El conseller promet al Parlament facilitar tràmits en línia, reforçar l’ensenyament del català i augmentar el suport econòmic a les comunitats catalanes arreu del món
En resposta a una pregunta parlamentària del diputat Alberto Bondesio (PSC) el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha detallat les línies d’acció del Govern per reforçar els drets i serveis dels catalans que viuen fora del país. Ho ha fet amb un missatge clar: “estem parlant de 430.000 persones, catalans i catalanes, que viuen a l’exterior però que formen part del país” i que, per tant, “mereixen poder exercir els mateixos drets que els que vivim aquí”.
Tràmits digitals: accés en igualtat de condicions
Una de les principals novetats és la millora en l’accés als serveis públics. Duch ha assegurat que els catalans a l’exterior ja poden accedir “a gairebé tots els serveis i tràmits en línia de la Generalitat, de la mateixa manera que podem fer nosaltres des d’aquí amb els nostres mòbils, amb els nostres ordinadors”.
Entre aquests tràmits hi ha gestions com la targeta sanitària, l’informe de vida laboral o la participació en programes públics, gràcies a l’ús de sistemes d’identificació digital com l’idCAT.
La mesura respon a una reivindicació recurrent de la Catalunya exterior: poder operar administrativament sense barreres des de fora del país.
Més català a l’exterior: creixement i aposta estructural
El segon eix és la llengua. El conseller ha remarcat que “cada vegada hi ha més persones a l’exterior que volen aprendre el català”, una demanda que el Govern vol consolidar amb més recursos.
Segons ha explicat, el 2025 s’ha destinat “un 42% més de diners” als cursos de català organitzats per comunitats a l’exterior, amb “186 activitats formatives a 41 comunitats catalanes a altres països del món”.
Duch també ha avançat un projecte que apunta a un salt qualitatiu: “amb el Departament d’Educació estem treballant per oferir, també, cursos en línia, cursos reglats en línia de català com a matèria optativa de l’ESO a les escoles a l’estranger”.
El pilot començarà a Londres i podria marcar un precedent en la integració del català dins dels itineraris educatius de la diàspora.
1,3 milions d’euros per a casals i entitats
El tercer pilar és el suport econòmic. El conseller ha anunciat que “demà (30 d’abril) es publica la convocatòria a les subvencions per a l’any 2026, 1.300.000 euros per donar suport a les seves activitats culturals, funcionament ordinari, ensenyament del català i de l’occità”.
Aquest finançament és clau per sostenir la xarxa de més de 100 entitats catalanes repartides arreu del món, que actuen com a vertebradores de la comunitat.
