El programa ‘Context Berlin’ analitza la fragilitat del govern alemany, el creixement de l’AfD i la transformació econòmica i geopolítica del país
Alemanya ja no sembla aquella potència estable i previsible que durant dècades havia estat considerada el motor econòmic d’Europa. El país afronta simultàniament una crisi política, una transformació industrial profunda i una creixent incertesa geopolítica que està sacsejant les bases del model alemany.
Aquest és el diagnòstic que fa la periodista Laura Ruiz Trullols al nou episodi de Context Berlin, l’espai d’anàlisi internacional de RAB Ràdio dedicat a seguir l’actualitat alemanya des de Berlín.
Durant la conversa amb Germà Capdevila, Ruiz explica com el govern de coalició encapçalat pel canceller Friedrich Merz travessa un moment especialment delicat després del seu primer any al poder.
L’extrema dreta supera la CDU a les enquestes
Un dels fets més significatius és l’ascens de l’AfD. Per primera vegada, el partit d’extrema dreta apareix com la primera força federal en una de les principals enquestes públiques alemanyes, superant la CDU conservadora.
Tot i que les eleccions federals no estan previstes fins al 2029 i que continua existint un fort cordó sanitari contra l’AfD, el creixement del partit evidencia el desgast del govern i la creixent frustració social.
Segons explica Ruiz, només un 13% de la població considera que l’executiu està fent una bona feina, unes xifres molt baixes per a un país acostumat a governs sòlids i estables.
Les tensions amb Trump compliquen encara més el panorama
La situació internacional tampoc ajuda. Friedrich Merz ha estat un dels líders europeus més crítics amb Donald Trump, especialment després de qüestionar públicament l’estratègia nord-americana en política internacional.
La resposta de Trump no s’ha fet esperar: ha amenaçat amb retirar 5.000 soldats estatunidencs desplegats a Alemanya.
Aquest moviment tindria un doble impacte. Per una banda, militar, ja que Alemanya continua depenent fortament del paraigua defensiu dels Estats Units. Per l’altra, econòmic, perquè moltes regions alemanyes depenen directament de la presència de bases militars nord-americanes.
“Aquests soldats no només són presència militar: són famílies, consum, economia local”, explica Ruiz durant el programa.
El model econòmic alemany entra en crisi
La conversa també aprofundeix en la situació econòmica del país. Després de diversos anys d’estancament, les previsions de creixement per al 2026 s’han reduït dràsticament i ara el govern només espera un augment del PIB d’un 0,5%.
Els elevats costos energètics, la guerra a l’Orient Mitjà, la dependència industrial i la crisi del sector automobilístic estan posant sota pressió el tradicional model exportador alemany.
Especialment simbòlica és la situació de la indústria de l’automòbil, considerada durant dècades “la joia de la corona” de l’economia alemanya.
Segons Ruiz, moltes empreses no han fet a temps la transició cap al vehicle elèctric i ara pateixen tant la competència asiàtica com les tensions comercials impulsades pels Estats Units.
De fabricar cotxes a fabricar armament
Una de les transformacions més significatives que destaca el programa és la reconversió industrial cap al sector de la defensa.
Diverses fàbriques alemanyes ja estan abandonant la producció automobilística per centrar-se en armament i munició, en una mostra clara de com la nova situació geopolítica està redefinint l’economia europea.
La guerra d’Ucraïna, la tensió amb Rússia i la necessitat de reforçar la defensa continental estan accelerant aquest canvi de paradigma.
Reobrir el debat nuclear
La crisi energètica també ha reobert debats que semblaven tancats. Entre ells, el possible retorn de l’energia nuclear.
Després d’anys apostant pel gas rus i pel tancament progressiu de les centrals nuclears, Alemanya es troba ara atrapada entre els elevats costos energètics i la necessitat de garantir estabilitat industrial.
Tot plegat està obligant el govern a replantejar decisions estratègiques que fins fa pocs anys semblaven definitives.
Sant Jordi també omple Alemanya
El programa tanca amb una nota més cultural i positiva: la celebració de Sant Jordi arreu d’Alemanya.
Ciutats com Berlín, Frankfurt, Colònia o Munic van organitzar activitats impulsades pels casals catalans, amb llibres, roses, música i cultura popular catalana.
Ruiz destaca especialment el cas de Frankfurt, on la Goethe Universität conserva la col·lecció de llibres en català més gran fora dels Països Catalans, amb més de 35.000 volums.
