ERC negocia el control de la Zona Franca, el món casteller escalfa motors, Berga activa el compte enrere de la Patum, el PP guanya a Andalusia i Amnistia alerta del rècord d’execucions a l’Iran

Bon dia, catalans del món. Aquí teniu l’actualitat en 5 notícies per començar el dia ben informats.

ERC i el Govern volen la majoria del Consorci de la Zona Franca per a Catalunya

ERC i el Govern estan ultimant un acord perquè la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona controlin conjuntament la majoria del Consorci de la Zona Franca, un dels grans motors logístics del país. La proposta republicana planteja que la Generalitat disposi del 40% del pes de l’òrgan i el consistori barceloní del 15%, deixant l’Estat en minoria amb el 45% restant.

L’acord forma part de les negociacions pels pressupostos i és presentat per ERC com un “guany de sobirania” sobre una infraestructura estratègica comparable al Port de Barcelona o l’aeroport del Prat. El conjunt d’empreses instal·lades a la Zona Franca donen feina a més de 137.000 persones i genera més de 9.000 milions d’euros de PIB.

El Concurs de Castells celebra la 30a edició

El món casteller ja escalfa motors per a una temporada que culminarà amb la 30a edició del Concurs de Castells de Tarragona. La Xarxa, TAC12 i Penedès TV retransmetran prop de quaranta diades castelleres al llarg del curs, que començarà oficialment el 24 de juny amb Sant Joan a Valls. Enguany també s’estrenaran noves sèries i documentals centrats en la canalla, les colles universitàries i la dimensió cultural de la festa. Durant la gala de presentació s’ha homenatjat Pau Casals, president del primer concurs l’any 1932, coincidint amb els 150 anys del seu naixement.

El cartell oficial del certamen posa el focus en la mirada de la canalla i simbolitza el relleu generacional d’una tradició declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Berga activa el compte enrere de la Patum

Berga ja viu oficialment el compte enrere per a la Patum 2026. El tradicional ple extraordinari de l’Ascensió ha aprovat per unanimitat la celebració de la festa entre el 2 i el 7 de juny, en un acte carregat de simbolisme i emoció. L’alcalde Ivan Sànchez ha reivindicat totes les persones que mantenen viva la festa: des dels membres de les comparses fins als serveis d’emergència, comerciants o patumaires que la celebren des de l’exterior.

Després del ple, el tabaler ha recorregut els carrers de Berga anunciant l’inici oficial de la celebració. Entre les novetats d’enguany hi ha una nova cartellera digital i vestits renovats per al porrer i el tabaler, confeccionats amb lli per fer-los més còmodes.

El PSOE toca fons a Andalusia i obre una nova crisi política a l’Estat Espanyol

El PSOE ha registrat el pitjor resultat de la seva història a Andalusia i ha quedat reduït a 28 diputats, dos menys que el 2022, en unes eleccions marcades també per la pèrdua de la majoria absoluta del PP. La candidata socialista i ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, no ha aconseguit revertir la crisi electoral del partit i el resultat ha disparat les alarmes dins del socialisme espanyol a un any de les municipals i les generals.

El PP continuarà governant, però dependrà de Vox, que consolida el seu paper clau amb 15 escons. Paral·lelament, Endavant Andalusia emergeix com una de les sorpreses de la nit i supera la coalició de Sumar, Podem i Esquerra Unida.

L’Iran dispara la pena de mort a màxims des del 1981

Amnistia Internacional denuncia que el món va registrar el 2025 el nombre més alt d’execucions des del 1981, amb almenys 2.707 persones executades. Més del 80% dels casos es van produir a l’Iran, que segons l’organització va executar almenys 2.159 persones després de la guerra amb Israel i enmig d’una nova onada repressiva contra dissidents i manifestants. L’informe també alerta de l’ús creixent de la pena de mort com a eina de control polític en diversos països autoritaris.

Aràbia Saudita, el Iemen, Egipte o els Estats Units també apareixen entre els països amb més execucions. Amnistia recorda, però, que les dades no inclouen la Xina, considerada el principal executor mundial, ja que Pequín manté aquestes xifres sota secret d’Estat.