La portaveu defensa a la roda de premsa que el Govern ha reforçat la implantació fotovoltaica i l’emmagatzematge després de l’apagada de fa un any, manté la posició davant les noves vagues docents i anuncia un urbanisme específic per als municipis rurals
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha situat la sobirania energètica i l’acceleració de les renovables com un dels principals missatges de la roda de premsa posterior al Consell Executiu. En resposta a una pregunta de RAB Ràdio sobre la participació de Catalunya en la primera conferència sobre la transició per abandonar els combustibles fòssils, celebrada a Colòmbia, Paneque ha defensat que la Generalitat sí que té marge d’actuació malgrat no disposar de competències plenes en política energètica. Segons ha remarcat, el Govern pot incidir en àmbits com la implantació de renovables, l’impuls de bateries i la preparació d’infraestructures estratègiques per fer el sistema més resilient.
Renovables, bateries i sobirania energètica
Paneque ha aprofitat que aquest 28 d’abril es compleix un any de la gran apagada a la Península Ibèrica per reivindicar que aquell episodi va fer evident la necessitat d’accelerar la transició energètica. En aquest context, ha assegurat que Catalunya ha augmentat aproximadament un 29% la implantació de fotovoltaica terrestre en aquest any i ha defensat les mesures adoptades pel Govern per agilitzar el desplegament de renovables.
La portaveu ha subratllat especialment el paper de l’emmagatzematge energètic. Ha recordat que les renovables són barates però no tenen continuïtat constant, i ha sostingut que les bateries són “fonamentals” per donar resiliència al sistema elèctric. En aquest sentit, ha afirmat que Catalunya encapçala el nombre de projectes i megavats previstos d’emmagatzematge, i ha vinculat aquest impuls al Decret 22/2025 aprovat a finals de l’any passat.
Paneque també ha posat com a exemples projectes estratègics com la central reversible de la Baells o la de Terres de l’Ebre, concebudes com a grans sistemes de bateria per reforçar el sistema. A més, ha explicat que el Govern ha treballat per millorar la resiliència del cicle de l’aigua després de l’apagada, amb mesures per garantir almenys 24 hores d’abastament i 72 hores de funcionament dels equips electrogeneradors. Amb aquest argumentari, ha defensat que Catalunya sí que pot actuar de manera efectiva davant els conflictes internacionals i la dependència energètica exterior. “Les renovables no passen per l’estret d’Ormuz”, ha resumit, per remarcar que la sobirania energètica és important tant en termes climàtics com econòmics.
Docents: el Govern no es mou malgrat les noves vagues
En l’àmbit educatiu, Paneque ha deixat clar que l’anunci de noves vagues dels sindicats docents no altera la posició del Govern. La portaveu ha reiterat que l’executiu ja ha fet un pas endavant amb l’acord assolit amb CCOO i UGT i ha insistit que ara el que toca és desplegar-lo. “El Govern ja s’ha mogut”, ha resumit.
Tot i mostrar “respecte” per les mobilitzacions i pel dret de vaga, Paneque no ha obert la porta a noves concessions. Ha defensat que l’acord ja signat representa “la major mobilització de recursos dels últims anys” i ha sostingut que permet una millora “qualitativa i quantitativa” de les condicions laborals i del sistema educatiu. La consellera ha admès que el conflicte preocupa el Govern, però ha insistit que la sortida passa per assumir el marc pactat amb els dos sindicats majoritaris.
Pressió a Junts pel Consorci d’Inversions i pels lloguers
En clau política, Paneque ha qualificat d’“incomprensible” un eventual vot en contra de Junts a la tramitació del Consorci d’Inversions al Congrés dels Diputats. Ha defensat que, si l’organisme no prospera, seria “una pèrdua” per a Catalunya, especialment després que Junts hagi denunciat reiteradament la manca de recursos per al país.
Amb tot, la portaveu també s’ha obert a buscar “altres eines” si finalment aquest instrument no avança. En paral·lel, ha criticat igualment que partits que asseguren defensar els interessos de Catalunya no donin suport a la pròrroga dels lloguers, una mesura que ha considerat especialment necessària en el cas català.
Urbanisme rural i prova pilot amb mossos als instituts
El Govern també ha anunciat canvis en l’àmbit urbanístic per adaptar la normativa a la realitat del món rural. Paneque ha explicat que durant el mes de maig el Consell Executiu aprovarà un decret llei per crear un PUOM específic per als municipis de menys de 2.000 habitants. L’objectiu és rebaixar les exigències de planejament i gestió urbanística per als pobles petits i facilitar, entre altres coses, la rehabilitació de cases rurals i masies. “No es pot exigir el mateix nivell de planejament i gestió a un municipi de 200 habitants que a una ciutat”, ha defensat.
Finalment, sobre la prova pilot que preveu destinar mossos de paisà a una desena d’instituts, Paneque n’ha remarcat el caràcter “voluntari”. Ha insistit que la iniciativa surt de la mateixa comunitat educativa i ha defensat que els agents poden contribuir a la prevenció de conflictes i a la cohesió social dins dels centres. Segons ha explicat, seran les direccions les que decidiran si s’hi adhereixen, i fins i tot hi ha més instituts interessats dels que finalment hi podran participar.
