Germà Capdevila i Robert González analitzen a El Gra i la Palla la crisi educativa, el desgast dels partits tradicionals i l’ascens d’Aliança Catalana en la política catalana
El conflicte entre el Departament d’Educació i el professorat continua escalant sense que, ara com ara, hi hagi perspectives d’acord. Aquesta ha estat una de les principals qüestions abordades a El Gra i la Palla, el programa d’anàlisi política de RAB Ràdio conduït per Germà Capdevila i el politòleg Robert González, en una conversa centrada també en l’última enquesta electoral publicada pel diari ARA i en els moviments que sacsegen el panorama polític català.
Durant el programa, González va advertir que el clima actual al voltant del conflicte educatiu és “rar i fins i tot tòxic”, amb una escalada de mobilitzacions que es prolongarà durant tot el mes de maig i principis de juny. Els sindicats majoritaris del sector educatiu han convocat fins a 17 jornades de vaga i protestes després de rebutjar el pacte signat pel Govern amb CCOO i UGT, uns sindicats que, segons va recordar el politòleg, només representen aproximadament el 20% dels delegats sindicals.
Malestar profund als centres educatius
Segons es va explicar al programa, el malestar del professorat va molt més enllà de la qüestió salarial. Tot i que el pacte inclou una pujada d’uns 50 euros mensuals, González va insistir que les principals reivindicacions passen per reduir ràtios, reforçar l’escola inclusiva i millorar les condicions generals dels centres educatius.
“El problema és estructural”, va defensar González, que també és professor. Segons va explicar, molts docents acumulen anys de pèrdua de poder adquisitiu i una situació de desgast emocional creixent. Durant la conversa es van citar dades preocupants: gairebé la meitat del professorat assegura patir nivells elevats d’estrès i més d’un terç es planteja abandonar la professió.
El programa també va abordar la polèmica generada per la cancel·lació de colònies i excursions escolars en centenars de centres. González va defensar que aquestes activitats impliquen una responsabilitat enorme per als docents i va recordar que fa anys que no reben compensacions econòmiques per assumir-les.
Crítiques al Govern i als mitjans públics
Capdevila i González van ser especialment crítics amb l’estratègia comunicativa del Govern. Van denunciar una campanya de desprestigi contra el professorat i van qüestionar algunes decisions recents, com la proposta d’introduir Mossos d’Esquadra en instituts considerats de “màxima complexitat”, una mesura que, segons van alertar, contribueix a estigmatitzar determinats barris i comunitats migrades.
També van lamentar el tractament mediàtic del conflicte, especialment en alguns espais dels mitjans públics, on consideren que s’ha posat el focus en les molèsties per a les famílies o les empreses d’activitats escolars més que no pas en les causes de fons del conflicte.
L’enquesta de l’ARA i el creixement d’Aliança Catalana
L’altra gran qüestió analitzada al programa va ser l’enquesta electoral publicada pel diari ARA, que apunta a un fort creixement d’Aliança Catalana i a un retrocés de Junts per Catalunya. Segons González, la fotografia demoscòpica confirma una tendència preocupant: la consolidació d’un espai d’extrema dreta independentista a Catalunya.
El politòleg va considerar que Junts està patint les conseqüències d’haver assumit part del discurs sobre immigració, seguretat i multireincidència impulsat per Aliança Catalana. “Quan copies el discurs de l’original, la gent acaba preferint l’original”, va resumir.
També es va destacar la paradoxa que, malgrat el creixement de l’extrema dreta, les majories parlamentàries possibles continuen afavorint els mateixos blocs d’esquerres i socialdemocràcia que governen actualment.
El risc d’una extrema dreta sense estructura
Durant la tertúlia, González va advertir també dels riscos d’un creixement tan ràpid d’una força política sense estructura consolidada. Segons va explicar, Aliança Catalana està trobant dificultats per omplir candidatures municipals i això podria obrir la porta a oportunistes o perfils sense una línia ideològica clara, en una situació que va comparar amb l’expansió meteòrica de Ciutadans anys enrere.
Malgrat tot, tant Capdevila com González van coincidir que el creixement de l’extrema dreta reflecteix un malestar social real que no pot ser ignorat. Segons van defensar, els partits tradicionals haurien d’afrontar debats com la pressió sobre els serveis públics, l’accés a l’habitatge o la integració social amb més profunditat i sense deixar aquest espai en mans dels discursos xenòfobs.
“El problema no és només electoral, sinó social”, va concloure González, que va alertar del risc de normalitzar determinats discursos si no s’ofereixen alternatives polítiques i socials creïbles.
