María Paula Granda Vega, doctoranda de la UAB, relata a ToCATs pel Català com aprendre la llengua li ha permès integrar-se millor i entendre la realitat catalana
Arribar a Catalunya per estudiar i acabar descobrint-hi una nova manera d’entendre el país. Aquesta és l’experiència que ha compartit María Paula Granda Vega al programa ToCATs pel Català de RAB Ràdio. Nascuda a Quito, a l’Equador, i instal·lada a Barcelona des de l’any 2022, aquesta investigadora en Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona assegura que aprendre català ha estat clau per integrar-se i comprendre millor la societat catalana.
Durant la conversa amb Germà Capdevila i Mercè Porqueres, María Paula explica que abans de venir ja sabia que a Catalunya es parlava català, però no era conscient del pes real que tenia la llengua, especialment en l’àmbit acadèmic. “Jo sabia que es parlava català, però no sabia que era fonamental”, admet.
Descobrir Catalunya més enllà del turisme
La investigadora equatoriana havia visitat Barcelona anteriorment com a turista, però assegura que viure-hi és completament diferent. Segons explica, el català li ha obert portes per entendre millor la història, la cultura i fins i tot els conflictes urbans que estudia des de la seva disciplina acadèmica.
“Vaig decidir estudiar català per entendre més Catalunya i integrar-me millor a la societat”, afirma durant el programa.
En el seu cas, la universitat va ser el principal espai de contacte amb la llengua. Conferències, rutes urbanes i activitats acadèmiques sovint es feien en català, fet que la va empènyer a fer el pas d’aprendre’l. També destaca que moltes vegades és impossible entendre determinats contextos culturals o socials sense conèixer la llengua.
Del català de la UAB al Casal Català de Quito
María Paula va començar estudiant català als cursos gratuïts de la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment va continuar la formació al Consorci per la Normalització Lingüística. Però el procés no es va aturar aquí.
Quan va tornar temporalment a Quito per fer recerca, va descobrir l’existència del Casal Català de Quito, una entitat que li va permetre continuar practicant la llengua i no perdre el nivell adquirit a Catalunya. “Allà vaig aprofitar molt parlant català i apropant-me encara més a la llengua”, explica.
El programa també posa sobre la taula una realitat habitual entre molts aprenents: la tendència de molts catalans a canviar automàticament al castellà quan detecten que l’altra persona no és catalanoparlant nativa. María Paula reconeix que encara li passa sovint, especialment en negocis o situacions on hi ha pressa, però també assegura que cada vegada troba més persones disposades a mantenir la conversa en català si els demana ajuda.
Els pronoms febles i les paraules “sense traducció”
Com gairebé tots els estudiants de català, María Paula admet que els pronoms febles han estat un dels grans reptes de l’aprenentatge. Però també recorda amb humor algunes paraules que li van resultar especialment sorprenents.
Una de les anècdotes que explica és la seva confusió inicial amb la paraula “perruqueria”, que associava a alguna cosa relacionada amb gossos abans de descobrir que es referia a una perruqueria convencional.
També assegura que hi ha expressions catalanes que li fascinen perquè considera que no tenen una traducció exacta en altres llengües. Entre les seves preferides hi ha “fer patxoca” i “tarannà”.
“La llengua és indispensable”
La conversa acaba convertint-se també en una reflexió sobre el paper de la llengua en la integració i en la comprensió del territori. María Paula assegura que, després d’haver recorregut altres punts de Catalunya més enllà de Barcelona, ha comprovat que comunicar-se en català canvia completament la relació amb la gent.
“Quan vas als pobles i pots parlar català, es nota. És millor”, explica.
La investigadora també defensa que les universitats haurien d’informar millor els estudiants internacionals sobre la importància del català abans d’arribar a Catalunya, ja que considera que això ajudaria molts estudiants estrangers a preparar-se amb antelació i integrar-se més ràpidament.
