El president Illa reivindica al Parlament que la mesura és voluntària, temporal i avaluable, mentre Junts en demana explicacions, ERC i Comuns exigeixen rectificar i la CUP l’acusa d’assumir “el marc de l’extrema dreta”
La prova pilot del Govern per incorporar mossos d’esquadra no uniformats a determinats centres educatius ha obert un nou front polític al Parlament. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquest dimecres la iniciativa durant la sessió de control i ha replicat als grups crítics amb una pregunta directa: “Quina por tenen a provar-ho?”. Segons Illa, es tracta d’una mesura voluntària, limitada en el temps i sotmesa a avaluació, plantejada per donar resposta a demandes concretes d’alguns centres.
El debat s’ha produït en un clima de forta tensió educativa, marcat també per les noves vagues convocades per sindicats docents contraris a l’acord del Departament amb CCOO i UGT. Illa ha volgut emmarcar tant aquest acord com la prova pilot dins una mateixa idea: la de millorar el sistema educatiu i corregir mancances acumulades durant anys.
Junts parla de “crisi educativa”
Des de Junts, la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, ha acusat el Govern de no saber donar resposta a la situació dels centres i ha qualificat l’escenari actual de “crisi de país”. Segons la formació, Illa respon als problemes educatius posant policies allà on caldrien solucions pedagògiques i recursos. Per això, Junts n’ha reclamat una compareixença monogràfica al Parlament.
En la seva resposta, Illa ha defensat que el seu executiu està revertint dècades de manca d’inversió i ha demanat “respecte pels mossos i pels mestres”. També ha insistit que la iniciativa no és una imposició generalitzada, sinó una prova de concepte sota el principi de voluntarietat.
Els Comuns reclamen rectificar
La presidenta del grup dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reconegut que hi ha conflictes i agressions en alguns centres, però ha advertit que aquests problemes tenen sovint arrels socials profundes, relacionades amb la pobresa i el patiment de moltes famílies. Per això, ha sostingut que el que necessiten les escoles no són policies, sinó psicòlegs, educadors, personal de suport i més docents.
Albiach ha instat Illa a rectificar i ha remarcat que els únics que avalen clarament la presència policial als centres són PP i Vox, un fet que, segons ha dit, hauria de fer reflexionar el president. Illa ha replicat que el Govern té l’obligació d’intentar respondre quan hi ha centres que ho reclamen, i ha insistit que si cap centre no ho vol, no s’aplicarà.
La CUP ho vincula a “l’extrema dreta”
La crítica més dura ha arribat des de la CUP. La presidenta del grup, Pilar Castillejo, ha acusat el Govern de voler afrontar problemes educatius amb una lògica policial i ha afirmat que això significa comprar “un marc mental” propi de l’extrema dreta i no de l’escola pública.
Illa ha respost convidant de nou els crítics a “provar” la iniciativa abans de descartar-la, i ha remarcat que la seva visió de la feina dels Mossos, especialment en mediació, és positiva.
ERC exigeix retirar el pla
La portaveu d’ERC, Ester Capella, ha anat en la mateixa línia i ha reclamat a la consellera d’Educació, Esther Niubó, que retiri el pla pilot. Segons Capella, experiències semblants en altres països, com el Regne Unit, no van funcionar, i la presència policial als centres és una mesura “estigmatitzadora” tant per a les escoles com per al seu entorn.
Niubó ha defensat que el pla té una mirada educativa i restaurativa, que els agents no aniran ni uniformats ni armats, i que no entraran a les aules. També ha insistit que és una mesura preventiva pensada per acompanyar el personal docent i ha negat que s’hagin retallat recursos destinats a la mediació o al suport educatiu.
Educació, seguretat i conflicte polític
El debat sobre els mossos als centres s’ha convertit així en un símbol de la confrontació sobre com s’ha d’afrontar la conflictivitat escolar: si amb més seguretat i mediació policial o amb més reforç estrictament educatiu i social. La prova pilot és encara limitada, però la polèmica que ha desencadenat ja és plenament política.
Illa, per ara, no es mou de la seva posició. Defensa que el Govern està obligat a provar eines noves si hi ha centres que les demanen i manté que la iniciativa només es podrà jutjar quan se n’avaluïn els resultats. L’oposició crítica, en canvi, ho veu com un error de plantejament i com un símptoma més de la tensió que travessa el sistema educatiu català.
