Constanza Kiezela Fortuny estudia català online des de l’Argentina per reconnectar amb la llengua i la memòria familiar dels seus avis lleidatans emigrats al segle XX
Aprendre la llengua dels avis des de l’altra banda de l’Atlàntic. Aquesta és la història de Constanza Kiezela Fortuny, una argentina de 55 anys de Buenos Aires que ha decidit recuperar el català dels seus avis, originaris d’Os de Balaguer, un petit poble de la Noguera d’uns mil habitants.
Constanza ha estat la protagonista d’un nou capítol de Tocats pel català, el programa de RAB Ràdio presentat per Mercè Porqueres i Germà Capdevila que dona veu a nous parlants de català d’arreu del món. Actualment estudia català al nivell B2 a través de les classes virtuals del Casal Català de Buenos Aires, una experiència que defineix com una manera de reconnectar amb les seves arrels familiars.
Uns avis d’Os de Balaguer que es van conèixer a l’Argentina
Els avis de Constanza van emigrar a l’Argentina durant el segle XX. Tot i ser del mateix poble, no es van conèixer fins arribar a Buenos Aires. El seu avi havia emigrat amb només dos anys, mentre que la seva àvia hi va arribar amb 21 anys per visitar una germana que ja vivia al país sud-americà. “Ella pensava tornar, però finalment va conèixer el meu avi i es va quedar”, explica durant l’entrevista.
Malgrat que els seus avis van morir quan ella i la seva germana eren molt petites, la presència de Catalunya sempre va continuar molt viva a casa seva. Recorda que la família parlava sovint del poble, dels parents que havien quedat a Catalunya i de la història familiar. “Sempre hem intentat parlar dels avis i del poble”, comenta. La seva mare encara entén el català, tot i que no el parla, i a casa escoltaven sovint Serrat en català. Aquella llengua, però, havia quedat pendent.
La pandèmia i les classes online, el punt d’inflexió
El gran canvi va arribar durant la pandèmia. Les classes virtuals del Casal Català de Buenos Aires li van permetre començar a estudiar des de casa i sense les complicacions dels desplaçaments. “Sempre era una cosa que jo volia”, explica. Constanza assegura que entendre el català li va resultar relativament natural des del principi perquè moltes paraules ja formaven part de la memòria familiar.
“No sé si hi ha alguna cosa genètica”, diu entre rialles durant la conversa. Ara, després d’anys estudiant, assegura que pot entendre perfectament programes de televisió o cançons en català i que intenta aprofitar qualsevol ocasió per practicar-lo.
El viatge a Lleida que la va emocionar
El novembre passat va viatjar amb el seu marit a Catalunya i va visitar Lleida i Os de Balaguer. Durant aquell viatge va intentar parlar català sempre que podia, tot i que reconeix que moltes vegades la gent canviava automàticament al castellà quan detectaven el seu accent argentí. Una de les experiències que més la va marcar va ser una conversa amb una treballadora del Castell de Gardeny, a Lleida.
“Es va emocionar molt. No podia creure que jo parlés català”, recorda. Aquella dona fins i tot li va regalar un imant d’un soldat templer, un gest que Constanza encara conserva amb especial estima.
La memòria familiar conservada en una bitàcola
Un dels tresors familiars més importants que guarda és una mena de diari escrit pel seu avi durant un viatge de retorn a Catalunya l’any 1952. El text, que ja ha digitalitzat i escanejat, recull amb detall anècdotes de la vida al poble durant la postguerra.
Entre els records, explica que una tieta que encara vivia a Os de Balaguer es negava a portar sabates elegants per anar a les festes del poble i continuava utilitzant espardenyes. També recorda que aquella casa encara no tenia bany complet i que el seu avi anava fins a Barcelona per poder-se dutxar en un hotel abans de tornar al poble. “És un testimoni extraordinari”, destaquen durant l’entrevista.
Una passió per les cançons i les paraules catalanes
Entre les cançons catalanes que més l’han marcat hi ha Cançó de matinada, de Joan Manuel Serrat, perquè li evoca la vida que podrien haver tingut els seus avis a Catalunya. També explica que sent una certa melancolia quan pensa en ells.
“M’hauria agradat tenir-los més temps a la meva vida”, afirma emocionada. Pel que fa a les paraules preferides en català, n’escull una de molt concreta: “enlluernar”. “M’agrada pel significat, però també per com sona”, explica.
“No hi ha excuses”
Durant el programa, tant Mercè Porqueres com els presentadors van destacar que el cas de Constanza representa moltes persones descendents de catalans que mai s’han atrevit a fer el pas d’aprendre la llengua familiar. Ella, però, ho té clar: avui dia les eines online han eliminat totes les barreres. “Des de casa no hi ha problema. No hi ha excuses”, assegura.
La seva història és un nou exemple dels centenars de catalanòfils i descendents de catalans que, des de diferents punts del món, decideixen reconnectar amb la llengua i la cultura dels seus avantpassats a través del català.
