La patronal denuncia que Catalunya arrossega un dèficit acumulat de 49.543 milions d’euros entre 2009 i 2025 i assenyala l’Estat com l’administració amb pitjor nivell d’execució, mentre reclama un consens ampli per revertir una situació que considera estructural
Foment del Treball ha xifrat en 49.543 milions d’euros el dèficit acumulat d’inversió en infraestructures a Catalunya entre els anys 2009 i 2025, una dada que la patronal presenta com la prova d’un greuge sostingut que impacta directament sobre la competitivitat econòmica i el benestar de la ciutadania. El president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat aquesta situació d’“alarmant”, “indignant” i “intolerable”, i ha reclamat una resposta política capaç d’evitar que es continuï repetint.
L’informe, presentat aquest dilluns, calcula aquest dèficit a partir de la licitació anual d’obra pública i pren com a referència una intensitat inversora del 2,2% del PIB, que Foment identifica amb el valor observat a la Unió Europea. A partir d’aquí, compara la licitació real amb aquest objectiu i conclou que Catalunya acumula una bretxa inversora molt elevada després de més de quinze anys de manca sostinguda d’impuls en aquest àmbit.
L’Estat, principal responsable del dèficit d’execució
Segons les dades exposades per Foment, l’administració de l’Estat és la que presenta el pitjor grau d’execució a Catalunya, amb només un 43% del total pressupostat. La patronal contraposa aquesta xifra amb el comportament de la Generalitat, que hauria executat el 89% de les obres previstes, i amb les administracions locals, que haurien arribat al 85%. També apunta que Adif es queda en un 48,6% d’execució, mentre que Renfe se situa en el 62,2%.
Aquesta diferència reforça un discurs que la patronal fa temps que sosté: que el problema no és només de recursos anunciats, sinó sobretot de capacitat real d’executar-los. En aquesta línia, el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Lluís Moreno, ha defensat la necessitat de revertir el que ha definit com una autèntica “cultura de la no inversió”.
Ferrocarril i carreteres, els punts més febles
L’anàlisi presentada per Foment distingeix entre àmbits amb una situació relativament millor i sectors clarament més tensionats. Segons la patronal, les autopistes i el transport aeri de passatgers es troben per sobre de la mitjana, mentre que el ferrocarril, el transport de mercaderies i les carreteres són els grans punts febles del sistema català d’infraestructures.
Aquest diagnòstic connecta amb un malestar empresarial i social que fa temps que s’expressa especialment en el camp ferroviari i logístic, i que Foment associa directament a la pèrdua de competitivitat. La patronal sosté que el deteriorament o l’endarreriment en aquests àmbits no només encareix costos i limita la productivitat, sinó que també té efectes directes sobre la qualitat de vida.
Una factura encara més gran si es vol posar-se al dia
Moreno ha anat més enllà i ha apuntat que, si avui es volguessin executar de cop totes les inversions que haurien calgut durant aquests quinze anys, la xifra s’hauria d’elevar fins als 58.748 milions d’euros. És a dir, uns nou mil milions més que el dèficit calculat, una dada que il·lustra fins a quin punt el retard acumulat ja no és només una bretxa comptable, sinó també una càrrega futura més costosa de resoldre.
La diferència entre el dèficit acumulat i la factura actualitzada reforça la idea que ajornar inversions no només cronifica els problemes, sinó que els encareix. En aquest sentit, Foment planteja el debat no com una queixa conjuntural, sinó com una qüestió estructural que condiciona el desenvolupament del país.
Crida al “màxim consens” polític
Davant aquest panorama, Sánchez Llibre ha fet una crida al Govern i al conjunt de forces del Parlament perquè busquin el “màxim consens” i la “unitat d’acció” per abordar la qüestió. Segons el president de Foment, el que s’ha intentat fins ara ha fracassat i el gran perjudicat n’ha estat Catalunya, de manera que caldria una fórmula estable que permetés defensar una solució definitiva també al Congrés dels Diputats.
En aquest marc, ha evitat entrar a valorar específicament la proposta negociada entre ERC i PSC sobre el consorci d’inversions, però ha recordat que la patronal ja havia formulat el 2022 una proposta semblant basada en una empresa publicoprivada de participació mixta. Aquesta referència apunta a la voluntat de Foment de situar-se com a actor persistent en aquest debat, més enllà dels canvis de majoria política.
Una nova xifra per a un vell conflicte
La nova estimació de Foment arriba en un moment en què el debat sobre les infraestructures a Catalunya continua molt present tant en l’àmbit empresarial com en el polític. En els darrers mesos, altres organismes també han posat números a les mancances acumulades, però la patronal eleva ara el balanç fins a un llindar simbòlicament molt alt: gairebé 50.000 milions d’euros.
Més que una simple actualització estadística, la dada funciona com una nova pressió sobre les administracions i sobre els partits, en un terreny on Catalunya fa anys que denuncia incompliments, endarreriments i una execució sistemàticament per sota del que es pressuposta. El missatge de Foment és que el problema ja no es pot presentar com una suma de retards parcials, sinó com una fallada estructural que afecta el conjunt del model econòmic del país.
