El 2025 es van registrar 3.594 incidències, un 56% més que l’any anterior, amb Consum al capdavant de les denúncies i amb Salut i Política Lingüística entre els àmbits més assenyalats
Les queixes per possibles vulneracions lingüístiques han fet un salt important a la Generalitat durant el 2025. Segons una resposta parlamentària del Departament de Política Lingüística a una pregunta de Junts, l’administració catalana va rebre 3.594 queixes al llarg de l’any, una xifra que equival a prop de deu al dia i que representa un augment del 56% respecte de les 2.300 del 2024.
L’increment també és notable si es compara amb el 2023, ja que el volum de queixes puja un 36%. La dada confirma que la qüestió lingüística genera una pressió creixent sobre l’administració i que cada cop hi ha més ciutadans que fan el pas de denunciar incidències relacionades amb l’ús del català —i, en alguns casos, també del castellà— en serveis públics i privats.
Consum concentra la major part de les denúncies
L’Agència Catalana del Consum és, amb diferència, l’organisme que concentra més queixes i denúncies. Durant el 2025 va dur a terme 1.144 actuacions inspectores vinculades a possibles incompliments normatius en matèria lingüística.
D’aquest total, en 132 casos no es va detectar cap irregularitat. En la resta, es van requerir esmenes als incompliments observats. En 365 expedients aquests incompliments es van corregir, mentre que en 277 casos no es van esmenar i, per tant, van acabar derivant en procediment sancionador. Els 370 restants continuen pendents de resolució.
La lectura d’aquestes dades és significativa: una part important de les queixes no queda només en la denúncia formal, sinó que activa inspeccions i, en una proporció rellevant, acaba obrint la porta a sancions. A això s’hi afegeix que gairebé un miler de denúncies presentades a Consum van ser transferides a altres departaments de la Generalitat o a ajuntaments amb competències en inspecció i sanció en matèria de consum.
Salut, segon gran focus de queixes
Després de Consum, el Departament de Salut és l’àmbit que rep més queixes per motius lingüístics. El 2025 en va registrar 467, molt per sobre de les 273 del 2024 i de les 256 del 2023.
D’aquestes 467 incidències, en 360 casos la llengua afectada era el català, mentre que en 70 més la queixa feia referència al castellà. Això situa la sanitat com un dels espais on la qüestió lingüística continua sent més sensible, probablement perquè és també un dels àmbits on la relació entre ciutadà i administració és més directa i més delicada.
Política Lingüística, també entre els àmbits més pressionats
El mateix Departament de Política Lingüística és un altre dels grans receptors de queixes. En va rebre 391 durant el 2025, per sobre de les 334 del 2024. En aquest cas, les incidències abracen camps molt diversos, des del consum i la salut fins a la justícia o àmbits vinculats a l’administració estatal.
La dada té una certa càrrega simbòlica: el departament encarregat de vetllar per la política lingüística és també un dels espais on més arriben les reclamacions, cosa que reflecteix fins a quin punt la llengua continua sent una qüestió transversal i conflictiva en la vida pública.
Rodalies i mobilitat, un altre focus habitual
El Departament de Territori també registra un volum destacable de queixes, amb 106 incidències durant el 2025. Bona part d’aquestes es concentren en l’àmbit de Rodalies i la mobilitat, on els motius són diversos però recurrents: manca d’ús del català, errors fonètics en la megafonia, problemes de retolació, idioma d’atenció al client o del personal de seguretat i incidències en màquines d’autovenda.
Aquest apartat reforça la idea que la qüestió lingüística no es limita a l’àmbit estrictament administratiu o sanitari, sinó que també travessa serveis bàsics i quotidians, especialment aquells que tenen una relació directa amb milers d’usuaris cada dia.
Altres departaments, amb menys incidències
Més enllà dels grans focus, la resta de departaments presenten xifres més modestes. L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació del Departament d’Igualtat i Feminisme va registrar 23 queixes, set més que el Departament de Justícia. Cultura i Presidència en van tenir quatre cadascun, mentre que Drets Socials i Esports només en van registrar una.
Tot i que aquestes dades són molt inferiors a les de Consum, Salut o Política Lingüística, mostren que la conflictivitat lingüística s’estén per pràcticament tot l’entramat administratiu.
Les universitats, entre la baixada i la consolidació del problema
En paral·lel, les universitats catalanes van acumular 118 queixes específiques relacionades amb la llengua catalana durant el curs 2024-2025. La xifra és lleugerament inferior a les 141 del curs anterior, però molt superior a les 41 del 2022-2023.
Aquest repunt dels darrers cursos coincideix, segons el mateix document, amb la posada en marxa de campanyes institucionals per donar a conèixer les bústies de drets lingüístics a les universitats. Per tant, una part del creixement pot explicar-se no només per un augment dels conflictes, sinó també per una major visibilitat dels canals de denúncia.
Les incidències universitàries afecten sobretot els estudis de grau i es relacionen amb qüestions com canvis en la llengua de docència, manca d’oferta d’assignatures en català o materials docents no disponibles en aquesta llengua.
Més queixes, però també més visibilitat
L’augment de les queixes es pot llegir de dues maneres. D’una banda, apunta a una persistència —i fins i tot una ampliació— de les situacions en què els drets lingüístics són percebuts com a vulnerats. De l’altra, també indica que hi ha més coneixement dels mecanismes de reclamació i més predisposició ciutadana a utilitzar-los.
En qualsevol cas, la xifra de 3.594 queixes en un any situa la qüestió lingüística en un nivell de pressió institucional considerable i reflecteix que el debat sobre l’ús del català en els serveis, l’atenció i la docència continua molt present en la vida pública del país.
