Jofre Bardagí publica el segon volum del seu projecte dedicat a Serrat, amb col·laboracions destacades i un vincle personal que transforma el tribut en alguna cosa més profunda
Jofre Bardagí no ha publicat simplement un disc de versions. Amb Jofre Bardagí interpreta Serrat Vol. II, el músic barceloní consolida un projecte que neix de la memòria familiar, travessa la seva pròpia biografia i acaba convertint-se en una proposta artística amb identitat pròpia. No és només Serrat reinterpretat: és una història compartida, gairebé heretada.
D’una infantesa entre guitarres a un projecte amb sentit propi
Fill del guitarrista i arranjador Josep Maria Bardagí, Jofre Bardagí ha crescut literalment dins l’univers de Joan Manuel Serrat. Tant, que la frontera entre vida i música és difusa. Ell mateix ha explicat que amb només quinze dies ja era de gira amb Serrat, dormint entre fundes de guitarra mentre les filles del cantautor li feien de bressol improvisat.
Aquest origen explica per què aquest projecte no parteix de l’admiració distant. Serrat no és només un referent musical: és part del seu entorn vital. “Per a mi, és el Joan, el pare de la María, però també l’autor d’unes cançons brutals”, ha reconegut Bardagí.
El resultat és un doble homenatge: al seu pare —autor el 1998 de Bardagí interpreta Serrat— i a una obra que ha marcat generacions.
Un segon volum que consolida discurs
Després d’un primer volum publicat el 2025, aquest segon lliurament confirma que Bardagí no vol quedar-se en la reinterpretació literal. El disc, editat per U98 Music i produït novament per Juanma Latorre (Vetusta Morla), aposta per una lectura contemporània d’un repertori universal.
El treball inclou peces emblemàtiques com Hoy puede ser un gran día, Seria fantàstic, Paraules d’amor o Es caprichoso el azar, aquesta última amb la participació destacada de Sole Giménez. També hi participen artistes com Depedro i Ginestà, que aporten noves textures i registres.
L’objectiu no és competir amb l’original, sinó habitar-lo des d’una altra mirada.
La complicitat de Serrat, clau del projecte
Un dels elements que dona sentit a tot plegat és la implicació directa de Joan Manuel Serrat. Lluny d’imposar-se, el cantautor ha mantingut una actitud de respecte i curiositat cap al projecte, deixant espai a Bardagí per construir la seva pròpia veu.
Aquesta relació es va fer especialment visible en la presentació del primer volum, en una escena poc habitual: Serrat agafant el rostre de Bardagí i fent-li un petó al front. Un gest que diu més que qualsevol discurs promocional. No és una col·laboració estratègica. És una continuïtat natural.
Un repertori exigent, una lectura personal
Interpretar Serrat no és una operació senzilla. Les seves cançons, aparentment accessibles, amaguen una complexitat harmònica i rítmica notable. Bardagí ho resumeix clarament: “Quan t’hi endinses, és molt més complicat del que sembla”.
Aquest segon volum s’inscriu, doncs, en una tradició exigent. Serrat —Joan Manuel Serrat— és una de les figures centrals de la cançó contemporània, pioner de la Nova Cançó i autor d’un repertori que ha sabut connectar poesia i música amb una naturalitat excepcional. Revisitar-lo implica assumir aquest pes.
El projecte tindrà continuïtat als escenaris amb dues dates destacades: el 13 de maig al Festival Guitar BCN, amb Serrat com a convidat especial, i el 22 de maig a la Sala Galileo Galilei de Madrid.
No són només concerts de presentació. Són la materialització en directe d’un diàleg que ve de dècades.
Trajectòria i credencials
Més enllà d’aquest projecte, Bardagí acumula una trajectòria sòlida dins l’escena catalana. Va iniciar-se amb el grup Glaucs als anys noranta i ha desenvolupat una carrera pròpia combinant projectes personals, composicions per a altres artistes i treballs per a televisió i teatre.
Aquesta experiència és la que li permet afrontar Serrat sense quedar-ne eclipsat.
Més enllà del tribut
El risc d’un projecte així és evident: quedar-se en l’homenatge. Però Bardagí evita aquesta trampa perquè parteix d’un lloc diferent. No revisita Serrat des de fora, sinó des de dins.
Això és el que converteix Jofre Bardagí interpreta Serrat Vol. II en una proposta rellevant: no només recupera cançons, sinó que reactiva una història compartida entre tres generacions de músics.
