L’Ajuntament deixarà d’ingressar 78.000 euros pel lloguer de l’equipament el 9 de juny, mentre el govern municipal defensa que la vetlla de Lleó XIV té interès públic i l’oposició discrepa sobre si es tracta d’una cessió justificada o d’una bonificació encoberta
La cessió gratuïta de l’Estadi Olímpic Lluís Companys per a l’acte del papa Lleó XIV del pròxim 9 de juny ha obert una nova polèmica política a l’Ajuntament de Barcelona. La decisió comportarà que el consistori, a través de Barcelona Serveis Municipals (BSM), deixi d’ingressar 78.000 euros, que és l’import que hauria suposat el lloguer ordinari de l’espai aquell dia.
La tinenta d’alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, ha defensat en comissió municipal que la cessió no és fruit d’una decisió arbitrària ni discrecional, sinó que respon a criteris jurídics i tècnics previstos per a determinats esdeveniments de gran rellevància pública. Tot i això, l’explicació no ha evitat que diversos grups municipals qüestionin el fons de la mesura i alertin del precedent que pot generar.
Una cessió sense ingrés per a les arques municipals
El debat gira al voltant d’un punt molt concret però políticament sensible: l’Ajuntament no cobrarà pel lloguer de l’estadi per a la vetlla del Papa, cosa que equival a renunciar a un ingrés de 78.000 euros.
La xifra, per si sola, no és extraordinària dins la gestió d’un gran equipament, però pren rellevància pel tipus d’acte de què es tracta i pel paper que hi assumeix l’administració pública. La qüestió que ha centrat la discussió no és només el cost econòmic, sinó el criteri polític i institucional que justifica aquesta gratuïtat.
El govern municipal invoca l’interès públic
Bonet ha sostingut que la vigília del pontífex compleix “tots els criteris” per poder ser objecte d’una cessió gratuïta. Entre aquests, ha esmentat la projecció col·lectiva dels efectes de l’acte, la proporcionalitat entre la intervenció pública i el benefici col·lectiu esperat, i la seva singularitat i excepcionalitat, en una categoria comparable a visites d’Estat o grans esdeveniments culturals amb repercussió mundial.
Segons la tinenta d’alcaldia, la celebració tindrà efectes sobre el conjunt de la ciutat, tant pel seu impacte simbòlic i reputacional com per la seva capacitat de dinamització. També ha defensat que es tracta d’un acte d’interès públic perquè respon a una demanda ciutadana “explícita, massiva i verificable”.
Barcelona, la Sagrada Família i la dimensió simbòlica de la visita
La defensa de la cessió no s’ha limitat a arguments administratius. Bonet ha presentat l’arribada del Papa com un “honor” per a la ciutat, especialment en el context de la culminació de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, un moment de gran càrrega simbòlica per a Barcelona i per a la seva projecció internacional.
A més, ha vinculat la visita amb el context geopolític actual i amb la necessitat de donar espai a una veu internacional que reivindiqui la pau i el respecte als drets de les persones migrants. En aquest sentit, ha defensat que el missatge del pontífex arriba en un moment especialment oportú.
Els Comuns denuncien una “donació encoberta”
Des de Barcelona en Comú, el regidor Guille López ha deixat clar que el grup no s’oposa a la visita del Papa, però sí al fet que l’Ajuntament assumeixi de facto el cost de l’acte litúrgic a través de la cessió gratuïta de l’estadi.
Per als Comuns, la decisió té una dimensió clarament política i s’assembla a una “donació encoberta” a l’Església. El seu rebuig no se centra tant en la presència del pontífex a la ciutat com en el fet que un esdeveniment de caràcter religiós i privat rebi aquest tracte preferent per part d’una empresa pública municipal.
ERC també qüestiona la bonificació
ERC ha coincidit amb bona part d’aquest plantejament. Els republicans consideren que la vetlla no s’hauria d’haver bonificat des de BSM i remarquen que es tracta d’un esdeveniment privat.
La seva crítica posa l’accent en una possible conseqüència futura: si es justifica aquesta cessió gratuïta en aquest cas, es pot acabar establint un precedent per a altres actes o entitats que reclamin un tracte similar. El debat, per tant, no és només sobre la visita del Papa, sinó sobre els límits de la intervenció pública en actes organitzats per actors no institucionals.
Junts, PP i Vox, amb matisos, avalen la decisió
En canvi, Junts ha defensat la importància de la visita i ha remarcat que contribuirà a continuar projectant Barcelona i la Sagrada Família internacionalment. El grup ha reclamat al govern municipal que estigui “a l’altura” d’un esdeveniment d’aquesta magnitud.
El PP ha demanat transparència sobre els costos i els criteris aplicats, però ha remarcat que aquesta exigència ha de valer per a tots els actes, col·lectius i ideologies, evitant dobles estàndards segons la naturalesa de l’esdeveniment.
Vox, per la seva banda, ha carregat contra les esquerres i ha afirmat que el veritable problema que els incomoda és que es tracta d’un acte catòlic i de visibilitat pública de la fe.
Un debat sobre diners, criteris i laïcitat institucional
Més enllà de la xifra concreta, la discussió a l’Ajuntament reflecteix un debat més profund sobre la relació entre institucions públiques i esdeveniments religiosos. El govern municipal defensa que la visita del Papa transcendeix l’àmbit estrictament eclesial i s’inscriu en una lògica de ciutat, projecció internacional i interès general. L’oposició crítica, en canvi, veu en aquesta interpretació una manera de justificar un tracte de favor que no s’aplicaria igual en altres casos.
La polèmica, doncs, no es limita a un ús puntual de l’Estadi Olímpic. Interpel·la el model de gestió dels equipaments públics, els criteris de cessió gratuïta i la manera com una administració laica interpreta l’“interès públic” quan aquest es barreja amb una gran celebració religiosa.
La visita, en marxa
Mentrestant, l’Ajuntament manté que treballa perquè la visita de Lleó XIV sigui un èxit i es desenvolupi amb normalitat. La cessió de l’estadi és només una peça dins dels preparatius d’una visita que tindrà una forta càrrega simbòlica, institucional i mediàtica.
Però abans que el Papa arribi a Barcelona, l’acte ja ha deixat un primer efecte polític: convertir la seva vetlla en un nou camp de disputa sobre qui paga, per què es paga i on s’acaba exactament l’interès públic.
