Un estudi sobre més de 1.200 creadors apunta que les visualitzacions van augmentar i confirma la consolidació d’un espai digital propi, amb Instagram com a gran motor i amb marge encara per créixer en volum i en influència
El consum de contingut en català a les xarxes socials va fer un salt notable durant el 2025, amb un increment del 71,7% de les visualitzacions a Instagram, TikTok i YouTube respecte de l’any anterior. És una de les conclusions principals del primer Informe Llista, elaborat per Accent Obert i La Fera, que radiografia l’estat de la creació digital en català a partir de l’anàlisi de més de 1.200 comptes actius.
Les dades dibuixen un escenari de creixement accelerat que no s’explica tant per l’aparició massiva de nous perfils com per la consolidació dels que ja existien. Així, els creadors en català van publicar més, van arribar a més públic i van acumular fins a 2.800 milions de visualitzacions al llarg de l’any. Tot plegat confirma que el català guanya espai en l’entorn digital i que la percepció d’un augment de presència a les xarxes no és només intuïtiva, sinó també mesurable.
Més activitat, més audiència
L’estudi assenyala que l’element decisiu del creixement ha estat l’augment de l’activitat dels perfils ja existents. Els comptes analitzats van publicar 160.662 continguts durant el 2025, un 31,3% més que l’any anterior. En canvi, el nombre de nous perfils només va créixer un 2,6%, cosa que indica que el sector no s’ha expandit tant per ampliació de base com per professionalització i intensificació dels projectes ja actius.
Aquesta lectura reforça la idea que l’ecosistema digital en català és encara en una fase relativament inicial, però que ja comença a consolidar una massa crítica pròpia. La mitjana mensual de projectes actius creix un 12,4% i el ritme de publicació s’enfila fins al 17,1%. De mitjana, cada perfil va fer 13,56 publicacions mensuals, i el volum diari arriba a unes 440 publicacions en català cada dia.
Un ecosistema petit, però amb capacitat de créixer
La indústria de creadors en català continua tenint una estructura marcadament emergent. La major part dels projectes són individuals: tres de cada quatre perfils tenen una sola cara visible. A més, el 62% dels creadors tenen menys de 5.000 seguidors, mentre que només un 7,46% superen els 50.000.
Tot i això, l’atenció es concentra especialment en els perfils més grans: els projectes amb més de 20.000 seguidors acumulen el 75% de les visualitzacions totals. Amb tot, els autors de l’informe remarquen que l’absència de grans influenciadors massius afavoreix un repartiment de l’atenció menys desigual que en altres llengües i facilita que els perfils emergents puguin créixer amb més rapidesa.
Aquesta és una de les característiques singulars de l’ecosistema català: encara no hi ha grans figures que monopolitzen completament l’espai, i això obre una finestra perquè els nous creadors trobin públic i visibilitat amb més facilitat que en altres mercats digitals molt més saturats.
Instagram domina, TikTok accelera
L’informe confirma també el paper central d’Instagram, que es consolida com la gran plataforma del contingut en català. Hi és present el 90% dels creadors analitzats, concentra el 55% de les publicacions i fins al 69% de les visualitzacions totals. És, clarament, el principal aparador i també el principal motor de consum.
Per darrere, TikTok és la plataforma que més creix en activitat, amb un augment del 57,3% dels continguts publicats. Ara bé, en molts casos encara funciona com una extensió del que es genera a Instagram. YouTube, en canvi, manté un pes molt més reduït i només representa el 0,7% del volum total de publicacions.
Aquest desequilibri apunta també a un dels reptes del sector: la necessitat de fer créixer el català en altres plataformes i formats, i no concentrar gairebé tot l’impuls en un únic espai digital.
Estil de vida, societat i humor, al capdavant
Pel que fa als continguts, el gran àmbit dominant és el de l’estil de vida, que representa el 21% del total. Al darrere hi apareixen els continguts de societat amb un 9,78% i els d’humor amb un 8,84%. La resta es reparteixen entre camps molt diversos com educació i coneixement, esports, literatura, cultura o història.
L’estudi detecta, a més, àrees on el consum creix més ràpid que la producció. És el cas del manga i l’anime, que dispara l’interès un 268,5%, o de la literatura, les arts i les manualitats, que també registren augments molt superiors en visualitzacions que no pas en quantitat de contingut produït. Això indica que hi ha nínxols temàtics amb recorregut i amb una demanda digital que encara podria créixer més si s’hi aboqués més producció.
Un sector paritari i compartit entre territoris
L’informe també dibuixa un ecosistema paritari des del punt de vista de gènere. En els projectes individuals, el 51,15% són dones i el 48,85% són homes. És una dada rellevant en un àmbit sovint molt condicionat pels desequilibris de visibilitat i de mercat.
Per territoris, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears presenten un model força semblant de creadors i de consum. Els tres espais creixen tant en activitat com en visualitzacions, tot i que destaca especialment el cas de les Illes, on el consum s’ha incrementat en un 250%.
Sense necessitat de subratllar-ho de manera explícita, l’estudi reflecteix que l’espai digital en català es comporta com un ecosistema compartit, amb dinàmiques semblants entre territoris i amb una comunitat de creadors i públic que s’alimenta mútuament.
Més presència, però també nous reptes
Una de les poques dades negatives és la caiguda de la taxa d’interacció per visualització, que retrocedeix un 35,75%. Això pot indicar que, tot i que el contingut arriba a més gent, la relació amb el públic no sempre creix al mateix ritme. En altres paraules: hi ha més consum, però no necessàriament més implicació proporcional.
Amb tot, el balanç general és clarament expansiu. El català no només té més presència a les xarxes, sinó que comença a consolidar una indústria digital pròpia, amb més regularitat, més visibilitat i una certa lògica de sector.
Un salt que confirma un canvi d’etapa
La conclusió de fons és que el català viu un canvi d’escala en l’entorn digital. No es tracta encara d’un ecosistema massiu ni plenament madur, però sí d’un espai en creixement sostingut, amb més creadors consolidats, més interès per part del públic i una presència cada cop més natural a les plataformes.
Això té una dimensió cultural evident. Les xarxes socials són avui un dels grans espais de consum, socialització i construcció simbòlica, i el fet que el català hi guanyi terreny no és menor. Més enllà de les xifres, el que apunta l’informe és que la llengua comença a trobar a les xarxes un camp de circulació més ampli, més estable i més central del que havia tingut fins ara.
