“Pensaveus Compartides” analitza com la tecnologia, la IA i la bretxa digital estan redefinint la historiografia contemporània
La història ja no es construeix només entre prestatgeries plenes de llibres i arxius físics. La digitalització, internet i les noves eines d’anàlisi de dades han canviat profundament la manera d’investigar el passat. Però aquesta transformació també planteja noves desigualtats i interrogants sobre qui té accés al coneixement i qui queda enrere.
Aquest és el debat central del nou episodi de “Pensaveus Compartides”, conduït per Miriam Aymamí i Leonardo Alvarado, que conversa amb l’historiador mexicà Víctor Gayol sobre historiografia digital, intel·ligència artificial i bretxa tecnològica.
De les targetes perforades als arxius globals
Durant l’entrevista, Gayol recorda que la relació entre història i tecnologia no és nova. Ja als anys vuitanta, molts investigadors utilitzaven ordinadors per processar grans quantitats de dades històriques, tot i que aquelles màquines eren enormes “mainframes” amb targetes perforades.
La gran revolució, explica, arriba amb internet i la digitalització massiva iniciada a finals dels anys noranta. Això ha permès que historiadors d’arreu del món puguin consultar arxius sense moure’s del seu despatx.
Gayol posa un exemple molt gràfic: investigar la història de les Filipines des de Mèxic gràcies als documents digitalitzats de l’Arxiu General d’Índies.
Segons defensa l’historiador, aquesta transformació ha canviat radicalment l’accés a les fonts documentals i ha obert possibilitats impensables fa només unes dècades.
La gran bretxa digital del coneixement
Ara bé, aquesta revolució no afecta tothom de la mateixa manera. Un dels punts centrals de la conversa és la desigualtat existent entre el nord global i el sud global en matèria de digitalització.
Mentre molts països anglosaxons han invertit durant anys en digitalitzar arxius, biblioteques i col·leccions, molts països llatinoamericans continuen tenint projectes limitats o insuficients.
Gayol admet que hi ha avenços importants, especialment a Mèxic, amb iniciatives impulsades per l’Arxiu General de la Nació, però insisteix que la bretxa digital continua sent enorme.
Aquesta diferència no és només tecnològica. També condiciona qui pot investigar, què es conserva i quines històries acaben sent visibles dins del relat global.
Noves eines per fer noves preguntes
L’entrevista també aprofundeix en com les tecnologies digitals permeten analitzar grans volums d’informació de formes completament noves.
Gayol explica casos en què es poden estudiar milers de documents o receptaris històrics mitjançant eines d’anàlisi del llenguatge i mineria de textos per detectar canvis culturals, migratoris o socials.
L’objectiu, diu, no és substituir la interpretació humana, sinó facilitar noves preguntes i orientar millor la investigació històrica.
Això permet, per exemple, identificar moments de canvi en els hàbits alimentaris, rastrejar influències migratòries o detectar transformacions culturals que abans requerien anys de lectura manual.
El debat sobre la intel·ligència artificial
La conversa també entra de ple en el debat actual sobre la intel·ligència artificial i les humanitats.
Gayol alerta que eines com els grans models de llenguatge poden ser útils, però també comporten riscos importants si s’utilitzen sense criteri acadèmic. Recorda casos d’articles amb cites inventades generades per IA i insisteix que aquestes tecnologies no poden substituir el rigor investigador.
Per això defensa que universitats i investigadors han d’entendre com funcionen aquestes eines abans de convertir-les en una part habitual dels processos educatius i científics.
Un debat que va més enllà de la història
Més enllà de la historiografia, el programa planteja una reflexió de fons sobre el futur del coneixement en un món cada vegada més digitalitzat.
Qui controla els arxius? Qui té recursos per digitalitzar-los? Qui decideix què es conserva i què desapareix?
Preguntes que, segons “Pensaveus Compartides”, seran cada vegada més centrals no només per als historiadors, sinó per a qualsevol societat que vulgui preservar la seva memòria col·lectiva.
