Membres del Consell fan balanç a RAB Ràdio dels primers mesos de feina. Admeten avenços en coordinació, però també dificultats per adaptar propostes globals a realitats molt diverses
El Consell de la Catalunya Exterior (CCE) transita una nova etapa amb més coordinació interna i una voluntat clara de reforçar el vincle amb el Govern, però amb reptes estructurals encara oberts: la diversitat territorial, la dificultat d’arribar als catalans no organitzats i un model de subvencions continuista.
El programa Connexió de RAB Ràdio ha convidat quatre membres del CCE. Núria Amorós, (Sud-amèrica), Jordi Gairin (Europa), Josep Ligorred (Mèxic i Amèrica Central) i Lluís Martí (Àsia), han tornat a RAB Ràdio per fer balanç dels primer mesos de feina des de la constitució del nou consell, que ja va motivar un programa especial fa pocs mesos. El debat dibuixa un organisme en fase d’ajust, amb més ordre intern però sense grans canvis de fons.
Què és el CCE
El CCE és l’òrgan consultiu del Govern que representa les comunitats catalanes arreu del món. Té la funció d’assessorar en polítiques públiques, canalitzar demandes dels catalans de l’exterior i proposar iniciatives en àmbits com la llengua, la cultura o el suport a les entitats.
Set comissions per ordenar la feina
Una de les novetats destacades és l’organització en set comissions temàtiques, que han centrat els primers mesos a definir objectius i línies de treball.
Segons explica Josep Ligorred, “el primer que hem estat fent és omplir una fitxa de cada comissió especificant objectius generals i específics” . Aquesta metodologia busca estructurar una feina que, fins ara, sovint depenia més de la inèrcia que d’un pla clar.
A més, s’ha reforçat la connexió amb altres departaments de la Generalitat, amb la voluntat de treballar projectes concrets i no només fer diagnòstics.
Realitats molt diferents segons el territori
Un dels grans condicionants és la diversitat geogràfica. Les necessitats a Europa, Amèrica o Àsia no tenen res a veure, i això dificulta elaborar propostes homogènies.
Des de Tòquio, Lluís Martí ho resumeix així: “les diferents àrees que representem tenim necessitats i utilitats molt diferents” . Aquesta fragmentació obliga el Consell a treballar més en clau de diagnòstic que no pas d’execució immediata.
Millores organitzatives, però sense revolució
Des d’Europa, Jordi Gairin apunta que el nou període ha aportat més ordre: “potser sí que estem una miqueta més ordenats” , tot i que evita parlar de millores substancials respecte etapes anteriors.
Les reunions mensuals de les comissions i la incorporació de membres suplents han ajudat a guanyar capacitat de treball, però la virtualitat continua sent un límit operatiu clar.
El gran problema: arribar als catalans no organitzats
Un dels punts més crítics és la dificultat de connectar amb catalans que no formen part de casals o comunitats.
Núria Amorós ho explica obertament: “el que ens costa més és connecat amb els catalans que no formen part d’una comunitat” . Per intentar solucionar-ho, el Consell ha habilitat correus electrònics institucionals per a cada membre, accessibles des del web de la Generalitat:
Europa: europa.consellcat.exteriors@gencat.cat
Con Sud d’Amèrica: americasud.consellcat.exteriors@gencat.cat
Centre i Nord-Amèrica: americanord.consellcat.exteriors@gencat.cat
Resta del Món: mon.consellcat.exteriors@gencat.cat
Federacions: federacions.consellcat.exteriors@gencat.cat
Subvencions als casals: continuïtat total
La conversa amb els membres del CCE ha servit també per parlar d’altres temes d’actualitat, com ara les subvencions a les comunitats catalanes de l’exterior. No hi ha canvis en les bases de la convocatòria 2026. El pressupost es manté en 1,25 milions d’euros, amb tres línies principals: funcionament, activitats i ensenyament del català.
Gairin és taxatiu: “no hi ha cap mena de canvi” . Tot apunta que les reformes es deixen per a convocatòries futures, probablement a partir de 2027.
Llengua catalana: més interès, però redistribució de recursos
El debat sobre el català revela una realitat amb matisos. No hi ha més diners globals, però sí una redistribució interna cap a l’ensenyament.
Segons s’explica, l’increment del 42% en aquesta partida anunciat pel Departament no és real en termes absoluts, sinó resultat de reassignar recursos dins del mateix pressupost.
Tot i això, des de territoris com Mèxic sí que es detecta un interès creixent, especialment vinculat a oportunitats acadèmiques i laborals a Catalunya.
Un Consell en evolució
El balanç és clar: més estructura, més coordinació i més voluntat política, però sense resultats tangibles encara.
El CCE es troba en una fase d’evolució interna, intentant passar d’un model més operatiu. El repte real no és només organitzar-se millor, sinó demostrar que pot influir de manera efectiva en les polítiques públiques i en la vida dels catalans a l’exterior.
