El Barça femení disputa a Oslo la seva sisena final consecutiva de la Champions League davant el Lió, el gran dominador històric del futbol europeu. Al programa Més que un Onze, Germà Capdevila i Sarita Figueras analitzen les claus d’un partit que pot decidir molt més que un títol.
El Barça femení afronta aquest dissabte una nova cita amb la història. L’equip blaugrana jugarà a Oslo la seva sisena final consecutiva de la UEFA Women’s Champions League, una fita sense precedents al futbol femení europeu. Davant hi haurà l’Olympique de Lió, vuit vegades campió d’Europa i rival d’algunes de les pàgines més importants de la trajectòria recent del conjunt català.
Al programa Més que un Onze, Germà Capdevila conversa amb la Sarita Figueras, des de Montevideo, per repassar les claus d’una final que arriba marcada tant per les expectatives esportives com pels interrogants que planen sobre el futur de diverses jugadores emblemàtiques.
Una rivalitat que ha marcat una època
Per a Sarita Figueras, el Lió continua sent una referència imprescindible per entendre el futbol femení europeu. La periodista recorda especialment aquella primera final perduda pel Barça davant les franceses, un partit que considera un punt d’inflexió en la transformació del club.
Segons explica, aquella derrota va servir per impulsar canvis importants en la manera de treballar i va ser l’inici del camí que ha portat el Barça a convertir-se en una de les grans potències del continent.
Malgrat això, Figueras considera que el creixement blaugrana ha estat extraordinari. Des de la seva primera final europea, el Barça ha anat consolidant-se com una referència mundial i avui ocupa un lloc destacat en qualsevol conversa sobre l’elit del futbol femení.
Per això rebutja la idea que una hipotètica victòria signifiqui substituir el Lió en el tron europeu. Entén que el club francès continua representant una part fonamental de la història de la competició, però també creu que el Barça ja ha arribat a un nivell comparable i comparteix aquest estatus de referència internacional.
La lliçó de Lisboa
Un dels temes que apareixen durant la conversa és l’impacte que encara té dins del vestidor la derrota a la final de Lisboa. Segons havia explicat Alexia Putellas, l’equip ha reflexionat durant tota la temporada sobre aquell partit i sobre els errors que es van cometre.
Figueras considera que les derrotes acostumen a deixar més aprenentatges que les victòries. Quan un equip guanya, molts errors poden quedar amagats darrere del resultat. En canvi, una derrota obliga a revisar-ho tot i a qüestionar-se aspectes que potser havien passat desapercebuts.
També destaca que les finals tenen una naturalesa completament diferent. No hi ha marge per corregir errades en un partit de tornada. Tot es decideix en noranta minuts i això converteix la concentració, la intensitat i la gestió emocional en factors determinants.
Per a la periodista uruguaiana, la final de Lisboa ha de servir sobretot com a experiència emocional. L’aspecte tàctic dependrà de les decisions de l’entrenador Pere Romeu i de la seva capacitat per interpretar un partit que es preveu molt exigent.
Sense favorits
Tot i el gran nivell mostrat pel Barça durant la temporada, Figueras coincideix amb Alexia Putellas quan afirma que no hi ha un favorit clar.
L’experiència de la final anterior és encara molt present. L’any passat moltes veus donaven el Barça com a clar candidat al títol i el desenllaç va ser molt diferent del que s’esperava. Per això considera més saludable afrontar aquesta final sense excés de confiança i amb el màxim respecte pel rival.
El factor Jonathan Giráldez
La final també presenta un component emocional afegit per la presència de Jonathan Giráldez a la banqueta rival. L’extècnic blaugrana coneix perfectament moltes de les futbolistes del Barça i també les característiques del sistema de joc que ha contribuït a construir.
Segons Figueras, aquest coneixement mutu pot tenir una influència important en alguns detalls del partit. Tant les jugadores del Barça com el mateix Giráldez saben quins són els punts forts i les possibles debilitats de l’altre costat, un factor que podria tenir pes en moments determinants de la final.
El debat sobre Aitana Bonmatí
Un altre dels noms propis és el d’Aitana Bonmatí. La migcampista ha tornat després d’un període de recuperació llarg, però Figueras es mostra prudent sobre el seu estat de forma.
Considera que encara necessita recuperar completament el ritme competitiu i recorda que les lesions prolongades acostumen a requerir un procés gradual de readaptació. En aquest sentit, destaca el bon moment de jugadores com Sydney Schertenleib i Vicky López, que han assumit protagonisme durant les darreres setmanes.
Per aquest motiu, no veu clar modificar l’estructura actual de l’equip només pel retorn d’una futbolista que encara no estaria al cent per cent.
El futur de les grans referents
La conversa també entra en una qüestió que comença a generar debat entre l’afició: el futur de diverses peces fonamentals de la plantilla.
Els noms d’Alexia Putellas, Mapi León o Salma Paralluelo apareixen sovint en rumors i especulacions de mercat. En el cas d’Alexia, Figueras es mostra convençuda que continuarà una temporada més al Barça.
Argumenta que la capitana manté una vinculació molt forta amb el club i que el seu paper va molt més enllà de l’aspecte esportiu. També assenyala que és una figura de referència per a moltes marques internacionals i que no veu clar que tingui motius per iniciar ara una nova etapa lluny de Barcelona.
En canvi, reconeix que una possible sortida de Mapi León seria especialment difícil de substituir. Considera que actualment no hi ha un relleu natural per a una jugadora amb les seves característiques i lamenta que les opcions disponibles a la plantilla siguin limitades, especialment davant les lesions que afecten altres defenses.
Graham Hansen, a casa seva
Entre els detalls més curiosos de la final hi ha la situació de Caroline Graham Hansen. La futbolista noruega jugarà pràcticament a casa seva, a pocs minuts del lloc on va créixer.
Figueras imagina un escenari molt especial per a l’extrem blaugrana, envoltada de familiars, amistats i veïns que podran seguir-la en una de les cites més importants de la seva carrera.
Un estadi que genera debat
La periodista també es mostra crítica amb la decisió de la UEFA de disputar la final en un estadi amb una capacitat aproximada de 22.000 espectadors.
Considera que l’interès generat per equips com el Barça hauria justificat un recinte més gran i recorda que les grans cites del futbol femení han demostrat repetidament la seva capacitat per omplir estadis de dimensions molt superiors.
A això s’hi afegeix la dificultat logística de desplaçar-se fins a Oslo, una ciutat que, segons reconeix la mateixa Figueras, no és especialment accessible ni econòmica per als aficionats.
Una final que mira al present i al futur
Més enllà del resultat, la final d’Oslo representa un nou capítol en una etapa irrepetible del Barça femení. La possibilitat d’aixecar una nova Champions conviu amb els interrogants sobre el futur d’algunes de les jugadores que han convertit aquest equip en una referència mundial.
Per això, com assenyalen Germà Capdevila i Sarita Figueras al llarg del programa, el partit davant el Lió no només decidirà qui és el campió d’Europa. També pot marcar l’inici d’una nova etapa per a una generació que ja ha deixat una empremta inesborrable en la història del club.
