L’Institut Ramon Llull obre la convocatòria 2026-2027 per reforçar la presència del català en 11 països i consolidar una xarxa acadèmica amb milers d’estudiants arreu del món
El català continua fent camí fora de les seves fronteres naturals. La xarxa Llull ha obert una nova convocatòria per seleccionar professorat d’estudis catalans a universitats de l’exterior per al curs 2026-2027, amb 13 places repartides en centres de fins a 11 països. El termini per presentar candidatures s’allargarà fins al 15 de maig.
Més enllà de la xifra, la convocatòria confirma una tendència sostinguda: la consolidació d’una xarxa universitària internacional que ha convertit el català en una llengua present en alguns dels circuits acadèmics més exigents del món.
Una xarxa global que ja no és anecdòtica
Els estudis de la nostra llengua a l’exterior no són cap novetat, però el salt qualitatiu arriba a partir del 2002, quan l’IRLL assumeix la gestió i l’impuls de la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans. Des d’aleshores, el creixement ha estat constant.
Avui, prop de 4.500 estudiants de 30 països cursen assignatures de llengua, literatura i cultura catalanes. Universitats com Harvard, Stanford, Cambridge o la Sorbona han incorporat aquests estudis, i la nova convocatòria amplia encara més aquest mapa amb centres com la Goethe Universität Frankfurt, la University of Glasgow o la Université Toulouse – Jean Jaurès.
La presència no és simbòlica: és estructural. Els lectorats formen part dels plans docents i tenen continuïtat en el temps, amb docència regular i activitat cultural associada.
Molt més que docència: diplomàcia cultural
El model dels lectorats va més enllà de fer classes. Cada professor es converteix en un node de difusió cultural. A les universitats, aquests docents no només ensenyen llengua, sinó que organitzen seminaris, conferències i activitats que situen la nostra cultura en el debat acadèmic internacional.
Aquest paper és clau: en molts casos, el primer contacte que estudiants i investigadors tenen amb Catalunya és a través d’aquests programes. I això té un impacte directe en la projecció exterior del país.
Quin perfil es busca?
La convocatòria s’adreça principalment a perfils acadèmics vinculats a la filologia, les humanitats, la lingüística o la traducció. Es valora especialment la formació en Filologia Catalana, però també l’experiència docent —sobretot en entorns universitaris— i la capacitat d’ensenyar l’idioma com a llengua estrangera.
No és una plaça convencional. A banda de la docència, els candidats han de demostrar capacitat per dinamitzar els estudis catalans dins la universitat: preparar materials, orientar estudiants, impulsar activitats culturals i participar en la vida acadèmica del centre.
També es demana, en molts casos, coneixement de la llengua del país de destinació. No és un detall menor: el lectorat implica integració i interlocució directa amb la comunitat universitària local.
De Frankfurt a Buenos Aires: un mapa en expansió
Les 13 places de la convocatòria es distribueixen en universitats d’Alemanya, França, Itàlia, Irlanda, Finlàndia, Polònia, Eslovènia, el Regne Unit i també l’Estat espanyol. A més, es preveu una incorporació destacada el 2027 a la Universidad de Buenos Aires, reforçant la presència del català a l’Amèrica Llatina.
Aquest desplegament evidencia una estratègia clara: diversificar territoris i consolidar espais on el català ja ha arrelat acadèmicament.
Una aposta sostinguda per la llengua
L’Institut Ramon Llull no només selecciona professorat. També ofereix suport econòmic, recursos didàctics i assessorament a les universitats per garantir la continuïtat dels estudis. És un model de cooperació que ha permès estabilitzar el català en entorns on, fa només unes dècades, era pràcticament inexistent.
El resultat és una xarxa viva, amb continuïtat acadèmica i capacitat d’atraure nous estudiants cada any.
El català, present al món real
En un context global on moltes llengües lluiten per mantenir-se, el català consolida una presència internacional efectiva. No es tracta només de reconeixement simbòlic, sinó de docència, recerca i producció acadèmica.
Aquesta nova convocatòria no és només una oportunitat laboral per a joves filòlegs. És una peça més d’un engranatge que connecta Catalunya amb el món a través del coneixement i la cultura.
