El Govern impulsa una reflexió estratègica sobre el marc europeu d’educació superior 2028-2034 i reivindica que el sistema universitari català no sigui només usuari del programa, sinó també actor en la seva redefinició
Catalunya ha volgut situar-se de manera explícita en el debat sobre el futur del programa Erasmus+ i del nou Marc Europeu d’Educació Superior 2028-2034 amb una jornada celebrada al Palau de Pedralbes per analitzar les grans orientacions que marcaran els pròxims anys en l’àmbit universitari europeu. L’objectiu no era només repassar l’estat del programa, sinó també definir com vol posicionar-se el sistema català davant una reforma que afectarà la mobilitat, les aliances entre universitats i l’eventual creació d’una titulació europea conjunta.
La trobada, organitzada pel Departament de Recerca i Universitats amb la col·laboració del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, ha volgut obrir un espai de reflexió política i estratègica per recollir aportacions de l’ecosistema universitari català i reforçar la capacitat d’incidència de la Generalitat en la discussió europea.
El Govern vol passar de participant a actor
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha deixat clara aquesta ambició en la inauguració de la jornada. Segons ha defensat, Catalunya no es vol limitar a ser un territori que participa en Erasmus+, sinó que aspira a contribuir activament a definir-ne el futur. La idea de fons és que el pes universitari i de recerca del país justifica una veu pròpia en el debat sobre com ha d’evolucionar el programa europeu en els pròxims anys.
Duch ha remarcat que Barcelona i Catalunya són avui un dels principals hubs Erasmus del sud d’Europa, i ha alertat que el risc no és només quedar al marge del debat, sinó perdre pes relatiu en un moment en què altres sistemes universitaris europeus avancen amb molta determinació. També ha reivindicat un paper més fort de les regions com a executores i codissenyadores de programes europeus que encaixen plenament en les seves competències.
Montserrat: Catalunya no pot ser espectadora
En la cloenda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha insistit en la mateixa idea amb una formulació molt clara: Catalunya no pot ser només espectadora de la transformació del sistema universitari europeu. Segons ha defensat, les universitats ja no són només espais de formació, sinó també motors de coneixement, innovació, cohesió social i competitivitat.
Montserrat ha situat les prioritats catalanes en tres grans eixos: reforçar la dimensió europea del sistema universitari, garantir una educació superior accessible, inclusiva i equitativa, i vincular encara més la universitat amb els grans reptes socials i econòmics del present. La seva lectura és que la reforma del marc europeu no és una qüestió burocràtica, sinó una oportunitat per redefinir el paper de les universitats en el continent.
El futur d’Erasmus+ i les aliances europees
La jornada s’ha centrat especialment en dues qüestions: el futur del programa Erasmus+ 2028-2034 i el paper de les aliances d’universitats europees. Aquestes aliances s’han convertit en una de les grans apostes estratègiques de la Unió Europea per avançar cap a campus transnacionals més integrats, amb governança compartida, programes comuns i una cooperació molt més profunda entre institucions.
En aquest punt, Catalunya parteix d’una posició destacada. Actualment, nou de les dotze universitats catalanes participen en deu de les 64 aliances europees existents, i el sistema català en coordina tres. En total, aquestes aliances impliquen 140 institucions que col·laboren amb universitats catalanes, entre les quals 101 institucions europees d’educació superior i 39 entitats associades d’arreu del món.
Aquestes xifres situen Catalunya com una de les regions millor posicionades dins aquest model emergent de cooperació universitària europea, i expliquen per què el Govern vol jugar un paper més actiu en la definició del proper marc.
Cap a una titulació europea conjunta
Un dels debats més sensibles de la jornada ha estat l’evolució cap a una possible titulació europea conjunta, l’anomenat european degree. La qüestió va més enllà de la mobilitat clàssica d’Erasmus i apunta a una integració molt més profunda dels sistemes universitaris europeus.
La jornada ha abordat temes com la governança d’aquestes aliances, la seva sostenibilitat, l’encaix institucional dins els marcs estatals i universitaris actuals, i els reptes que plantejaria una titulació compartida entre institucions de diferents països. Es tracta d’un dels terrenys on es juga bona part del futur de l’educació superior europea, perquè posa sobre la taula fins on està disposada a arribar la UE en la integració dels seus sistemes universitaris.
Més mobilitat i més presència catalana
La mobilitat estudiantil continua sent, mentrestant, una de les expressions més visibles de l’impacte d’Erasmus+ a Catalunya. Entre els cursos 2021-2022 i 2024-2025, un total de 9.729 estudiants universitaris catalans han fet una estada de mobilitat en una altra institució europea o internacional dins del programa. La xifra mostra una evolució sostinguda a l’alça, passant de 2.027 estudiants a 2.625, cosa que representa un augment aproximat del 29,5%.
Aquest increment reforça la idea que Erasmus+ continua sent una eina central per a la internacionalització de l’estudiantat i de les universitats, però també ajuda a entendre per què el debat sobre el seu futur és especialment rellevant per a un sistema universitari com el català.
Experts europeus i universitats a la taula
La sessió s’ha estructurat en dos grans blocs de debat. El primer, dedicat a les línies mestres del futur Erasmus+, ha comptat amb la participació d’Albert Sesé, de la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea; Josep Maria Garrell, president de l’European University Association; Emmanuelle Gardan, de la xarxa Coimbra, i José Manuel González, del SEPIE.
El segon bloc s’ha centrat en les aliances universitàries europees i en les titulacions conjuntes, amb intervencions de Fernando Galan (EU-CONEXUS), Meritxell Chaves (Charm-EU), Pastora Martínez Samper (OpenEU) i Anna Prades (AQU Catalunya).
Una peça més de l’estratègia europea del Govern
Amb aquesta jornada, el Govern vol reforçar el seu perfil com a actor implicat en la definició de les polítiques europees d’educació superior, recerca i innovació. L’actuació s’emmarca, a més, en el 40è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea, una efemèride que la Generalitat està utilitzant per subratllar la vocació europeista del país i la necessitat de tenir més incidència en els debats que marcaran el futur del continent.
El missatge polític és nítid: si el sistema universitari europeu està en transformació, Catalunya vol ser-hi protagonista, no només beneficiària.
