La lider de l’extrema dreta espanyola atia la polèmica entorn de la hispanitat, el mestissatge i l’ús polític del passat colonial
La visita d’Isabel Díaz Ayuso a Mèxic havia de servir per reforçar les relacions econòmiques i institucionals entre Madrid i el país llatinoamericà. Però el viatge ha acabat convertint-se en un nou episodi de la batalla cultural i política al voltant de la conquesta espanyola, la figura d’Hernán Cortés i el relat sobre la hispanitat.
Durant el programa Connexió Mèxic de RAB Ràdio, que presenten Míram Aymamí i Leonardo Alvarado, diversos participants van analitzar com la visita d’Ayuso va reactivar debats històrics que continuen molt presents a la societat mexicana. La polèmica es va accentuar després que un acte previst inicialment a la Catedral de Ciutat de Mèxic, dedicat a “l’evangelització i el mestissatge”, hagués de ser traslladat al Frontón México per manca de permisos. A l’exterior de la catedral, grups de dansaires i manifestants van protestar pacíficament contra el que qualificaven de “genocidi espanyol”.
El viatge també incloïa reunions amb empresaris, universitats i institucions mexicanes, així com actes vinculats al musical Malinche de Nacho Cano. Tot plegat, però, va quedar eclipsat per la controvèrsia política i simbòlica. Segons es va explicar al programa, Ayuso va avançar el retorn a Madrid i va acusar la presidenta mexicana Claudia Sheinbaum d’alimentar un suposat boicot, una acusació que els participants van considerar infundada.
Hernán Cortés: un mite construït pel mateix conqueridor
L’historiador Juan Carlos Cabrera Pons va explicar durant el debat que la figura de Cortés és inseparable del relat que ell mateix va construir a través de les seves famoses Cartas de relación. Segons els especialistes citats al programa, com Tzvetan Todorov o Beatriz Pastor Bodmer, el conqueridor va presentar-se des del primer moment com un heroi excepcional destinat a complir una missió gairebé divina.
La massacre de Cholula o la caiguda de Tenochtitlán apareixen en aquests textos com gestes heroïques vinculades a la cristianització i a l’expansió imperial. Aquest relat va ser amplificat posteriorment per Francisco López de Gómara, cronista que ni tan sols havia visitat Amèrica però que va contribuir decisivament a convertir Cortés en una figura gairebé llegendària a l’Europa del segle XVI.
El debat també va subratllar com els criolls acomodats de la Nova Espanya van apropiar-se posteriorment d’aquesta figura per defensar els seus propis interessos polítics davant la metròpoli. Cortés es convertia així en símbol d’una elit que volia diferenciar-se dels peninsulars i reclamar poder propi sobre el territori conquerit.
Els ossos de Cortés: quatre segles d’amagatalls i trasllats
Un dels moments més curiosos del programa va arribar amb l’explicació del llarg periple dels ossos d’Hernán Cortés. El col·laborador de RAB Ràdio Alfredo Castro va reconstruir el recorregut dels seus restos des de la seva mort el 1547 fins a l’actualitat.
Segons es va explicar, Cortés havia demanat ser enterrat a Coyoacán, a la Nova Espanya. Però les seves restes van passar per diversos monestirs i esglésies tant a l’Estat espanyol com a Mèxic. Amb la independència mexicana, el conqueridor es va convertir en un símbol extremadament incòmode i els seus ossos van haver de ser amagats per evitar que fossin destruïts per grups exaltats.
Durant més d’un segle, ningú va saber exactament on eren. Finalment, el 1946, investigadors vinculats a la República espanyola a l’exili van localitzar els documents que indicaven l’amagatall i van recuperar oficialment les restes, que avui continuen a l’església de Jesús Nazareno de Ciutat de Mèxic.
Una batalla simbòlica encara viva
El programa va concloure destacant que la figura de Cortés continua sent utilitzada políticament cinc segles després de la conquesta. Els participants van denunciar que encara avui persisteixen discursos que presenten la colonització com una missió “civilitzadora”, ignorant les civilitzacions preexistents i episodis com la repressió inquisitorial contra pobles indígenes.
La visita d’Ayuso ha acabat demostrant que el debat sobre la conquesta, el mestissatge i la memòria colonial continua profundament obert a Mèxic. I també que figures com Hernán Cortés segueixen funcionant com a símbols polítics capaços de reactivar tensions contemporànies més de cinc-cents anys després.
