La històrica cervesera barcelonina commemora un segle i mig de trajectòria amb un doble acte que combina indústria, cultura i projecció internacional
Damm ha celebrat els seus 150 anys d’història amb una posada en escena a l’alçada de la seva dimensió empresarial i simbòlica. La companyia, fundada a Barcelona el 1876, ha reunit més de 1.500 persones al Gran Teatre del Liceu en una gala institucional i cultural que ha tingut continuïtat amb una celebració gastronòmica al Mercat de la Boqueria.
Un aniversari que va més enllà del protocol
La celebració no és menor: arribar als 150 anys és un fet excepcional en el teixit empresarial europeu. Damm forma part d’un reduït grup de companyies que han sabut travessar tres segles mantenint activitat, adaptant-se a canvis econòmics, tecnològics i socials profunds.
La gala al Liceu —un espai carregat de simbolisme per a la ciutat— va combinar relat corporatiu, espectacle i presència institucional. Hi van assistir representants polítics, econòmics i culturals, així com figures destacades de la gastronomia i l’esport.
Ara bé, més enllà de l’escenografia i la retòrica habitual d’aquest tipus d’actes, el missatge central de l’empresa va pivotar sobre dos eixos clàssics: la continuïtat i la capacitat d’adaptació.
De fàbrica local a grup internacional
Un dels elements més rellevants que es desprenen de la celebració és la dimensió actual del grup. En les darreres dècades, Damm ha passat de ser una empresa d’àmbit nacional a consolidar-se com un actor internacional del sector alimentari i de begudes.
Segons es va destacar durant l’acte, en els últims 25 anys la companyia ha multiplicat per deu la seva facturació, passant dels 200 milions d’euros a superar els 2.000 milions. Aquest creixement explica, en part, la seva presència global i la seva capacitat d’influència en sectors com la restauració o el turisme.
Damm ja no és només una marca icònica vinculada a Barcelona, sinó també una gran corporació amb interessos diversificats i una forta presència en mercats internacionals. La narrativa de proximitat conviu amb una realitat empresarial molt més complexa i cada cop més global.
Cultura de marca i estratègia de posicionament
La gala també va servir per reforçar un dels actius clau de Damm: la seva construcció de marca. El concepte “Mediterràniament” és un gran actiu de la companyia i ha estat central en aquest relat, associant el producte a un estil de vida concret, vinculat al país, la música i la cultura.
Durant l’acte, artistes com Santi Balmes, Ramon Mirabet o Rigoberta Bandini van reinterpretar algunes de les peces musicals més reconeixibles de la marca, en una actuació que va barrejar homenatge i reafirmació publicitària.
Aquest tipus d’esdeveniments evidencien fins a quin punt Damm ha sabut integrar cultura i màrqueting en una mateixa estratègia, convertint la comunicació en un element estructural del negoci.
La Boqueria com a escenari simbòlic
La segona part de la celebració es va traslladar al Mercat de la Boqueria, tancat especialment per a l’esdeveniment, amb un sopar de reafirmació de la relació de la companyia amb la gastronomia i la restauració.
El menú, elaborat per paradistes i xefs de referència, va recórrer plats clàssics i contemporanis de la cuina catalana i mediterrània, des de fricandó fins a arrossos i productes de mar.
Aquí, el missatge és clar: Damm no es presenta només com una marca de cervesa, sinó com una peça integrada en l’ecosistema gastronòmic. La presència de figures com Joan Roca, Carme Ruscalleda o Albert Adrià, entre d’altres, va servir d’exemple d’aquesta vinculació profunda.
Un símbol de ciutat… i un actor econòmic
El relat institucional va insistir en la idea de Damm com a “actiu de país” i com a empresa arrelada a Barcelona. És una lectura que encaixa amb la seva trajectòria i amb la seva presència en la vida quotidiana de la ciutat.
La combinació de cultura, gastronomia i institucions en la celebració dels 150 anys de Damm construeix un relat que reforça legitimitat i capital simbòlic.
Amb tot, els 150 anys de Damm són un indicador clar de continuïtat empresarial en un entorn econòmic sovint volàtil. La clau, probablement, no és només la tradició, sinó la capacitat d’haver sabut transformar-se sense perdre visibilitat.
