La presentació de l’obra a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires reivindica la influència catalana en la història, l’arquitectura, la cultura popular i fins i tot l’himne argentí
Buenos Aires és una ciutat plena de rastres invisibles. Petites empremtes que, sovint, només apareixen quan algú sap exactament on mirar. Enmig de les grans avingudes, dels edificis modernistes, dels centres culturals o de les històries familiars de l’exili, la presència catalana continua formant part de la identitat de la capital argentina més d’un segle després de les grans onades migratòries.
Ara, un nou llibre vol recuperar i ordenar tota aquesta memòria compartida. Buenos Aires Catalana, presentat recentment a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires, és una obra coral que recull la influència catalana en la construcció històrica, arquitectònica i cultural de la ciutat.
El projecte ha estat impulsat per Gabriel Seisdedos, escriptor, traductor i president del PEN Argentina, juntament amb Daniel Paredes, amb el suport de la Delegació del Govern de Catalunya al Con Sud.
En una entrevista amb Rosita Torres de RAB Ràdio, Seisdedos explica que la idea va sorgir gairebé de manera casual, a partir d’una conversa sobre el patrimoni arquitectònic català a Buenos Aires.
Una conversa sobre arquitectura que va acabar en un llibre
Seisdedos treballa a la Direcció General de Patrimoni de la Ciutat de Buenos Aires. Va ser allà on una companya seva, l’arquitecta patrimonialista Graciela Aguilar, li va parlar de Julián García Núñez, un arquitecte format a Catalunya i considerat un dels grans introductors del modernisme català a l’Argentina. “Vaig començar a descobrir fins a quin punt el modernisme català havia deixat petjada a Buenos Aires”, explica.
García Núñez és l’autor d’edificis emblemàtics com el Casal de Catalunya de Buenos Aires o l’Hospital Espanyol, però també de nombroses obres repartides per la ciutat que encara avui mantenen elements clarament inspirats en l’arquitectura catalana de començaments del segle XX. Aquella descoberta va coincidir amb la relació creixent entre Seisdedos i Josep Vives Portell, delegat del Govern de Catalunya a l’Argentina. El projecte va començar a agafar forma ràpidament.
“L’entusiasme de Josep és extraordinari. És una persona que està present a tot arreu, en qualsevol activitat cultural vinculada amb Catalunya”, explica Seisdedos durant l’entrevista.
Recuperar una tradició editorial desapareguda
La idea inicial no era només fer un llibre sobre arquitectura catalana. El projecte va créixer quan la Direcció General de Patrimoni va decidir recuperar una antiga línia editorial dedicada a les diferents comunitats migratòries que havien marcat la història de Buenos Aires.
Durant anys, la ciutat havia publicat obres com Buenos Aires Ídish, Buenos Aires Italiana, Buenos Aires Gitana o Buenos Aires Española, dedicades a les diferents col·lectivitats que havien contribuït a construir la identitat porteña. Però aquella tradició s’havia interromput feia anys.
“Ens vam adonar que faltava un volum dedicat a la comunitat catalana, especialment tenint en compte la importància que ha tingut històricament a Buenos Aires”, afirma.
Així va néixer Buenos Aires Catalana, un llibre construït a partir de múltiples mirades: historiadors, arquitectes, investigadors, testimonis orals i especialistes en patrimoni.
La ciutat catalana amagada dins de Buenos Aires
El llibre recorre diferents dimensions de la influència catalana a l’Argentina. Una de les més visibles és l’arquitectura. No només pels edificis de García Núñez, sinó també per altres espais i símbols que formen part del paisatge quotidià de Buenos Aires.
Seisdedos recorda, per exemple, la famosa font catalana del Parc Rivadavia, obra de l’escultor Josep Llimona, o la presència de frases en català en algunes cúpules històriques de la ciutat. “Hi ha una Buenos Aires catalana amagada, però si saps mirar, apareix pertot arreu”, resumeix.
També hi tenen un paper destacat figures com Antoni Bonet Castellana, arquitecte català molt influent a l’Argentina, o Nicolau Rubió, relacionat amb l’evolució del filetejat porteño, un dels elements més característics de la cultura visual bonaerense.
L’exili català i les històries personals
Més enllà del patrimoni físic, el llibre també recupera la memòria emocional de l’exili català a l’Argentina després de la Guerra Civil i la repressió franquista. Un dels textos més destacats és el de Carles Torner, vicepresident de PEN Internacional, que explica la història dels seus oncles exiliats a Buenos Aires.
Un d’ells, per comunicar-se amb la família sense posar-los en perill davant la dictadura franquista, enviava programes del Teatro Colón signats amb el nom de Richard Strauss. Era l’única manera de fer saber als seus familiars que continuava viu. És precisament aquest tipus de relats el que dona al llibre una dimensió més humana i íntima, allunyada d’una simple recopilació acadèmica.
Catalans en els orígens de l’Argentina
El llibre també recorda que la relació entre Catalunya i l’Argentina és molt anterior a les grans migracions del segle XIX i XX. Dues figures clau de la Revolució de Maig —Joan Larrea i Domènec Matheu— eren catalans. Tots dos van formar part de la Primera Junta de Govern que va iniciar el procés d’independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata.
Això converteix la presència catalana no només en una influència cultural o migratòria, sinó també política i fundacional.
El català que va compondre l’himne argentí
Durant l’entrevista, Rosita Torres també recorda una altra figura sovint desconeguda: Blai Parera i Moret, compositor nascut a Mataró i autor de la música de l’Himne Nacional Argentí.
Parera va arribar molt jove a les Províncies Unides del Sud i es va implicar activament en la defensa de Buenos Aires durant les invasions britàniques de 1806 i 1807. Posteriorment, li van encarregar la composició de la música patriòtica que acabaria convertint-se en l’himne argentí.
“És una altra demostració de fins a quin punt la petjada catalana forma part de la història argentina”, apunta Seisdedos.
Un llibre ple d’arxius i fotografies restaurades
Un dels grans atractius visuals de Buenos Aires Catalana és el treball amb materials històrics. El volum inclou plànols originals, fotografies antigues i documents dels arxius de la ciutat de Buenos Aires. Moltes d’aquestes imatges han estat restaurades digitalment pel dissenyador Fabio Ares, especialista en patrimoni gràfic.
“Treballar amb fotografies i plànols antics no és fàcil. Molts documents estan deteriorats i s’ha hagut de fer una feina molt important de recuperació visual”, explica Seisdedos.
Un projecte que continuarà amb Gaudí
L’èxit del projecte ja ha obert la porta a una nova iniciativa vinculada amb la presència catalana a Buenos Aires. Els impulsors del llibre treballen ara en un futur projecte dedicat a Antoni Gaudí coincidint amb el centenari de la seva mort. La idea és analitzar la influència del llegat gaudinià a l’Argentina i la connexió entre el modernisme català i l’arquitectura bonaerense.
Segons avança Seisdedos, aquesta investigació podria acabar convertint-se també en un nou llibre.
