L’explosió de la intel·ligència artificial està provocant efectes inesperats arreu del món: des de bonificacions milionàries a Corea del Sud fins a vagues laborals massives, robots que ja competeixen amb humans i un debat cada vegada més intens sobre si la IA viu una nova bombolla tecnològica.
La irrupció accelerada de la intel·ligència artificial està transformant profundament el sector tecnològic i l’economia digital global. Empreses com OpenAI, Apple o els grans proveïdors de serveis al núvol estan comprant enormes quantitats de memòria i sistemes d’emmagatzematge per alimentar els seus centres de dades, imprescindibles per entrenar i executar models d’IA cada vegada més exigents. Aquesta demanda sense precedents està tensionant tota la cadena de subministrament tecnològica i ha provocat una pujada molt forta dels preus de components que fins fa poc eren relativament assequibles.
Al programa Món Digital de RAB Ràdio, l’enginyer informàtic i col·laborador Carlos Mateo va explicar que el fenomen és especialment visible en les memòries destinades a servidors, molt diferents de les que utilitzen habitualment els consumidors domèstics. “Les empreses d’IA estan comprant pràcticament tota la disponibilitat de memòria per als seus datacenters”, va afirmar, destacant que només unes poques companyies al món tenen capacitat real per fabricar aquest tipus de components d’alta gamma.
Bonus milionaris i vagues al sector tecnològic
Un dels efectes més sorprenents d’aquesta situació s’està vivint a Corea del Sud. El fabricant SK Hynix, un dels grans proveïdors mundials de memòries per a servidors, ha vist com els seus beneficis es disparaven gràcies a la febre global de la IA. Segons es va comentar al programa, l’empresa ha arribat a repartir bonus d’uns 400.000 dòlars de mitjana entre els seus treballadors, unes xifres pràcticament impensables fins fa poc dins del sector industrial tecnològic.
Les previsions encara són més extremes de cara al pròxim any, quan alguns empleats podrien arribar a cobrar primes properes als 900.000 dòlars. Aquest escenari ha generat tensions dins de la indústria sud-coreana i ha provocat una reacció immediata dels treballadors de Samsung. Milers d’empleats de la divisió de memòries van protagonitzar una vaga multitudinària a Pyeongtaek reclamant compensacions similars a les dels seus competidors. Segons les dades citades durant el programa, entre 30.000 i 39.000 persones van participar en les protestes, en un episodi que exemplifica fins a quin punt la cursa de la IA està alterant l’equilibri econòmic del sector tecnològic.
El debat sobre una possible bombolla tecnològica
Més enllà de l’impacte econòmic immediat, el fenomen està alimentant un debat cada vegada més present entre analistes i experts: la intel·ligència artificial viu una nova bombolla especulativa? Carlos Mateo va qüestionar algunes de les grans promeses que s’estan fent des de Silicon Valley i va advertir que moltes expectatives actuals estan molt allunyades de les capacitats reals de la tecnologia.
“S’està exagerant molt. Es diu que la IA és millor que els enginyers i això és totalment fals”, va assegurar. Segons Mateo, els sistemes actuals continuen cometent errors importants, especialment en àmbits sensibles com la programació, la seguretat informàtica o la gestió de sistemes crítics. Tot i això, les grans companyies tecnològiques continuen invertint desenes de milers de milions de dòlars en nous centres de dades i infraestructura computacional, alimentant una escalada que recorda altres episodis especulatius de la història recent de la tecnologia.
Robots cada vegada més capaços i autònoms
Mentre la IA generativa genera dubtes sobre el seu futur, la robòtica continua avançant a una velocitat que ja comença a impressionar fins i tot als especialistes. El programa va analitzar la nova edició de la E-Town Robot Marathon de la Xina, una competició on robots humanoides participen en una marató separada dels corredors humans.
La diferència respecte a l’any passat és enorme. Si en l’edició anterior molts robots amb prou feines aconseguien mantenir-se drets o acabaven encastats contra les tanques, enguany prop del 50% dels participants ja funcionaven de manera completament autònoma, sense necessitat de control remot. El robot guanyador va completar la cursa en menys de 50 minuts, una millora espectacular respecte als registres de l’any passat, quan els millors models necessitaven més de dues hores i mitja.
El programa també va mostrar robots capaços de jugar a tennis contra professionals o executar moviments d’una precisió molt elevada. Segons Mateo, aquests avenços tenen implicacions molt importants per al món industrial, ja que demostren que moltes tasques manuals i de precisió que fins ara semblaven reservades als humans podrien acabar automatitzant-se completament durant els pròxims anys.
Mart reforça la hipòtesi d’un passat amb vida
L’espai també va tenir protagonisme destacat durant el programa gràcies a les últimes descobertes del robot Curiosity Rover de la NASA. El vehicle d’exploració ha detectat a Mart compostos orgànics i molècules relacionades amb els precursors del material genètic, unes restes que podrien tenir aproximadament 3.500 milions d’anys d’antiguitat.
Tot i que aquestes troballes no demostren directament que hi hagués vida al planeta vermell, sí que reforcen la idea que Mart podria haver tingut, en algun moment del passat, unes condicions compatibles amb formes de vida microscòpica. A més, els investigadors consideren que futures bases humanes podrien aprofitar recursos locals, com l’aigua o l’hidrogen, per generar combustible i facilitar missions espacials de llarga durada sense dependre constantment de subministraments enviats des de la Terra.
Sant Pau aconsegueix tractar un cas greu de síndrome de Tourette
Una de les notícies més positives del programa va arribar des de Catalunya. L’Hospital de Sant Pau ha aconseguit tractar amb èxit un cas greu de síndrome de Tourette mitjançant estimulació cerebral profunda, una tècnica que fins ara només s’aplicava en casos molt concrets.
El pacient, un jove de 21 anys amb tics vocals i motors molt agressius, havia hagut d’abandonar els estudis i pràcticament no podia fer vida normal. L’equip mèdic li va implantar diversos elèctrodes en una zona molt específica del cervell per modular l’activitat neuronal responsable dels símptomes. Després de mesos d’ajustaments i seguiment, el pacient ha experimentat una millora molt important i ha pogut recuperar activitats quotidianes, reprendre els estudis i tornar a sortir al carrer amb autonomia.
Les criptomonedes també entren en zona de risc
El programa va acabar amb una altra reflexió inquietant relacionada amb el futur de la tecnologia. Alguns experts creuen que l’augment exponencial de la capacitat de càlcul i el desenvolupament de nous sistemes d’intel·ligència artificial podrien acabar debilitant els sistemes criptogràfics actuals i posar en risc el model de seguretat de moltes criptomonedes.
Segons va explicar Mateo, alguns inversors ja estan començant a reduir la seva exposició al mercat cripto davant la possibilitat que futurs ordinadors siguin capaços de vulnerar sistemes que avui encara es consideren segurs. Tot plegat alimenta encara més el debat sobre fins a quin punt la revolució tecnològica actual està avançant més ràpid que la capacitat de la societat per entendre’n les conseqüències.
