Una recerca del New York Times, després d’anys de pistes i sospites, assenyala un nom concret darrere del pseudònim més enigmàtic de l’era digital
El misteri fundacional de Bitcoin
Des de la seva aparició el 2008, Bitcoin no només ha revolucionat el sistema financer digital, sinó que ha construït el seu propi mite: la identitat desconeguda del seu creador, Satoshi Nakamoto. Disset anys després, el nom continua sent un pseudònim darrere del qual s’amaga una de les figures més influents i invisibles de l’economia contemporània.
En una entrevista al programa Connexió Mèxic de RAB Ràdio, l’analista Alonso Leal posa llum sobre aquest enigma a partir d’una investigació recent del New York Times. El punt de partida és un reportatge del periodista John Carreyrou, que planteja una hipòtesi ambiciosa: identificar, amb eines modernes, qui podria ser realment Satoshi Nakamoto.
De projecte experimental a mercat multimilionari
El creixement de Bitcoin explica en part l’interès persistent per descobrir el seu creador. El que va començar com un projecte tecnològic marginal s’ha convertit en un mercat amb una capitalització que es mou en l’ordre del bilió de dòlars. El valor d’un sol bitcoin oscil·la entre desenes de milers de dòlars, amb volums diaris de negoci que poden superar els 30.000 milions.
Aquesta dimensió econòmica fa encara més rellevant la figura de Satoshi. Segons les estimacions que recull Leal, el creador podria controlar aproximadament 1,1 milions de bitcoins, una fortuna potencial de desenes de milers de milions de dòlars. Una concentració de riquesa que, en mans d’una identitat anònima, planteja interrogants evidents.
Una investigació amb mètodes del segle XXI
El nucli de la hipòtesi exposada per Leal rau en la investigació de Carreyrou. Lluny de teories especulatives, el periodista va dedicar més d’un any i mig a analitzar la petjada digital de Satoshi Nakamoto. El procés parteix d’una base massiva: més de 34.000 usuaris actius en fòrums de criptografia i comunitats com els cypherpunks, on es debatien, ja als anys noranta, conceptes com el diner digital i la privacitat.
A partir d’aquesta massa d’informació, la recerca aplica filtres progressius: eliminació d’usuaris amb poca activitat, selecció de perfils que tractaven sobre moneda digital i anàlisi detallada de patrons lingüístics. Elements aparentment menors —com l’ús dels guions, errors ortogràfics recurrents o expressions pròpies de l’anglès britànic— es converteixen en indicadors clau.
El treball es complementa amb eines d’anàlisi computacional i suport especialitzat en intel·ligència artificial, permetent reduir milers de candidats fins a un nucli molt limitat.
Adam Back, el nom que emergeix
Segons aquesta metodologia, el resultat és clar: un únic perfil destaca per sobre de la resta, el del criptògraf britànic Adam Back. Les coincidències en l’estil d’escriptura amb Satoshi Nakamoto són, segons l’anàlisi, molt superiors a les de qualsevol altre candidat.
Leal explica que Back no només encaixa en els patrons lingüístics, sinó també en el context: participava en els mateixos fòrums, treballava en tecnologies vinculades a la criptografia i formava part de l’ecosistema intel·lectual que va fer possible Bitcoin.
Malgrat això, el mateix Back ha negat reiteradament ser Satoshi Nakamoto. Ho ha fet en entrevistes prèvies i també quan ha estat confrontat directament pel periodista. Una negativa que, segons Leal, s’ha de llegir també en clau d’interessos: reconèixer aquesta identitat tindria implicacions legals, econòmiques i personals de gran abast.
La prova que ningú ha presentat
Tot i la solidesa de la investigació, hi ha un element que continua faltant: la prova definitiva. En l’ecosistema Bitcoin, aquesta prova és clara i tècnicament indiscutible: la capacitat de signar un missatge amb les claus privades dels primers blocs generats per Satoshi.
Sense aquesta verificació criptogràfica, qualsevol hipòtesi, per ben fonamentada que estigui, queda en l’àmbit de la probabilitat i no de la certesa.
Un misteri que no altera el mercat
Malgrat l’impacte mediàtic del reportatge, Leal subratlla un fet rellevant: el mercat no ha reaccionat. Bitcoin continua funcionant amb normalitat i la comunitat no ha modificat el seu comportament.
La raó és estructural. El sistema està dissenyat per funcionar sense una autoritat central, i la identitat del seu creador, tot i ser fascinant, no és necessària per al seu funcionament. A més, després d’anys d’especulacions i sospitosos, la comunitat manté una certa immunitat davant noves revelacions no concloents.
Només un escenari podria alterar aquest equilibri: que els bitcoins atribuïts a Satoshi es posessin en circulació. Fins avui, això no ha passat. I mentre no passi, el misteri continuarà formant part essencial del relat de Bitcoin.
