L’advocat Cristóbal Martell carrega contra la fiscalia en el tram final del judici a l’Audiència Nacional i sosté que no s’han acreditat ni adjudicacions manipulades ni comissions irregulars que permetin vincular la fortuna familiar amb corrupció política
La defensa de Jordi Pujol Ferrusola ha intentat desmuntar en el tram final del judici de l’Audiència Nacional la tesi central de la fiscalia: que els diners de la família a Andorra provenien de la corrupció política. En el seu informe final, l’advocat Cristóbal Martell ha assegurat que les acusacions públiques no han estat capaces de demostrar que aquells fons fossin fruit de comissions irregulars vinculades a adjudicacions públiques.
Martell ha sostingut que, durant la vista oral, no s’ha concretat cap concurs públic manipulat ni cap operació que permeti establir de manera sòlida aquest vincle entre fortuna familiar i corrupció. Segons la seva argumentació, l’acusació ha construït un relat molt ambiciós sobre una suposada trama de poder, però sense aportar —ha dit— la base probatòria necessària per sostenir-lo davant del tribunal.
Crítica directa a la fiscalia
El lletrat ha estat especialment dur amb el fiscal anticorrupció, a qui ha acusat d’embrutar la figura de l’expresident Jordi Pujol sense proves suficients. En la seva intervenció, ha vingut a dir que darrere de les grans afirmacions sobre un sistema de corrupció política no hi ha cap concreció prou consistent ni en l’escrit d’acusació ni en allò que s’ha pogut demostrar durant el judici.
Aquesta línia de defensa busca atacar un punt jurídic clau del cas: si no es pot provar el delicte previ del qual suposadament derivaria el blanqueig, la base de l’acusació queda més afeblida. És justament aquí on Martell ha intentat concentrar bona part del seu argumentari.
La “deixa” de Florenci Pujol
La defensa ha tornat a invocar l’explicació que la família ha mantingut des de fa anys: que l’origen dels diners dipositats a Andorra es trobaria en la deixa de l’avi Florenci Pujol. Martell ha admès que aquesta procedència pot ser difícil de provar pel pas del temps, però ha defensat que el fet que no es pugui acreditar plenament aquest llegat no implica automàticament que l’origen dels fons sigui il·lícit.
Amb aquest argument, la defensa intenta desplaçar el centre del debat: no tant demostrar de manera concloent l’herència, sinó remarcar que l’acusació tampoc no ha pogut demostrar el contrari, és a dir, que els diners procedissin efectivament de la corrupció.
Retret per les xifres “inflades”
Un altre dels eixos de l’informe final de Martell ha estat la crítica a les xifres manejades per la fiscalia sobre els diners moguts per la família durant dècades. El fiscal havia insistit que els Pujol haurien arribat a moure uns 38 milions d’euros en diverses divises des dels anys vuitanta, però la defensa considera que aquesta magnitud està inflada i presentada de manera enganyosa.
Martell ha qüestionat especialment la manera de sumar moviments bancaris reiterats com si fossin diners nous, i ha fet servir una idea molt gràfica: moure repetidament un mateix euro no equival a tenir tants euros com moviments s’han comptabilitzat. Amb això, ha intentat rebaixar l’impacte de les quantitats exposades per l’acusació i presentar-les com a “xifres estratosfèriques” sense fonament suficient.
Judici en la recta final
El cas Pujol entra així en la seva fase final després d’un judici iniciat al novembre de 2025 a l’Audiència Nacional. El dia anterior, la fiscalia havia defensat que la fortuna familiar a Andorra no es podia explicar pel llegat de Florenci Pujol i havia vinculat l’origen dels diners a pràctiques corruptes associades al poder polític.
La defensa ha respost ara intentant desacreditar aquest relat i insistint que el judici no ha aportat proves concloents sobre adjudicacions fraudulentes ni sobre el delicte antecedent necessari per sostenir l’acusació de blanqueig. El tribunal haurà de decidir si dona més pes a la tesi de la corrupció sistèmica o a l’argument que les acusacions han construït un relat sense prou proves directes.
