José René Cruz Revueltas repassa a Connexió Mèxic la vida, les contradiccions i el llegat d’un dels grans pensadors del segle XX mexicà
Cinquanta anys després de la mort de José Revueltas, la seva figura continua sent incòmoda, complexa i encara poc compresa. A Connexió Mèxic, en una conversa amb Miriam Aymamí i Leonardo Alvarado, el seu nét, José René Cruz Revueltas, ofereix un recorregut detallat per la vida d’un escriptor i militant que va viure sempre en conflicte: amb el sistema, amb el Partit Comunista i amb ell mateix.
Una vida travessada per la història de Mèxic
“Jo crec que la seva vida va estar totalment imbricada a la història de Mèxic”, afirma José René Cruz Revueltas. Nascut el 1914, en plena convulsió revolucionària, José Revueltas creix en un entorn marcat per la violència, la incertesa i la manca d’ordre institucional.
La família prové de Durango, d’una zona minera on “pràcticament no existia la llei”, amb presència d’interessos estrangers i un ambient de tensió constant. Tot i que Revueltas no viu la Revolució amb plena consciència, sí que la “sent emocionalment” a través de les experiències familiars: saquejos, por i precarietat.
El trasllat a Ciutat de Mèxic accentua les contradiccions. La família experimenta una millora econòmica i s’instal·la en entorns acomodats com la Colònia Roma, però el jove Revueltas viu una desconnexió profunda: “veu un món diferent del que havia conegut”, explica el seu nét.
Ruptura amb el sistema: educació, família i identitat
La seva etapa escolar al Col·legi Alemany és especialment traumàtica. “La disciplina era molt dura”, recorda Cruz Revueltas, fins al punt que el jove José hi anava amb malestar físic. Aquesta experiència acabarà transformada en literatura.
La mort del pare, el 1923, marca un punt d’inflexió. Amb només 14 o 15 anys, Revueltas abandona els estudis i queda desconnectat de qualsevol estructura formal. “Es va pràcticament a la calle”, diu el seu nét. Comença llavors una etapa d’autoformació intensa: Biblioteca Nacional, cursos universitaris com a oient i una recerca intel·lectual autodidacta.
També és un període de crisi personal profunda: ruptura amb la religió, desorientació i una necessitat constant de trobar sentit.
Presó i militància: el pensament des de la marginalitat
La seva aproximació al comunisme es produeix en paral·lel a les seves primeres detencions. Sent adolescent, és empresonat en una correccional de menors, on passa mesos que marcaran definitivament la seva visió del món.
“Aquí es queda la seva adolescència”, explica Cruz Revueltas. Les presons —incloses les Illes Marías— es convertiran en espais centrals en la seva obra i en la seva formació política. Tot i la seva militància, la relació amb el Partit Comunista és conflictiva des del principi. Expulsions, desacords i crítiques internes són constants. Revueltas no encaixa ni tan sols dins del sistema que defensa.
Literatura com a autobiografia i conflicte
La seva obra és profundament autobiogràfica. Des de El quebranto —una novel·la que reflecteix la seva adolescència i la ruptura amb l’autoritat— fins a Los muros de agua, basada en la seva experiència carcerària.
En aquesta última, segons el seu nét, apareix una idea clau: la tensió entre ideologia i llibertat. El personatge del “Miles”, un home sense ideologia però amb una forta personalitat, simbolitza una alternativa al dogmatisme polític. “Hi ha alguna cosa més que els comunistes: la decisió, el valor”, interpreta Cruz Revueltas.
També destaca El luto humano, una obra amb múltiples lectures que va ser incomprendida en el seu moment. “Molt pocs la van entendre”, afirma, recordant fins i tot les crítiques d’Octavio Paz, que va arribar a dir que Revueltas “no sabia escriure”.
Cinema, fracàs sindical i nova marginalitat
Per subsistir, Revueltas entra en el món del cinema i escriu guions durant l’època d’or del cinema mexicà. Té èxit i reconeixement —incloent-hi un premi Ariel—, però la seva trajectòria torna a trencar-se quan lidera una vaga sindical que fracassa.Aquest episodi el margina novament, confirmant un patró constant: la seva incapacitat d’adaptar-se a qualsevol estructura de poder.
Crítica al comunisme i mirada desencantada
Amb obres com Los días terrenales, Revueltas intensifica la seva crítica interna al comunisme. Qüestiona el lideratge, el dogmatisme i la distància entre teoria i realitat. El seu nét recorda un passatge revelador: en intentar aplicar idees revolucionàries a comunitats de pescadors, es planteja “què té a veure Rosa Luxemburg amb aquest món”. És la constatació del desencaix entre ideologia i realitat social.
El final: lucidesa i resistència
A El apando, una de les seves últimes obres, Revueltas ofereix una visió crua de la societat: una lluita per la supervivència sense grans estructures ideològiques. Malgrat tot, no abandona mai la seva posició. “Seguir lluitant, encara que tot estigui en contra”, resumeix José René Cruz Revueltas com el gran llegat del seu avi.
Un pensador que, com reconeix el seu nét, “encara està poc explorat i poc comprès”, però que continua interpel·lant el present amb una vigència incòmoda.
