El Departament planteja avançar un any l’increment retributiu pactat amb CCOO i UGT, millorar alguns complements i incorporar més de 2.400 efectius, però USTEC, CGT i Professors de Secundària avisen que la proposta no resol el fons del conflicte
El Departament d’Educació i els sindicats es tornen a reunir aquest dimecres amb la voluntat de reconduir un conflicte que ja fa setmanes que tensiona els centres educatius i que ha desembocat en un cicle de vagues pràcticament diàries fins al 5 de juny. El Govern arriba a la trobada amb una nova proposta sobre la taula, però els principals sindicats convocants ja han deixat clar abans d’entrar a negociar que la consideren insuficient.
La reunió arriba en un moment delicat per al sistema educatiu, amb els claustres cansats, els centres alterats per les mobilitzacions i un clima polític i sindical molt desgastat després que el Departament signés un acord només amb CCOO i UGT, deixant fora la resta de sindicats que han liderat les aturades.
Què ofereix ara el Departament
La nova oferta d’Educació intenta moure algunes peces sensibles del conflicte. La principal és la proposta de concentrar en tres anys i no en quatre l’increment retributiu que ja s’havia pactat amb CCOO i UGT. L’acord inicial preveia una pujada del 30% del complement específic en quatre anys, amb l’horitzó del 2029. Ara, el Departament ofereix arribar al mateix objectiu un any abans.
A més, la proposta inclou la millora dels complements de tutoria, dels de tutoria en centres de màxima complexitat i també el que el Govern defineix com a “reconeixement retributiu” de la figura del cotutor.
En paral·lel, Educació posa sobre la taula la incorporació de 2.405 efectius més de cara al curs vinent. D’aquests, 1.348 es destinarien a l’àmbit de la inclusiva, 708 serien per a reforç de plantilles i 349 per a personal d’administració i serveis.
El Govern apel·la al diàleg i al cansament del sector
La consellera Esther Niubó ha defensat els últims dies que aquesta nova proposta hauria de permetre “reconduir l’actual situació de tensió”, que, segons ha admès, està repercutint en centres, famílies, alumnes i equips docents.
Niubó ha reconegut també el cansament acumulat del professorat, que durant anys ha percebut les seves reivindicacions com a desateses. Alhora, ha celebrat haver pogut reprendre el diàleg amb USTEC, la Intersindical, la CGT i Professors de Secundària, però sense renunciar a reivindicar l’acord ja assolit amb CCOO i UGT, que el Departament continua presentant com un marc sòlid, compartit i amb compromís pressupostari.
USTEC: “No és cap proposta digna”
Tot i aquest intent de moviment, la resposta dels sindicats convocants ha estat molt freda. USTEC, el sindicat majoritari entre els docents, ha advertit que el que ha presentat el Govern no és encara una proposta “digna”, sinó només un plantejament inicial, incomplet i sense garanties suficients.
Per al sindicat, el gran problema continua sent el mateix: l’oferta salarial no recupera realment el poder adquisitiu del col·lectiu. Accelerar en un any una pujada que ja estava prevista, sostenen, no equival a una millora salarial de fons. A més, critiquen que el Govern opti per reforçar alguns complements concrets, cosa que només beneficia una part del personal, en lloc d’abordar una millora salarial global.
La CGT reclama molt més reforç de plantilla
La CGT també ha qualificat la proposta d’“insuficient”. El sindicat considera que el sistema educatiu necessita un reforç molt més ambiciós de personal i defensa que caldria ampliar en un terç la plantilla docent per començar a revertir les mancances acumulades.
També rebutja el plantejament salarial del Departament i entén que l’oferta no respon a l’abast real del malestar als centres. En la seva lectura, el Govern continua movent-se en marges massa limitats per desactivar un conflicte que ja ha escalat molt.
Professors de Secundària endureix encara més el to
El sindicat Professors de Secundària (Aspepc-sps) ha anat encara més lluny i ha qualificat la proposta de “presa de pèl insultant”. Fins i tot ha anunciat que no seria present a la mesa perquè no considera que hi hagi damunt la taula una oferta amb prou entitat com per justificar una negociació real.
Aquest posicionament reflecteix fins a quin punt la confiança entre les parts està molt tocada i fins a quin punt una part del sindicalisme docent considera que el Departament continua intentant tancar el conflicte amb ajustos menors, sense afrontar-ne les causes estructurals.
Un conflicte que ja no és només salarial
Encara que les condicions laborals i salarials continuïn sent el nucli de la disputa, el clima s’ha deteriorat per altres motius. El conflicte es va enverinar especialment amb l’anunci d’un pla pilot que preveia la presència d’agents dels Mossos de paisà en centres educatius, i sobretot després que es conegués la infiltració de dues agents en una assemblea de docents.
Aquest episodi va afegir una capa de desconfiança política i emocional al conflicte. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va acabar demanant disculpes i anunciant un replantejament d’aquest tipus d’actuacions, però el malestar generat continua molt present en el món educatiu.
La mesa sectorial, ara sí, com a espai de negociació
Una de les diferències respecte a mobilitzacions anteriors és que ara els sindicats convocants sí que estan assistint a les reunions de la mesa sectorial. Això permet almenys mantenir un canal formal de negociació, tot i que les posicions continuen molt allunyades.
Aquest detall és important perquè indica que, malgrat el bloqueig, cap de les parts no dona per tancada la possibilitat d’un acord. El Departament intenta desescalar el conflicte sense trencar amb el pacte previ amb CCOO i UGT, i els sindicats volen aprofitar la pressió de la vaga per arrencar concessions més profundes.
Una oferta que potser mou, però no tanca
La nova proposta del Govern mostra que Educació ha assumit que necessita moure fitxa si vol evitar que el conflicte s’allargui fins al final de curs. Però, a hores d’ara, tot indica que el moviment no és suficient per desconvocar les aturades.
La negociació d’aquest dimecres, per tant, no arriba amb un escenari de resolució imminent, sinó amb una possibilitat més modesta: comprovar si hi ha marge per començar a reduir la distància entre les parts. De moment, el Departament ha ofert més diners en menys temps, alguns complements i més personal. Els sindicats, però, continuen veient-ho com una resposta parcial a un malestar molt més profund.
