L’acord pressupostari preveu finançament estable fins al 2029, una nova estructura directiva i un desplegament progressiu de funcions per reforçar l’ATC amb la mirada posada en impostos com l’IRPF
El Govern i ERC han pactat reforçar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) amb 527 milions d’euros fins al 2029 en el marc de l’acord pels pressupostos. El pla es vehicularà a través d’un contracte programa específic que ha de dotar l’ens d’un “finançament estable” i permetre-li afrontar els canvis tecnològics, organitzatius i de gestió necessaris per assumir més capacitat tributària, especialment en matèria de recaptació. Del total previst, 481,2 milions arribaran a través de transferències del Departament d’Economia.
L’acord dona forma a una de les carpetes més sensibles de la negociació entre socialistes i republicans. ERC havia situat inicialment la recaptació de l’IRPF com una de les condicions centrals per avalar els comptes, i la manca d’entesa en aquest punt va ser un dels factors que van fer descarrilar els pressupostos al març. Ara, els republicans han retirat aquella exigència immediata, però obtenen a canvi un full de ruta de reforç institucional per a l’ATC que ha de permetre avançar en aquesta direcció de manera gradual.
Un contracte programa per donar múscul a l’ATC
La peça central de l’acord és aquest contracte programa, concebut com un instrument per assegurar continuïtat financera i evitar que el creixement de l’ATC depengui de decisions puntuals o de reforços a curt termini. La idea és que l’agència disposi d’un marc estable per planificar inversions, ampliar estructures i consolidar equips.
Més enllà de la xifra, el que es dibuixa és una aposta per convertir l’ATC en un organisme amb més capacitat real de desplegament. Això inclou millores en tecnologia, processos, gestió de dades i organització interna, quatre àmbits que el text de l’acord considera indispensables si Catalunya vol assumir en el futur funcions tributàries més àmplies.
Una recaptació en diverses etapes
El pla preveu un recorregut progressiu. En una primera fase, l’ATC i les altres administracions tributàries col·laborarien principalment en funcions d’informació i assistència. És a dir, l’agència catalana reforçaria el seu paper de proximitat i d’acompanyament al contribuent, però encara sense control integral sobre els tributs.
La segona etapa seria de gestió parcial. Aquí l’ATC ja guanyaria més pes administratiu, amb capacitat per dictar actes administratius i assumir funcions de gestió, inspecció i recaptació en alguns àmbits concrets. Finalment, el pla apunta a una tercera fase de gestió integral, en què l’agència disposaria del conjunt de funcions tributàries.
Aquest esquema permet presentar l’acord com una solució intermèdia: no resol d’immediat la demanda republicana sobre la recaptació de l’IRPF, però sí que construeix la infraestructura administrativa i financera perquè aquest salt sigui més factible en el futur.
Reorganització interna i més desplegament
Per fer possible aquest creixement, el Govern es compromet també a impulsar una oficina tècnica de governança encarregada de coordinar i analitzar el procés. A més, es renovarà l’estructura de l’agència amb tres direccions generals, es reforçarà la plantilla tributària i s’impulsarà la seva implementació territorial.
Aquest últim punt és rellevant perquè l’enfortiment de l’ATC no es planteja només des de la cúpula o des de la tecnologia, sinó també des de la capacitat de tenir més presència sobre el terreny. Això connecta amb una idea recurrent en el debat sobre finançament: que una administració tributària forta no és només una estructura central, sinó una xarxa operativa amb múscul humà i presència efectiva.
Una victòria parcial per a ERC i una peça clau dels pressupostos
Des del punt de vista polític, l’acord permet a ERC exhibir una victòria parcial però tangible en una de les seves grans batalles de negociació. Tot i que no obté encara la recaptació de l’IRPF en el termini immediat que havia reclamat, sí que arrenca un compromís pressupostari i institucional de gran abast per fer créixer l’ATC.
Per al Govern, en canvi, el pacte ajuda a desencallar una de les qüestions que més havia complicat l’entesa amb els republicans. I, de retruc, reforça el relat que els pressupostos no només busquen quadrar xifres, sinó també consolidar estructures de país. En aquest cas, una de les més sensibles: la capacitat de Catalunya per gestionar, inspeccionar i, eventualment, recaptar més impostos des de casa.
