Brussel·les ven oportunitats immediates mentre sectors agraris i industrials alerten d’impactes i manca de garanties
L’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur entra en aplicació provisional aquest 1 de maig amb un relat clar des de Brussel·les: més exportacions, menys aranzels i noves oportunitats. Però aquest discurs topa amb una realitat més complexa a Catalunya, on sectors agraris, organitzacions professionals i part de la indústria qüestionen l’impacte real de l’acord i denuncien riscos per a la competitivitat i el model productiu.
La vigència de l’acord serà provisional fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre les alegacions presentades pels sectors contraris a la seva aplicació.
Un mercat de 700 milions de persones… i menys aranzels
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, defensa que l’acord obre la porta a un mercat de més de 700 milions de consumidors i elimina progressivament els drets d’importació del 91% dels productes europeus. Sectors com l’automoció, la indústria farmacèutica o l’agroalimentació —amb productes com el vi o l’oli d’oliva— en serien els principals beneficiats.
Segons Brussel·les, les exportacions agroalimentàries podrien créixer fins a un 50%, mentre que el conjunt d’exportacions europees cap al Mercosur podria augmentar un 39% fins al 2040.
A més, l’acord inclou la protecció de 344 indicacions geogràfiques europees, una qüestió clau per a sectors de valor afegit.
Catalunya: preocupació al camp i al territori
El relat institucional, però, no és compartit per tothom. A Catalunya, organitzacions agràries fa mesos que alerten que l’acord pot pressionar encara més un sector ja tensionat per costos, regulació i competència global.
El principal punt de fricció és la competència amb productes agroalimentaris del Mercosur —especialment carn de boví, cereals o sucre— que poden entrar al mercat europeu amb estàndards diferents en matèria ambiental i sanitària. Això genera un debat de fons: lliure comerç versus igualtat de condicions.
També hi ha preocupació per l’efecte sobre els preus i la rendibilitat de les explotacions catalanes, especialment en un context de sequera, inflació de costos i mobilitzacions recents del sector primari.
Més enllà del camp: indústria i serveis en joc
L’acord no només afecta l’agricultura. També obre la contractació pública als països del Mercosur i facilita l’entrada d’empreses europees en sectors com les finances, les tecnologies de la informació o el transport.
Això pot beneficiar grans empreses exportadores, però genera dubtes entre pimes que no tenen la mateixa capacitat d’internacionalització.
A més, la simplificació de normes i l’eliminació d’obstacles tècnics pot accelerar el comerç, però també intensifica la competència en mercats locals.
Aplicació provisional: una via controvertida
Un dels elements més polèmics és precisament la seva aplicació provisional. La decisió de la UE d’activar parts de l’acord abans de la ratificació completa pels estats membres ha estat criticada per diversos actors polítics i socials, que ho interpreten com una manera d’evitar bloquejos institucionals.
Aquest mecanisme deixa en segon pla el debat parlamentari en alguns territoris i alimenta la percepció de dèficit democràtic en decisions amb gran impacte econòmic i social.
Un acord amb beneficis desiguals
L’acord UE-Mercosur es presenta com una oportunitat estratègica per reforçar el paper global europeu en un context de competència comercial creixent. Però sobre el terreny, especialment a Catalunya, el debat és molt més matisat.
Entre les grans xifres i les projeccions optimistes, emergeix una pregunta clau: qui en sortirà realment beneficiat i qui assumirà els costos?
