Una efemèride que obliga a revisar la història
Per Miriam Aymamí
Una efemèride que obliga a revisar la història
El 2025 es van complir 500 anys de la fundació de la ciutat de Tlaxcala, una data que remet als primers anys del domini espanyol a la Nova Espanya però que va molt més enllà d’un simple acte administratiu colonial. Es tracta d’un moment clau en què s’entrellacen la història indígena, la conquesta i la construcció d’una nova realitat política, i recordar-lo implica necessàriament tornar als seus protagonistes: els tlaxcalteques, un conjunt de pobles originaris amb organització política pròpia, identitat definida i una trajectòria històrica consolidada molt abans de l’arribada dels europeus.
Abans de la conquesta, Tlaxcala no era un territori unificat sota un únic governant, sinó una confederació de senyories amb estructures complexes, entre les quals destacaven Ocotelulco, Tizatlán, Quiáhuiztlán i Tepeticpac, que funcionaven amb lògiques pròpies de govern i equilibri intern.
Resistència i equilibri de poder abans de 1519
Aquestes comunitats mantenien una rivalitat constant amb l’imperi mexica, amb capital a Tenochtitlán, i les anomenades guerres florides no eren només enfrontaments ritualitzats, sinó també una forma de pressió política i militar que situava Tlaxcala en una posició de resistència davant l’expansió mexica. Aquest context és fonamental per entendre per què, quan les tropes de Hernán Cortés van arribar el 1519, els tlaxcalteques no van actuar com a aliats subordinats, sinó com a actors estratègics que van analitzar la situació i van prendre decisions en funció dels seus propis interessos.
Allunyats d’una narrativa simplista de traïció, els tlaxcalteques que es van unir a Cortés eren líders, guerrers i comunitats que van veure en els nouvinguts una oportunitat per trencar l’equilibri de poder imposat pels mexiques, i cal recordar que inicialment van combatre els espanyols, fet que evidencia que no hi va haver cap aliança automàtica, sinó un procés marcat per l’enfrontament i la negociació que acabaria transformant el curs de la història.
Una aliança decisiva en la caiguda de Tenochtitlán
Figures com Xicoténcatl el Vell van tenir un paper rellevant en aquest procés, representant la capacitat de decisió política dels pobles tlaxcalteques, i milers de guerrers van acompanyar els espanyols en la campanya que va culminar amb la caiguda de Tenochtitlán el 1521, aportant coneixement del territori, força militar i suport logístic essencial. La seva participació no va ser secundària i, de fet, sense ells la conquesta difícilment hauria tingut lloc de la mateixa manera.
Després d’aquest episodi, l’aliança es va traduir en beneficis concrets dins del nou ordre colonial, ja que quan es va formalitzar la ciutat de Tlaxcala el 1525, la corona espanyola va reconèixer als seus habitants certs privilegis, com el control de terres, algunes exempcions tributàries i una relativa autonomia política, un fet excepcional si es compara amb altres territoris indígenes.
Un actor actiu en la construcció del sistema colonial
La importància històrica de Tlaxcala rau precisament en aquesta posició singular, ja que no va ser simplement conquerida, sinó que va participar activament en la configuració del nou sistema, i durant el període virreinal els seus habitants van continuar exercint un paper rellevant, fins i tot participant en l’expansió cap al nord de la Nova Espanya, on van contribuir a establir noves comunitats indígenes aliades a l’ordre colonial.
Aquest paper ha generat interpretacions diverses al llarg del temps, des de visions crítiques que els qualifiquen de col·laboradors fins a enfocaments més recents que els entenen com a actors històrics que van prendre decisions dins d’un context de pressió, conflicte i supervivència. Historiadors com Federico Navarrete han aportat una perspectiva clau per comprendre aquesta complexitat, destacant que Tlaxcala no va ser un simple espai conquerit, sinó un actor actiu en la construcció del nou ordre colonial.
Navarrete posa èmfasi en la capacitat dels pobles indígenes de negociar, resistir i apropiar-se de les estructures colonials, i defensa que la història de la conquesta no pot reduir-se a un relat de dominació europea unilateral, ja que l’anàlisi de documents com cròniques, còdexs i registres oficials permet reconstruir les estratègies polítiques i culturals dels pobles originaris i recuperar un protagonisme sovint invisibilitzat.
Repensar el significat dels 500 anys
En l’actualitat, els 500 anys de Tlaxcala no només representen una commemoració, sinó també una oportunitat per reflexionar sobre la construcció històrica de Mèxic, qüestionant les narratives tradicionals que simplifiquen la conquesta en termes de vencedors i vençuts i reconeixent el paper actiu dels pobles indígenes com a protagonistes que van negociar, resistir i redefinir el seu lloc en el món colonial.
Alhora, aquesta efemèride obliga a repensar la manera com s’expliquen els orígens de les ciutats, ja que celebrar una fundació del segle XVI pot invisibilitzar la profunditat històrica de les cultures que habitaven aquests territoris molt abans de l’arribada dels europeus.
Tlaxcala esdevé així un cas emblemàtic per entendre la complexitat del passat mexicà, perquè els tlaxcalteques que es van unir a Cortés no van ser figures passives ni instruments de la conquesta, sinó comunitats amb interessos i estratègies pròpies, i reconèixer-los en tota la seva dimensió permet no només entendre millor la història, sinó també donar un significat més profund a aquests 500 anys, no com un inici absolut, sinó com un punt de transformació dins d’una història molt més llarga que continua influint en la identitat de Mèxic fins avui.
