El president del Parlament ha recordat que els pressupostos són l’eina legislativa que té una incidència més directa sobre la vida dels ciutadans i que, per tant, mereixen un debat a l’altura d’aquesta responsabilitat. El seu missatge no ha estat tant de suport polític al Govern com de defensa del paper del Parlament com a espai on s’ha de tramitar una llei amb impacte generalitzat sobre el país.
Comença ara el veritable recorregut parlamentari
Amb l’entrada del projecte a la cambra, s’obre ara el tràmit parlamentari pròpiament dit. Després del lliurament formal, Romero té previstes reunions amb els grups parlamentaris i amb els membres de la Comissió d’Economia i Finances, en una primera fase de contacte i explicació dels comptes.
Si el calendari es compleix sense entrebancs, la votació definitiva podria arribar durant el ple del 30 de juny al 2 de juliol. Ara bé, aquest horitzó encara no és del tot blindat: si algun grup decideix demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, la votació final es podria retardar aproximadament un mes.
Primer test, a principis de juny
Abans d’aquesta aprovació final, el projecte haurà de superar encara diversos filtres. Un cop la Mesa del Parlament l’accepti formalment, els consellers compareixeran en comissió per explicar els comptes dels seus departaments al llarg de la setmana vinent.
A més, els grups disposaran de deu dies per presentar esmenes a la totalitat, de manera que el primer gran test polític arribarà al ple del 2 al 4 de juny, quan es votarà si els pressupostos superen o no aquest primer possible veto general.
Si el projecte supera aquesta fase, s’obrirà després el termini de vint dies per presentar esmenes a l’articulat i negociar-les en comissió, abans d’arribar a la votació definitiva prevista per a la primera setmana de juliol.
La prova de foc del nou acord parlamentari
El recorregut dels pressupostos serà també la primera gran prova de solidesa del nou acord entre el Govern, ERC i els Comuns. Els comptes arriben avalats per aquests suports, però la tramitació servirà per veure fins a quin punt la majoria que els ha fet possibles es manté cohesionada també en la fase parlamentària.
Per al Govern, aprovar aquests pressupostos significaria molt més que disposar de nous comptes: suposaria consolidar la seva capacitat de pacte, estabilitzar la legislatura i deixar enrere el revés polític del març. Per a ERC i els Comuns, serà l’ocasió de demostrar que els seus acords no són només declaratius, sinó que tenen traducció pressupostària concreta.
Un projecte que entra a la cambra amb voluntat de prosperar
Després de mesos de negociacions, ajornaments i reconfiguració d’aliances, el projecte ja és al Parlament. Ara comença el temps del debat, les compareixences i les esmenes. Però el Govern arriba a aquesta fase amb un relat ja construït: que els comptes són expansius, que incorporen els pactes amb els seus socis i que volen donar resposta a les necessitats del país.
La qüestió, a partir d’ara, és si aquesta ambició política i pressupostària resistirà el tràmit parlamentari i arribarà sencera a la votació final. De moment, el primer pas ja està fet: els pressupostos han entrat a la cambra i la batalla decisiva comença ara.
