Un satèl·lit de la mida d’una capsa de sabates, construït en una universitat pública, ha viatjat fins a l’òrbita lunar amb la missió Artemis II de la NASA.
Un satèl·lit de només 20 centímetres, desenvolupat en part des d’una universitat pública, ha aconseguit formar part d’una de les missions espacials més importants del segle XXI. És el cas d’Atenea, el petit artefacte que ha viatjat amb la missió Artemis II de la NASA i que marca un abans i un després en la cooperació científica internacional.
Aquesta és la història que explica l’enginyer electrònic Ramón López La Valle en una entrevista per a RAB Ràdio des de La Plata, a l’Argentina, realitzada per Rosita Torres, i que posa sobre la taula una idea clau: el futur de l’espai també es construeix des de laboratoris universitaris.
Un satèl·lit petit, però amb un paper clau
El projecte neix d’una convocatòria internacional impulsada per la NASA per incorporar “càrregues secundàries” a la missió Artemis II, el retorn de l’ésser humà a l’òrbita lunar més de 50 anys després.
La proposta, liderada per la Comissió Nacional d’Activitats Espacials (CONAE) i la Universitat Nacional de La Plata, va ser seleccionada després d’un procés exigent. I no era menor: el satèl·lit viatjava literalment al mateix coet que els astronautes. “Qualsevol error podia ser catastròfic”, explica López La Valle. Aquesta exigència converteix l’èxit del projecte en una fita tecnològica i científica de primer nivell.
Tecnologia feta a casa: el cervell del satèl·lit
El paper de la universitat va ser clau, especialment en el desenvolupament dels sistemes electrònics:
- La computadora de bord, el cervell del satèl·lit
- El sistema de comunicacions, essencial per enviar dades a la Terra
- Un receptor GPS experimental, capaç de calcular posició i velocitat
Tot plegat desenvolupat en laboratoris universitaris i integrat en un dispositiu de només 12 quilos. És a dir: tecnologia d’alt nivell en format compacte.
De La Plata a l’espai: un viatge global
El procés logístic també té un punt sorprenent: el satèl·lit es va enviar als Estats Units com si fos una encomanda, tot i les estrictes mesures de protecció. Un cop allà, es va integrar al coet al Centre Espacial Kennedy abans del llançament.
El moment clau? L’1 d’abril, quan el coet es va enlairar. Cinc hores després, el satèl·lit es va desplegar i va començar a enviar dades.
Connexió immediata i èxit total
Contra tot pronòstic, la comunicació amb el satèl·lit va ser immediata. “En el moment en què ens van dir que havíem de començar a rebre, ja estàvem rebent dades”, explica l’enginyer.
A més, Atenea va assolir un rècord: convertir-se en el satèl·lit argentí que ha arribat més lluny de la Terra, superant els 70.000 quilòmetres. Un salt qualitatiu en capacitat tecnològica.
Una vida curta, però amb impacte
La missió estava pensada per durar només 20 hores. Després, el satèl·lit es desintegraria en entrar a l’atmosfera, evitant generar deixalles espacials.
Un final efímer, però coherent amb els objectius del projecte: provar tecnologia en condicions extremes.
El futur: més satèl·lits i més ambició
L’entrevista també apunta cap al futur:
- Un nou satèl·lit d’observació marina de 700 kg
- El projecte universitari USAT-1, a punt de ser llançat
- Noves col·laboracions en missions Artemis futures
La clau, segons López La Valle, és clara: la indústria espacial genera un “cercle virtuós” que impulsa innovació, formació i desenvolupament econòmic.
