El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior reivindica en una conferència a Barcelona que Catalunya pot contribuir a reforçar l’autonomia estratègica europea amb la seva capacitat industrial, científica i exportadora
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha defensat que la Unió Europea està reaccionant davant l’actual context internacional i que hi ha àmbits en què “està fent coses bé”, però ha advertit que això no és suficient i que “encara hi ha molta feina a fer” si Europa vol sortir reforçada d’un escenari global cada cop més inestable. Duch ha fet aquesta reflexió en una conferència al Palau Macaya de Barcelona, dins el cicle “Europa, ara què?” organitzat per Amics del País.
El conseller hi ha exposat una visió catalana del futur d’Europa, posant l’accent tant en els grans reptes que té al davant la UE com en el paper que Catalunya vol jugar en aquesta nova etapa. El seu missatge de fons és clar: Europa ha de canviar ràpidament, i Catalunya vol contribuir a aquest canvi des de les seves fortaleses pròpies.
Una Europa obligada a adaptar-se
Duch ha afirmat que Europa ja no es troba davant d’un debat teòric o acadèmic sobre el seu futur, sinó davant d’una necessitat immediata d’adaptació. Segons ha exposat, el continent s’enfronta a un món “completament diferent” i més dur que el de fa pocs anys, marcat per una acumulació de crisis que afecten alhora la seguretat, l’economia, el clima, la tecnologia i la qualitat democràtica.
En aquest marc, ha parlat del pas de la “policrisi” a la “multipolicrisi”, en referència a la coincidència de factors com la guerra d’Ucraïna, la inestabilitat al Golf, l’afebliment de la relació amb els Estats Units, la irrupció de la intel·ligència artificial, el pes geopolític de la Xina i l’auge dels autoritarismes. Per al conseller, tot això posa en risc el model europeu basat en la dignitat humana, la democràcia i la solidaritat.
El que Europa, segons Duch, està fent bé
Tot i aquest diagnòstic exigent, Duch ha volgut remarcar que la UE no ha quedat paralitzada i ha enumerat diversos exemples del que considera una bona resposta europea. Entre aquests, ha destacat la diversificació comercial amb nous acords i aliances internacionals, l’augment dels països que volen acostar-se o integrar-se a la UE i la capacitat europea de mantenir el suport a Ucraïna en un moment de canvi del paper dels Estats Units.
També ha subratllat el suport europeu a Moldàvia, la fermesa mostrada davant de moviments dels Estats Units respecte a Groenlàndia, una actitud més decidida davant els missatges que arriben de Washington i la recuperació de la via del deute mancomunat per sostenir ajudes i polítiques comunes.
La tesi del conseller és que Europa ha començat a reaccionar, i que ho ha fet en alguns camps amb una solidesa que no sempre es reconeix prou.
Les grans feines pendents
Ara bé, Duch ha insistit que la UE encara té pendents transformacions de gran calat i que les ha d’afrontar amb rapidesa. Una de les primeres és guanyar autonomia estratègica, és a dir, reduir dependències externes en matèries com la seguretat i la defensa, l’energia, les matèries primeres, els semiconductors, les tecnologies quàntiques o l’espai.
També ha defensat la necessitat de reformar la governança europea, deixant enrere la dependència excessiva de la unanimitat dels vint-i-set estats membres i agilitzant la presa de decisions. A això hi ha afegit la necessitat de preparar la UE per a futures ampliacions, completar realment el mercat interior i assegurar els recursos necessaris perquè l’increment de la despesa en defensa no es faci a costa de polítiques agràries, socials o ambientals.
La batalla per la legitimitat
Un dels punts en què Duch ha posat més èmfasi és la necessitat que Europa “es guanyi la gent”. Davant el creixement de les forces euroescèptiques i de l’extrema dreta, el conseller ha defensat que la UE ha de demostrar que és útil en aquelles qüestions que preocupen directament la ciutadania, com ara l’habitatge o les oportunitats per als joves.
Aquest és, potser, el terreny més delicat del debat europeu: no n’hi ha prou amb respondre bé en l’escala geopolítica si la ciutadania no percep que aquesta resposta millora la seva vida. Per això Duch ha deixat clar que la legitimitat europea es juga també en la capacitat d’arribar a la quotidianitat.
Què hi pot aportar Catalunya
En aquest escenari, el conseller ha volgut situar Catalunya no com un actor passiu, sinó com un país amb capacitat d’aportar valor al projecte europeu. Segons ha explicat, Catalunya pot contribuir a reforçar Europa amb la seva capacitat industrial, la seva innovació científica, el seu pes en recerca i tecnologia, la seva potència exportadora i també amb la seva diversitat cultural i lingüística.
Aquesta idea encaixa amb una línia política que el Govern fa mesos que intenta projectar: Catalunya com a territori útil per a l’autonomia estratègica europea i com a soci capaç d’aportar coneixement, producció i connexions en un moment de redefinició continental.
Apropar Europa a la gent
Duch ha remarcat igualment el paper dels governs de proximitat en la relació entre Europa i la ciutadania. Segons ha defensat, institucions com la Generalitat tenen més capacitat que els estats per fer de pont entre les institucions europees i la vida real de la gent, precisament perquè són més arrelades i més properes.
Per això ha sostingut que una prioritat de qualsevol govern europeista ha de ser fer aquesta feina d’aproximació i contribuir a fer entendre que moltes de les decisions que afecten el benestar del país es prenen, en bona part, en l’àmbit europeu.
Una crida final en clau europea i catalana
Duch ha tancat la conferència amb una doble idea. En clau europea, ha dit que la recepta per afrontar els reptes actuals combina tres ingredients: full de ruta, recursos i voluntat política. Segons la seva lectura, la UE ja té bastant clar el diagnòstic i els camins possibles; ara cal assegurar els mitjans i, sobretot, que els líders vulguin fer el que toca.
En clau catalana, ha defensat que el país ha de ser capaç de ser present allà on es prenen les decisions i de fer-se sentir més en els espais europeus, perquè és allà on es juga una part decisiva del benestar col·lectiu. I ha deixat una idea de fort to polític i generacional: si aquests quaranta anys a la UE han estat els millors de la història recent del país, hi ha una obligació moral de fer possible que les generacions futures també puguin gaudir d’aquest mateix privilegi.
