El president expressa “confiança plena” en la policia catalana i remet a les explicacions que pugui donar Interior, mentre el cas obre un nou front polític i sindical en plena conflictivitat educativa
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit en defensa dels Mossos d’Esquadra davant la polèmica generada per la presumpta infiltració d’agents en una assemblea de professors en vaga. En declaracions fetes aquest divendres, el cap de l’executiu ha expressat “confiança plena” en la professionalitat del cos i ha assegurat que la consellera d’Interior, Núria Parlon, donarà les explicacions que calgui sobre el cas.
Illa ha admès que no tenia coneixement concret d’aquest episodi, però ha afegit que tampoc li corresponia tenir-lo. La seva resposta reforça una línia clara de suport institucional a la policia catalana en un moment en què el cas ha obert interrogants sobre els límits de l’actuació policial en l’àmbit de les mobilitzacions sindicals i educatives.
El Govern es remet a Interior i al comunicat dels Mossos
El president ha recordat que aquest dijous els Mossos ja van fer públic un comunicat en què defensaven que actuen sempre d’acord amb la legislació vigent i dins les competències que tenen assignades. Aquesta ha estat, de moment, la principal resposta oficial del cos davant les crítiques que han aparegut arran de la denúncia sindical.
Amb aquesta posició, Illa evita entrar en el detall del cas i opta per blindar políticament el cos policial, alhora que deixa en mans d’Interior la gestió pública d’un assumpte que pot escalar en l’àmbit parlamentari i sindical.
L’origen de la denúncia
La polèmica neix de la denúncia feta per UGT, que assegura haver detectat la presència de dues agents de paisà en una reunió celebrada a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Segons el sindicat, diversos docents presents a l’assemblea van identificar aquestes dues dones com a mosses que ja haurien participat en altres mobilitzacions, però en aquells casos de manera uniformada.
Una professora present a la reunió ha explicat que les dues dones cridaven l’atenció perquè prenien moltes notes i no participaven en les discussions. Quan van començar a generar sospites, haurien abandonat l’espai amb una excusa, i posteriorment es va comprovar que no treballaven al centre educatiu que havien esmentat.
El cas arriba en plena tensió al sector educatiu
L’episodi es produeix en un context de forta mobilització dins l’àmbit educatiu, amb vagues i protestes impulsades per part del professorat contra les polítiques del Departament. En aquest marc, la denúncia no només afecta la imatge dels Mossos, sinó que alimenta la percepció, entre alguns sectors docents i sindicals, que s’estan observant o monitorant espais de reunió vinculats a l’organització de la protesta.
Per això, el cas té una càrrega política evident. No es tracta només de la presumpta presència d’agents en una reunió concreta, sinó del que això pot significar en termes de relació entre institucions, cossos policials i dret a l’organització sindical.
Illa defensa l’acord educatiu del Govern
Preguntat també per les jornades de vaga previstes a les escoles durant les pròximes setmanes, Illa ha aprofitat per defensar l’acord tancat pel Govern amb CCOO i UGT, que ha qualificat com “el millor que s’ha fet a Catalunya” en aquesta matèria. Ha insistit que l’executiu està fent un esforç important i que manté la voluntat de continuar parlant i millorant allò que sigui possible.
Aquesta defensa de l’acord encaixa amb l’estratègia del Govern de presentar-se com a actor dialogant en el conflicte educatiu, però alhora posa de manifest la fractura existent amb altres sectors sindicals que no comparteixen el pacte i que mantenen les mobilitzacions.
Un cas amb recorregut polític
Tot i la confiança expressada per Illa, el cas de la presumpta infiltració no sembla tancat. La denúncia sindical, el relat dels docents presents i la resposta genèrica dels Mossos apunten a un episodi que pot continuar generant preguntes en l’àmbit públic i institucional.
Des del punt de vista polític, la posició del president marca ja un primer missatge clar: el Govern no qüestiona l’actuació del cos policial i manté el suport als Mossos mentre espera que Interior gestioni les explicacions. Però el rerefons continua obert, perquè la polèmica connecta amb una qüestió especialment sensible en qualsevol democràcia: fins on pot arribar la vigilància policial quan el que hi ha sobre la taula són reunions de caràcter sindical i mobilitzacions laborals.
