El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior defensa al Comitè de les Regions que les polítiques europees s’han de pensar des dels territoris i amb més recursos, en ple debat sobre el futur pressupost de la UE
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha aprofitat el plenari del Comitè Europeu de les Regions, celebrat aquest dimecres a Brussel·les, per reclamar a les institucions europees un canvi de mirada cap als territoris amb capacitat legislativa. En la seva intervenció, ha demanat que la Unió “confiï” en les regions i les consideri “sòcies” del projecte europeu, i no simples gestores encarregades d’executar decisions preses des de lluny.
El missatge encaixa amb la posició que el Govern fa mesos que defensa a les institucions europees: que les polítiques comunitàries només poden ser eficaces si es dissenyen també des dels territoris que legislen, executen i responen directament davant la ciutadania. Per a Duch, el moment actual de la Unió és de redefinició, i això obliga a revisar no només les prioritats polítiques, sinó també la manera com es reparteix el poder de decisió.
“Sòcies”, no simples administradores
Durant el seu discurs, pronunciat en català, Duch ha insistit que les decisions que es prenen al Comitè de les Regions tenen conseqüències reals sobre la vida de la gent i que, per tant, no es pot continuar situant les regions a la perifèria del procés polític europeu. La tesi de fons és que aquells territoris que tenen competències legislatives i executores han d’estar al centre del disseny dels programes i no limitar-se a aplicar-los un cop ja estan tancats.
Aquesta reivindicació s’emmarca en un debat més ampli sobre la subsidiarietat i sobre el paper de les autoritats subestatals dins una Unió que sovint proclama proximitat, però que en la pràctica continua concentrant molt poder de definició en els grans centres de decisió comunitaris i estatals. Duch ha plantejat que, si Europa vol ser creïble quan parla de proximitat al ciutadà, també ha de ser-ho quan reparteix recursos i capacitat de decisió.
El pressupost europeu, camp de batalla central
La intervenció del conseller també s’ha produït en un moment clau per al debat sobre el pròxim Marc Financer Plurianual 2028-2034, el gran pressupost de la Unió per als pròxims anys. En aquest terreny, Duch ha reivindicat la posició recent del Parlament Europeu, que demana elevar el pressupost comunitari fins a l’1,27% de la renda nacional bruta de la UE, una xifra superior a la plantejada inicialment per la Comissió Europea.
L’Eurocambra va aprovar a finals d’abril un informe intermedi que defensa aquest augment i també rebutja una recentralització dels fons europeus. El text planteja, a més, que el cost del deute vinculat al programa NextGenerationEU quedi fora dels sostres pressupostaris per evitar que acabi ofegant altres polítiques comunitàries.
Més recursos i menys recentralització
Des del punt de vista del Govern català, aquest debat pressupostari no és només una qüestió comptable. Té una clara dimensió política: decidir si la Unió reforça les polítiques territorials i la capacitat de les regions o bé camina cap a una lògica més centralitzada, amb menys marge per a la gestió i la iniciativa dels territoris.
Aquesta preocupació també és compartida pel mateix Comitè de les Regions, que al març ja va reclamar més recursos i línies pressupostàries separades per a la política de cohesió i per a la política agrària, justament per evitar que les grans transformacions europees es facin a costa del pes dels territoris i dels governs locals i regionals.
Catalunya insisteix en una Europa més territorial
La posició expressada per Duch a Brussel·les no és nova, però sí que s’insereix en una estratègia més definida del Govern en l’àmbit europeu. Ja al febrer, en la comissió COTER del mateix Comitè de les Regions, l’executiu català havia defensat que el nou pressupost de la UE havia de comptar amb l’experiència i el coneixement dels territoris en la definició de les polítiques.
Ara, amb el debat pressupostari ja més encarrilat i amb el Parlament Europeu posicionat, el Govern reforça aquesta mateixa línia i intenta situar Catalunya dins el grup de regions que reclamen més pes polític i més capacitat d’intervenció dins la governança europea.
Una batalla institucional amb efectes molt concrets
El discurs de Duch també té una lectura molt vinculada al present català. Quan reclama més confiança per a les regions i més recursos “a l’altura de les necessitats”, no està parlant només d’arquitectura institucional europea, sinó també de la capacitat real d’un territori com Catalunya per influir en decisions que després afecten àmbits tan concrets com la cohesió, la transició verda, la innovació o les infraestructures.
En aquest sentit, el missatge és clar: una política dissenyada lluny dels territoris difícilment podrà transformar-los amb eficàcia. I, en un moment en què la Unió debat quin pressupost vol tenir i quin grau d’autonomia política aspira a assolir, el Govern català vol recordar que aquesta Europa només serà robusta si compta de debò amb els territoris que la sostenen cada dia.
