La banda osonenca Dan Peralbo i El Comboi publica un nou àlbum que reivindica la continuïtat del seu debut, manté l’energia guitarrera i arriba amb una gira ja en marxa abans fins i tot de la sortida del disc
Dan Peralbo i El Comboi publiquen aquest divendres Quin goig (Montgrí), el seu segon àlbum, amb la voluntat clara de reafirmar el camí obert pel debut del 2024. Lluny de buscar un gir radical, el grup aposta per aprofundir en una fórmula que ja els havia funcionat: cançons directes, energia de banda i tornades immediates. El mateix Dan Peralbo defineix el nou treball com “la part dos” del primer disc i el resumeix com “un disc directe amb tornades molt popis”.
La decisió no és casual. Després d’un primer àlbum que els va permetre créixer en públic i demostrar que el rock encara tenia espai als escenaris, la banda ha volgut consolidar aquest so i aquesta identitat. Peralbo ho explica com una mena de validació d’allò que havien aconseguit: tornar a comprovar que amb el rock encara es poden fer concerts, voltar i connectar amb molta gent.
Repetir la fórmula per consolidar una veu pròpia
El grup ha tornat a treballar amb Cala Vento en la producció i amb Joel Condal a la mescla, una combinació que reforça la continuïtat amb el seu primer treball. Aquesta aposta per repetir equip i enfocament respon a una idea molt clara: si la primera proposta havia trobat una veu pròpia i havia connectat amb el públic, tenia sentit seguir-la explorant en comptes de desmuntar-la precipitadament.
Peralbo admet que el nou disc sona a rock, en bona part per la producció de Cala Vento, però defensa que al fons també hi ha una forta base pop. Aquesta barreja entre múscul guitarrer i immediatesa melòdica és, precisament, una de les claus del so del grup.
Reivindicar el rock en temps d’urbà
Una de les idees més marcades del discurs de Peralbo és la reivindicació del rock en un context on, durant anys, semblava que la música urbana havia monopolitzat l’interès del sector i del públic més jove. El cantant recorda que als inicis sovint els deien que el rock ja no estava de moda i que el moment era d’altres estils.
Segons la seva lectura, el grup ha demostrat que encara hi ha espai per a una proposta de banda, guitarrera i orgànica. L’èxit del primer disc, més gran del que s’esperaven, els ha confirmat que hi ha públic per a aquest llenguatge i que valia la pena insistir-hi amb un segon treball que no renegui de l’origen, sinó que el reforci.
Cançons fetes des de la diversió
Peralbo defensa que una de les grans claus del procés creatiu és passar-s’ho bé. Creu que això es nota en les cançons, i que hi ha una diferència clara entre compondre amb llibertat i diversió o fer-ho sota pressió, pensant en modes, expectatives o objectius externs.
També apunta que allò que dona cohesió al disc no és tant un concepte tancat com la mateixa essència del grup. Segons diu, hi ha una manera de ser i d’escriure que la gent identifica, i que connecta perquè surt amb naturalitat. Les lletres, assegura, no responen a una estratègia calculada, sinó a escriure “el que ens surt i tal com som”.
El retorn de la música “orgànica”
En la seva reflexió sobre el moment musical actual, Peralbo defensa que tot és cíclic i que ara hi ha una part del públic que torna a tenir ganes de veure músics tocant de debò, assumint riscos a l’escenari i exposant-se a l’error. Ho contraposa a una etapa recent més dominada per formats on, segons ell, el directe tenia menys imprevisibilitat.
Per això parla d’un retorn a una música més “orgànica” i més “humana”, en què el concert torna a semblar-se a una experiència viva, menys controlada i més física. En aquest marc, Dan Peralbo i El Comboi volen ocupar un espai que connecta amb aquesta necessitat de presència real i d’energia compartida.
Adrià Puntí, referent d’actitud i cançó
Entre els seus referents, Peralbo destaca Adrià Puntí, a qui admira tant per l’escriptura com per la música. El reivindica com un artista complet, capaç de treballar la melodia i la lletra amb gran personalitat, i també com una figura amb aquell punt “passota” i “gamberro” que, segons ell, aporta autenticitat.
La menció no és menor, perquè situa Peralbo dins una tradició de músics catalans que entenen la cançó no només com una estructura formal, sinó també com una actitud i una veu pròpia.
Una banda consolidada i una gira amb expectació
Dan Peralbo i El Comboi el formen Pol Villegas al baix, Albert Rams a la guitarra i cors, Aleix Vilarassa a la bateria i veus, i Dan Peralbo a la guitarra i la veu. El disc s’ha produït a La Casa Linda amb Joan Delgado i Aleix Turon, s’ha mesclat i masteritzat amb Joel Condal, i ha comptat també amb col·laboracions musicals diverses, des de guitarres fins a vents, piano i segones veus.
La banda arriba a aquest llançament amb una situació poc habitual: segons Peralbo, mai hi havia hagut tanta expectativa al voltant d’un disc del grup abans que sortís. Ho vincula al fet que ja tenen una gira important en marxa i que l’interès pel nou repertori s’ha activat abans de la publicació oficial.
Estrena a l’Strenes i un estiu de festivals
La gira començarà l’1 de maig a l’Strenes de Girona i continuarà per cites com l’Embassa’t de Sabadell, l’Ítaca de l’Estartit, el Cel Obert de les Masies de Voltregà, el Vida de Vilanova i la Geltrú, el Cruïlla de Barcelona i el Mobofest de Mallorca.
Amb Quin goig, Dan Peralbo i El Comboi no busquen reinventar-se de zero, sinó confirmar que el seu lloc existeix i que el seu llenguatge continua tenint sentit. El segon disc és, així, una declaració de continuïtat i confiança: més rock, més pop, més tornades i la mateixa voluntat de fer cançons que sonin vives damunt l’escenari.
