La BioRegió consolida el seu pes internacional amb 5.768 estudis actius, el 92% dels registrats a l’Estat, i reforça un model de recerca clínica sostingut pels grans hospitals, la col·laboració publicoprivada i la capacitat d’atreure assajos d’alt valor terapèutic
Catalunya ha fet un nou pas endavant en l’escena internacional de la recerca clínica i ja se situa en quarta posició a Europa i setena al món en nombre d’assaigs clínics actius. Segons l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025, els centres catalans participen en 5.768 estudis, una xifra que representa el 92% del total estatal i que confirma la fortalesa del país com a pol biomèdic i sanitari de referència.
La dada millora la de l’any anterior, quan Catalunya ocupava la cinquena plaça europea i la vuitena mundial. L’augment d’activitat ha estat del 7,5% en un any, per sobre del creixement del conjunt de l’Estat, situat en l’1,9%, fet que reforça la idea que el sistema català no només manté posicions, sinó que continua guanyant múscul en un entorn molt competitiu.
Un ecosistema clínic madur i molt competitiu
El posicionament de Catalunya s’explica per una combinació de factors que fa anys que es consoliden: un sistema sanitari robust, hospitals universitaris i instituts de recerca amb projecció internacional, una elevada capacitat de reclutament de pacients, professionals clínics de primer nivell i una col·laboració publicoprivada que permet atraure estudis estratègics.
Aquesta estructura fa possible que Catalunya competeixi no només en volum, sinó també en qualitat i diversitat. L’informe assenyala que el model català combina una forta presència de la indústria farmacèutica, responsable del 75% dels assaigs, amb un pes molt rellevant dels assaigs no comercials, que arriben al 25% i són impulsats per hospitals, entitats acadèmiques, societats científiques i investigadors clínics.
L’oncologia continua liderant, però hi ha més diversificació
Per àrees terapèutiques, l’oncologia continua sent el gran motor de la recerca clínica catalana, amb 1.667 assaigs actius i una posició destacada també a escala europea. Però l’informe subratlla igualment una diversificació creixent cap a altres camps, amb increments notables en dermatologia, malalties metabòliques i sistema nerviós, a més del pes de les àrees immunitària, respiratòria, cardiovascular, digestiva, hematològica i de salut mental.
Aquest desplaçament és significatiu perquè indica una BioRegió menys dependent d’un sol camp i amb capacitat per respondre a reptes clínics molt diversos. També reforça la imatge d’un ecosistema que no només excel·leix en l’oncologia, sinó que s’està expandint cap a altres especialitats amb projecció científica i assistencial.
Predomini de fases avançades
La distribució per fases confirma la maduresa del sistema. El 45% dels assaigs actius són de fase III, el 33% de fase II, el 20% de fase I i el 2% de fase IV. Aquesta combinació situa Catalunya com un entorn capaç d’acollir tant els estudis primerencs, més vinculats a la innovació inicial, com els desenvolupaments avançats amb potencial d’arribada als pacients.
Això és rellevant perquè no totes les regions tenen la mateixa capacitat per cobrir tota la cadena clínica. Catalunya, en canvi, presenta un perfil equilibrat que permet treballar des de l’exploració inicial de noves teràpies fins a la seva validació en estadis molt avançats.
Hospitals i farmacèutiques sostenen el lideratge
Entre els principals promotors comercials hi ha grans multinacionals com AstraZeneca, Johnson & Johnson, Roche, Sanofi, Amgen, Bayer o Pfizer, que han triat Catalunya per desenvolupar recerca clínica estratègica. En l’àmbit no comercial, l’activitat està liderada per centres com l’Hospital Clínic, Vall d’Hebron, Sant Pau, Bellvitge, Hospital del Mar i Sant Joan de Déu, que impulsen estudis orientats a necessitats clíniques que sovint no són prioritàries per a la indústria.
Aquest doble circuit és una de les fortaleses del model català: la presència de grans actors globals conviu amb una base hospitalària i científica capaç de mantenir línies pròpies de recerca i de donar resposta a problemes de salut d’alt interès públic.
Un avantatge que es pot ampliar amb el nou marc europeu
La competitivitat catalana podria reforçar-se encara més amb la posada en marxa del procediment europeu FAST-EU, impulsat amb protagonisme de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, pensat per agilitzar l’autorització d’assaigs multinacionals, atraure noves inversions i accelerar l’arribada de teràpies innovadores als pacients.
Des del punt de vista de Catalunya, aquest nou marc pot consolidar encara més un posicionament que ja és excepcional. La dada dels 5.768 assaigs no només expressa una bona salut del sistema de recerca clínica, sinó també una capacitat de lideratge que projecta el país molt més enllà del seu pes demogràfic i territorial. En un sector altament globalitzat, continuar escalant en aquest rànquing equival també a reforçar la centralitat de Catalunya en la recerca biomèdica europea.
