El brot del MV Hondius suma tres morts, diversos casos confirmats i nous episodis sota seguiment en diferents països
L’actualització del brot d’hantavirus vinculada al creuer MV Hondius entra en una nova fase: menys centrada en l’emergència del desembarcament i més en una vigilància sostinguda que pot allargar-se encara setmanes. Aquest dimarts 12 de maig, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom, ha avisat que “segurament hi haurà més casos” en els pròxims dies i ha defensat que les quarantenes i el control de contactes s’estenguin fins al 21 de juny.
La seva advertència parteix d’un element clau: el període d’incubació del virus, que pot anar de sis a vuit setmanes. Com que els passatgers i la tripulació van conviure i interactuar abans que s’adoptessin mesures de contenció a bord, l’organisme internacional considera plausible que encara aflorin nous positius. Tot i això, l’OMS insisteix que, ara com ara, el risc per a la salut global és baix.
Un brot encara obert
Segons Tedros Adhanom, el balanç actual és de 11 casos, tres morts i nou positius ja confirmats, mentre que els altres dos casos en estudi també podrien acabar sent-ho. El director de l’OMS ha remarcat que les xifres no han variat gaire durant l’última setmana gràcies a l’actuació coordinada de diversos governs, i ha subratllat que des del 2 de maig no s’ha produït cap nova mort.
Amb aquest escenari, el missatge de l’OMS és doble. D’una banda, no hi ha indicis que apuntin a un brot molt més ampli. De l’altra, això no permet donar l’episodi per tancat. La responsabilitat de seguir i aïllar els passatgers recau ara sobretot en els països d’origen, que han de mantenir una supervisió estricta dels contactes i actuar de seguida davant qualsevol símptoma compatible.
La quarantena, fins al 21 de juny
L’OMS considera que totes les persones que hagin estat en contacte amb casos confirmats o que hagin compartit l’espai del vaixell dins la finestra de risc han de mantenir-se sota observació. La recomanació és clara: supervisió estricta, ja sigui a casa o en instal·lacions específiques, des del 10 de maig i fins al 21 de juny.
Això converteix el brot en una crisi de seguiment més que no pas de resposta immediata. El focus se situa ara en la detecció precoç, l’aïllament ràpid dels simptomàtics i el control dels moviments dels passatgers repatriats. Qualsevol persona amb febre, dispnea, miàlgies, vòmits o altres signes compatibles ha de ser tractada com a cas probable fins a nova prova.
El cas confirmat a Madrid
Aquest mateix dimarts, el Ministeri de Sanitat ha confirmat definitivament el positiu d’un dels passatgers espanyols confinats a l’hospital militar Gómez Ulla. És l’únic cas confirmat entre els espanyols en quarantena, i ja ha començat a presentar símptomes respiratoris i febrícula, tot i que es manté “aparentment estable” i sense empitjorament clínic evident.
Aquest passatger no resideix a Catalunya. Al mateix centre sanitari, les altres 13 persones en estudi han donat negatiu en la segona prova de confirmació. La situació reforça, però, la idea que el període crític encara no s’ha acabat i que els casos poden anar apareixent de manera esglaonada.
Les tres morts que marquen l’origen del brot
El brot del Hondius s’ha cobrat, de moment, tres vides. Les dues primeres corresponen a un matrimoni holandès de 69 anys, considerat el primer nucli de casos detectats. L’home va morir a bord l’11 d’abril, després de presentar febre, dolor abdominal i de cap i diarrea. La seva dona va empitjorar després de deixar el vaixell i va morir a Johannesburg el 27 d’abril després de ser evacuada.
L’Argentina continua reconstruint el recorregut que van fer tots dos abans d’embarcar. Se sap que van viatjar durant mesos per Argentina, Xile i l’Uruguai abans de pujar al vaixell l’1 d’abril. El Ministeri de Salut argentí intenta aclarir ara el trajecte del que es considera el pacient zero o, si més no, del primer focus conegut del brot.
La tercera mort es va produir el 2 de maig: una passatgera alemanya que va desenvolupar una pneumònia a bord. La mostra presa després de la seva mort va confirmar que estava infectada per la variant andina de l’hantavirus.
Els contagis i evacuats repartits pel món
Entre els casos ja identificats hi ha un passatger britànic evacuat a Johannesburg, que es manté estable però aïllat. Va ser la primera persona en qui es va identificar clarament el virus després de començar amb símptomes compatibles i empitjorar durant el trajecte.
També han estat evacuats als Països Baixos tres afectats més: Martin Anstee, guia d’expedició britànic de 56 anys; el metge neerlandès del vaixell, de 41 anys, que havia arribat a estar més greu però ha millorat; i un altre passatger alemany. Tots tres van ser traslladats en avionetes medicalitzades abans que el creuer arribés a les Canàries.
A Suïssa, un expassatger que ja havia tornat a casa seva va donar positiu a Zuric. Va començar amb símptomes l’1 de maig i va ser confirmat per PCR el 5 de maig. Continua hospitalitzat i aïllat.
A aquests casos se suma ara el d’una passatgera francesa, afegida aquest dilluns al recompte de l’OMS. Va donar positiu l’11 de maig, després d’haver estat repatriada, i és el primer cas d’hantavirus detectat a França. Segons la informació disponible, va començar a presentar símptomes durant el vol de retorn i el seu estat s’ha agreujat.
Els casos dubtosos i els nous sospitosos
Els Estats Units han notificat també un “positiu lleu” entre els seus 17 repatriats i un altre passatger amb “símptomes lleus”. El primer havia estat tractat per Espanya com un cas no concloent, després que una anàlisi sortís negativa i una altra fos interpretada pels nord-americans com a positiva feble. La situació ha generat lectures diferents, però el cas ha quedat en l’àmbit dels dubtes diagnòstics.
A més, s’ha informat d’un passatger britànic sospitós a la remota illa de Tristan da Cunha, on viu i on va baixar del vaixell quan aquest hi va fer escala entre el 13 i el 15 d’abril. Davant la manca de mitjans sanitaris de l’illa, el Regne Unit hi ha enviat un dispositiu d’assistència amb paracaigudistes i metges militars, així com subministraments d’oxigen i ajuda mèdica. La singularitat d’aquest cas reforça la dimensió global i logística del brot, amb afectats i sospitosos dispersos per diversos continents i territoris molt aïllats.
El cas d’Alacant i el pas per Barcelona
A l’Estat també s’ha obert un altre front de vigilància amb un cas sospitós a Alacant: una dona que viatjava en un avió de KLM on havia embarcat breument una passatgera morta després pel virus. Aquesta dona, que presentava tos, estava asseguda dues files per darrere de la infectada i ha estat ingressada a l’hospital a l’espera d’una PCR.
En aquest mateix episodi hi apareix una derivada més pròxima: un passatger sud-africà del mateix vol va passar posteriorment una setmana a Barcelona abans de tornar al seu país. Les autoritats han activat el contacte amb Sud-àfrica perquè se’l localitzi i se li facin les proves oportunes. També en aquest cas, les autoritats sanitàries insisteixen que la probabilitat de positiu és baixa, però l’episodi situa Barcelona dins el mapa preventiu del brot.
El desembarcament i la dispersió dels passatgers
El MV Hondius havia salpat el 20 de març d’Ushuaia, a la Terra del Foc argentina, amb 149 persones a bord: 88 passatgers i 62 tripulants. Entre tots representaven 23 nacionalitats. Hi havia 14 espanyols, entre els quals cinc catalans, tres madrilenys, un gallec, un asturià i una valenciana.
L’expedició havia de fer escala en algunes de les illes més remotes del planeta, amb incursions a l’Antàrtida i arribada final a Cap Verd, però el brot va trastocar completament el viatge. Ara, tots els passatgers ja han estat evacuats als seus països. En el cas dels espanyols, el protocol preveu quarantena obligatòria i seguiment clínic al Gómez Ulla.
Pel que fa al vaixell, està previst que continuï el seu trajecte amb una tripulació reduïda cap als Països Baixos, on previsiblement se’n farà la desinfecció definitiva.
Una crisi encara sota observació
A 12 de maig, el brot d’hantavirus del MV Hondius no apunta a una expansió massiva, però tampoc permet abaixar del tot la guàrdia. El recompte continua obert, els positius confirmats conviuen amb diversos casos sospitosos i el marge temporal per a noves deteccions és prou ampli com perquè l’OMS hagi decidit estirar la vigilància fins ben entrat juny.
La situació, per tant, entra en una fase menys espectacular però més decisiva: la de comprovar si el virus queda efectivament contingut dins el cercle de contactes ja identificats o si, en les pròximes setmanes, apareixen nous casos dispersos. És aquí on l’OMS posa ara el focus i on es jugarà el desenllaç real d’aquest episodi.
