L’executiu defensa el paper de les regions en la sostenibilitat global i intensifica relacions amb Japó i Corea del Sud
El Govern ha aprofitat la seva presència al Japó per posicionar Catalunya com a actor rellevant en la lluita contra el canvi climàtic i per reforçar els vincles institucionals i econòmics amb l’Àsia. La participació en la cimera internacional G-NETS Leaders Summit 2026, celebrada a Tòquio, ha servit per reivindicar el paper de les regions en les polítiques globals de sostenibilitat.
Catalunya, present en la gran cita d’innovació asiàtica
La delegació catalana, encapçalada pel secretari d’Afers Europeus i Multilaterals, Agustí Fernández de Losada, i la directora general Clelia Colombo, ha participat en aquest fòrum en el marc del SusHi Tech Tokyo 2026, considerat el principal esdeveniment d’innovació del continent asiàtic.
La trobada ha reunit milers d’actors globals —empreses emergents, inversors i administracions— amb la sostenibilitat urbana com a eix central. En aquest context, el Govern ha volgut situar Catalunya com un país amb experiència exportable.
Fernández de Losada ha defensat que “la resiliència climàtica depèn cada cop més de la capacitat de les regions”, posant com a exemple àmbits com la gestió de la sequera, la seguretat hídrica o la prevenció d’incendis.
L’estratègia climàtica catalana, com a model
Un dels punts centrals de la intervenció ha estat la presentació de l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic 2030 (ESCACC30), que el Govern planteja no només com una eina interna, sinó com un instrument transferible.
Segons el secretari, aquesta estratègia incorpora explícitament l’intercanvi de coneixement amb altres regions i l’alineació amb marcs europeus i globals, amb l’objectiu de compartir solucions davant reptes comuns.
Aquest discurs encaixa amb la lògica de la xarxa G-NETS, impulsada per Tòquio, que busca connectar grans metròpolis per desenvolupar polítiques sostenibles compartides.
Diplomàcia institucional i agenda econòmica
Més enllà del relat climàtic, el viatge ha tingut una clara dimensió diplomàtica i econòmica. La delegació catalana ha mantingut reunions amb responsables del Govern Metropolità de Tòquio i altres institucions japoneses per explorar col·laboracions en innovació, emergències i resiliència.
També s’han activat contactes amb territoris com Kyoto o Osaka en àmbits com la recerca, el turisme i la promoció econòmica, així com trobades amb el teixit empresarial català al Japó.
Aquestes accions s’emmarquen dins l’Estratègia Àsia 2025-2030, que situa el Japó com a país prioritari en la projecció exterior de Catalunya.
Corea del Sud: tecnologia, emergències i indústria
La visita s’ha completat amb una agenda institucional a Corea del Sud liderada per Clelia Colombo, centrada en ampliar la cooperació amb governs regionals i ciutats clau.
A Seül, Daejeon o Busan, les reunions han abordat àmbits com la mobilitat, la innovació tecnològica, la protecció civil o la salut pública. També s’han explorat sectors estratègics com els semiconductors, la intel·ligència artificial o l’hidrogen verd.
En paral·lel, s’han reforçat els contactes amb organismes econòmics com KOTRA, l’agència de promoció del comerç i la inversió sud-coreana.
Projecció exterior i comunitat catalana
El viatge també ha inclòs trobades amb la comunitat catalana tant al Japó com a Corea del Sud, amb l’objectiu de reforçar el vincle institucional i aprofitar el seu paper com a pont amb aquests mercats.
Segons Colombo, les relacions amb Corea han crescut de manera sostinguda en els darrers anys en els àmbits cultural, acadèmic i econòmic, una tendència que el Govern vol consolidar.
Un missatge clar: les regions volen pes global
La participació catalana en aquesta cimera internacional respon a una estratègia més àmplia: reivindicar el paper de les regions en la governança global, especialment en qüestions com el canvi climàtic.
Ara bé, més enllà del relat institucional, el repte serà traduir aquestes relacions en resultats tangibles —projectes, inversions o transferència real de coneixement— que vagin més enllà de la diplomàcia declarativa.
