Carles Mateo analitza al programa de RAB Ràdio què hi ha realment darrere de les IA generatives i la promesa que les màquines substituiran els humans
La intel·ligència artificial s’ha convertit en la gran paraula de moda dels últims anys. Empreses, governs i grans tecnològiques prometen una revolució absoluta capaç de canviar el mercat laboral, substituir professions i transformar la societat. Però fins a quin punt aquesta promesa és real?
Aquesta és la pregunta que posa sobre la taula el nou episodi de Món Digital, el programa tecnològic de RAB Ràdio presentat per Germà Capdevila i amb l’anàlisi del divulgador tecnològic Carles Mateo. En una conversa extensa i crítica, el programa desmunta molts dels mites que envolten eines com ChatGPT o Gemini i alerta sobre les limitacions actuals de la intel·ligència artificial.
El punt de partida és un experiment viral en què un usuari demana a ChatGPT que valori una cançó que, en realitat, no ha cantat mai. Tot i això, la IA respon inventant-se comentaris sobre la veu, l’estil musical i fins i tot assegurant que es tractava d’una ranxera mexicana.
Per a Mateo, aquest cas resumeix perfectament el problema actual de moltes IA generatives: “No estan pensades per dir-te la veritat, sinó per complaure’t i mantenir-te enganxat a la plataforma”.
La IA no és intel·ligent
Durant el programa, Carles Mateo insisteix que la major part de la societat té una idea equivocada del que és la intel·ligència artificial actual. Segons explica, les eines que avui utilitzem no pensen ni raonen com una persona.
“El que existeix avui és una IA estreta o feble”, afirma, fent referència a sistemes entrenats per fer tasques molt concretes, com generar text, reconèixer imatges o recomanar continguts. La famosa AGI —la intel·ligència artificial general capaç de raonar com un humà— continua sent, segons ell, una hipòtesi llunyana.
Mateo també denuncia que moltes empreses tecnològiques utilitzen aquesta idea futurista com “la pastanaga pels inversors”, alimentant expectatives que encara estan molt lluny de convertir-se en realitat.
Les “al·lucinacions” de ChatGPT
Un dels conceptes centrals del programa és el de les “al·lucinacions” de la IA: situacions en què eines com ChatGPT inventen informació falsa amb aparent total seguretat.
El programa recorda casos reals d’advocats que han presentat documents judicials elaborats amb IA que citaven judicis inexistents o referències completament inventades. També parla de problemes en programació, on aquestes eines poden generar codi incorrecte, insegur o basat en errors apresos d’internet.
“Et produeixen una resposta impecable, amb to d’expert, però s’ho poden haver inventat absolutament tot”, alerta Mateo.
Empreses que acomiaden… i tornen a contractar
El programa també entra en el debat laboral al voltant de la IA. Segons explica Carles Mateo, moltes grans empreses tecnològiques van justificar acomiadaments massius assegurant que la intel·ligència artificial substituiria programadors i enginyers.
Tanmateix, ara algunes d’aquestes companyies estarien tornant a contractar treballadors “en silenci” després de comprovar que la IA no pot assumir certes tasques complexes ni mantenir la qualitat necessària.
“S’han adonat que la intel·ligència artificial no pot fer la feina que feien els enginyers”, explica durant la conversa.
Una eina útil, però lluny de la revolució promesa
Tot i la mirada crítica, el programa no cau en el catastrofisme ni rebutja la tecnologia. Mateo reconeix que la IA és útil en molts àmbits i que pot accelerar processos, ajudar en programació o automatitzar tasques repetitives.
Ara bé, defensa que cal entendre les seves limitacions i no convertir-la en una “caixa negra” a la qual es deleguin decisions importants sense supervisió humana.
El divulgador també recomana als joves programadors continuar formant-se i no deixar-se portar pels discursos que anuncien la desaparició imminent de moltes professions tecnològiques.
Un debat que marcarà els pròxims anys
El nou episodi de Món Digital arriba en un moment en què la IA s’ha convertit en un dels grans camps de batalla tecnològics i econòmics globals. Amb milions d’euros invertits i una competició ferotge entre grans multinacionals, el debat sobre què és realment la intel·ligència artificial —i què és només màrqueting— tot just acaba de començar.
