La diada, que enguany se celebra aquest 26 d’abril, posa el focus en els més de 400.000 catalans que viuen fora del país amb un nou cartell guanyador sorgit de la mateixa comunitat exterior
El Dia Internacional de la Catalunya Exterior torna aquest any amb una idea de fons clara: Catalunya no s’acaba dins les seves fronteres. La diada –impulsada per la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i reconeguda per la Generalitat de Catalunya– se celebra enguany el 26 d’abril i vol reconèixer el paper de les comunitats catalanes repartides arreu del món, una realitat sovint invisible en el relat institucional del país.
Una diàspora que també és país
La jornada neix el 1997 a Mendoza, Argentina, i es consolida institucionalment el 1999, amb el suport del Parlament. La diada se celebra el 27 d’abril o el diumenge més proper a Sant Jordi, el que s’esdevingui primer. Enguanya és aquest diumenge 26 d’abril.
Des d’aquella primera proposta sorgida a la Trobada de Comunitats Catalans del Con Sud d’Amèrica de Mendoza, en 1997, la Diada Internacional de la Catalunya Exterior s’ha convertit en un punt de trobada simbòlic per als catalans de l’exterior, amb actes descentralitzats organitzats per casals i entitats a Europa, Amèrica i altres punts del planeta.
L’objectiu és doble: mantenir viva la cultura catalana fora del territori i, alhora, recordar que la Catalunya exterior forma part activa del país. No és només una comunitat dispersa, sinó una xarxa cultural, econòmica i social amb capacitat d’incidència.
El cartell del 2026: creat des de l’exterior
Un dels elements centrals de la diada és el cartell oficial, que cada any es tria a través d’un concurs obert a tothom. Aquest 2026, la proposta guanyadora és obra de Luciana Belén Zapata, membre del Casal de Paraná, a l’Argentina.
El fet no és menor: el cartell no es produeix des d’una mirada institucional interna, sinó des de la mateixa diàspora catalana. És una expressió visual que neix fora però que representa el conjunt del país. Un repàs als guanyadors dels anys anteriors permet copsar la força de les propostes guanyadores que, any rere any, representen la Catalunya Exterior en la seva diada.

A més, el jurat ha atorgat una menció especial a Mireya López Pérez, alumna de l’Escola d’Art i Disseny de la Llotja de Barcelona, reforçant el vincle entre creació jove i projecció exterior.
Segons les bases del concurs, el cartell havia d’incloure obligatòriament la referència a la diada i la data, però el contingut era lliure, cosa que permet una lectura contemporània i diversa de què significa avui la Catalunya exterior.
Cultura, identitat i xarxa global
La celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior acostuma a coincidir amb Sant Jordi, fet que reforça la dimensió cultural de la diada. Llibres, roses, llengua i comunitat es converteixen en eines de cohesió per a una població dispersa però connectada.
Actualment, es calcula que centenars de milers de catalans viuen fora del país, articulats en desenes de casals i entitats. Aquesta xarxa no només preserva tradicions, sinó que genera espais de relació, oportunitats econòmiques i projecció internacional.
Una diada amb límits… i potencial
Tot i el seu reconeixement institucional, la diada continua tenint una presència limitada dins del debat públic a Catalunya. Sovint queda relegada a l’àmbit associatiu i no es tradueix en polítiques estructurals ambicioses per a la diàspora.
Però el missatge és difícil d’ignorar: en un context globalitzat, la Catalunya exterior no és una anècdota, sinó una extensió real del país. I el cartell d’aquest any —creat des de Paraná— n’és una metàfora clara: Catalunya també es dibuixa des de fora.



