Més de 300 balladors porten la cultura popular catalana a Portugal en una trobada que combina tradició, identitat i projecció exterior
La ciutat portuguesa de Viana do Castelo acollirà del 29 al 31 de maig la Primera Trobada Internacional de Ball de Bastons i Ball de Pastorets, una cita que reunirà 15 colles i més de 300 bastoners d’arreu dels Països Catalans. L’esdeveniment, impulsat per institucions i entitats culturals, situa la cultura popular catalana com a eina de projecció exterior i de connexió entre territoris.
Cultura catalana als carrers d’Europa
Durant tres dies, els carrers i places de Viana do Castelo es transformaran en un escenari viu de tradicions catalanes. Les actuacions es repartiran en espais emblemàtics del centre històric, amb cercaviles, exhibicions i mostres que permetran al públic portuguès descobrir de prop aquestes danses.
La trobada està impulsada per la Delegació del Govern de Catalunya a Portugal —que actua com a motor institucional del projecte— conjuntament amb l’Ajuntament de la ciutat i la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. L’objectiu no és només programar actuacions, sinó situar la cultura popular catalana com a eina de diplomàcia cultural i de presència internacional.
En aquest sentit, el delegat del Govern a Portugal, Rui Reis, ha posat l’accent en la dimensió estratègica de la iniciativa, destacant que la cultura “crea espais de complicitat i reforça vincles entre territoris”.
A més, la trobada incorpora una dimensió pedagògica amb l’exposició “Ball de Bastons, origen i diversitat” i un gran espectacle central dissabte a la nit. En clau d’intercanvi, el Grupo de Pauliteiros de Miranda da AAOUP participarà en les actuacions, establint un diàleg directe entre dues tradicions amb arrels comunes.
El ball de bastons: ritme, comunitat i memòria
El ball de bastons és una de les danses més antigues i emblemàtiques del patrimoni català. Basat en el repic rítmic de bastons de fusta entre balladors, combina música, moviment i precisió en una coreografia col·lectiva que exigeix sincronització i disciplina.
Les seves arrels es perden en el temps. Algunes teories apunten a rituals agraris de fertilitat, en què els cops a terra simbolitzaven la regeneració de la vida. Altres lectures el vinculen a pràctiques marcials, com una forma d’entrenament simbòlic per al combat. Sigui quin sigui l’origen, el cert és que el ball ja està documentat a Catalunya des del segle XVI.
Amb el pas dels segles, s’ha integrat plenament en festes majors i celebracions populars, generant una gran diversitat de variants locals. Avui, més d’un centenar de colles mantenen viva aquesta tradició, moltes d’elles sota el paraigua de la Coordinadora, que treballa per preservar-la i adaptar-la als nous temps.
Els pastorets: dansa, teatre i sàtira popular
El ball de pastorets aporta una dimensió escènica que el diferencia d’altres danses tradicionals. Documentat ja al segle XVII —amb referències a Tarragona el 1633—, es va estendre pel Camp de Tarragona i el Penedès abans de desaparèixer progressivament al segle XX. La seva recuperació, especialment a partir dels anys 70, ha anat en paral·lel a la revitalització general de la cultura popular catalana.
Es tracta d’un ball parlat, amb personatges com el rabadà, el majoral i els pastors, que interpreten escenes de la vida quotidiana sovint carregades d’ironia o crítica social. En moltes poblacions, els versos s’actualitzen cada any, convertint el ball en un reflex directe de l’actualitat local. Un dels moments més icònics és el del rabadà damunt la “bóta”, una estructura humana des d’on recita el seu vers mentre el públic respon amb un crit col·lectiu.
Un patrimoni viu que evoluciona
Tant el ball de bastons com el de pastorets comparteixen una característica clau: són tradicions vives. Han evolucionat amb el temps, incorporant noves generacions, adaptant-se a nous contextos i, en molts casos, recuperant-se després de períodes de desaparició.
La presència creixent de dones a les colles, la creació de noves agrupacions en territoris sense tradició prèvia o la reinterpretació dels versos dels pastorets són exemples d’aquesta evolució constant. Aquest dinamisme explica per què aquestes danses no són només patrimoni, sinó també present i futur.
Cultura popular com a eina de projecció internacional
La trobada de Viana do Castelo s’inscriu en una estratègia més àmplia de projecció exterior de la cultura catalana. No es tracta només de mostrar danses, sinó de construir relacions, generar intercanvis i situar Catalunya en el mapa cultural europeu des de la base. En un context global on la identitat sovint es dilueix, iniciatives com aquesta reforcen el paper de la cultura popular com a element de cohesió i representació.
Els bastoners i pastorets que ballaran a Portugal no només interpretaran coreografies: explicaran una història col·lectiva que travessa segles i que continua, avui, més viva que mai.
