Regina Rodríguez Sirvent i Òscar Andreu lideren un rànquing marcat per la diversitat i l’embranzida del sector editorial
La Diada de Sant Jordi del 2026 confirma el seu múscul cultural i econòmic amb xifres de rècord. Les vendes de llibres s’han acostat als 27 milions d’euros, superant els 26,1 milions de l’any anterior i consolidant una tendència de creixement sostingut. A més de l’impacte econòmic, la jornada ha deixat un mapa literari amb noms consolidats i noves veus que han connectat amb el públic lector.
Nous lideratges en la ficció
En l’àmbit de la ficció, la gran protagonista ha estat Regina Rodríguez Sirvent amb Crispetes de matinada, que s’ha situat com el llibre més venut. La segueixen El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca —convertit ja en fenomen editorial—, i Passeig de Gràcia, de Roger Bastida, Premi Santa Eulàlia d’aquest any.
El rànquing es completa amb noms consolidats com Albert Espinosa i Carles Rebassa, en una llista que combina èxit comercial amb trajectòries reconegudes. El que es confirma és una certa renovació del panorama: nous autors que connecten amb el lector contemporani i que disputen espai als habituals supervendes.
Assaig i pensament: la defensa del català també ven
En no-ficció, destaca l’ascens d’Òscar Andreu amb Manual de defensa del català, que encapçala la classificació. Just darrere hi ha Francesc Torralba amb Anatomia de l’esperança i Oriol Mitjà amb On neix la llum.
Aquest bloc evidencia una demanda clara: el lector de Sant Jordi no només busca entreteniment, sinó també eines de reflexió, identitat i context. És un indicador rellevant per entendre cap on evoluciona el mercat editorial català.
Infantil i juvenil: un motor silenciós
Un dels sectors que continua creixent és l’infantil i juvenil. Destaca Em dic Goa 10 – Quin embolic, Goa!, de Míriam Tirado. Aquest segment no acostuma a protagonitzar titulars, però és clau per sostenir el volum global de vendes i per garantir el relleu generacional de lectors.
Un Sant Jordi afavorit pel calendari
Un dels factors que explica les bones xifres és el calendari. El fet que Sant Jordi hagi caigut en dia feiner ha permès una participació més escalonada i distribuïda al llarg del territori. Això ha evitat saturacions i ha facilitat el flux constant de compradors.
A més, la setmana prèvia ja havia registrat bones vendes, fet que ha contribuït a inflar les xifres globals. És una tendència que es consolida: Sant Jordi ja no és només un dia, sinó una campanya comercial de diversos dies.
Barcelona es reorganitza… i funciona
La reconfiguració dels espais a Barcelona, amb el trasllat de les parades de la Rambla a zones com el Portal de l’Àngel, plaça Nova i Via Laietana, ha funcionat. Els llibreters en fan una valoració positiva, destacant l’alta afluència i la bona distribució dels fluxos de públic.
La ciutat ha desplegat prop de 500 punts de venda, amb un increment dels metres lineals de parades fins als 3.700. També han crescut altres eixos com el passeig de Sant Joan i el de Lluís Companys, especialment forts en còmic i literatura infantil.
Un model que resisteix —i creix
El Sant Jordi del 2026 no només confirma la bona salut del sector, sinó que reforça un model únic: una combinació de festa popular, motor econòmic i aparador cultural.
Ara bé, darrere les xifres hi ha preguntes que caldrà seguir de prop: fins a quin punt aquest creixement és sostenible? I quin espai ocuparan els nous autors en un mercat encara dominat per grans noms i editorials?
El que és indiscutible és que, un any més, el llibre ha tornat a guanyar el carrer.
Manifestació pel català
L’altra protagonista de la jornada ha estat la manifestació en defensa del català, que ha tornat a omplir els carrers de Barcelona per segon any consecutiu. Organitzada per la plataforma Sant Jordi per la Llengua i amb el suport de gairebé 200 entitats, ha recorregut els carrers de la ciutat per reclamar mesures per revertir la minorització del català.
Segons la Guàrdia Urbana, hi ha participat 1.400 persones. Els manifestants han sortit vora les 19 h de la plaça Universitat per passejar les seves reivindicacions amb un to polític i festiu fins a l’estació de França. Com a novetat d’enguany, la mobilització no s’ha limitat només a Barcelona, sinó que s’ha organitzat de manera descentralitzada en diverses ciutats, sumant unes 15.000 persones en total, segons l’organització.
La convocatòria ha arrencat al voltant de les 19 h la plaça Universitat i ha recorregut el centre de la ciutat fins a l’estació de França, passant abans per la plaça Urquinaona i la Via Laietana. En aquest punt, els manifestants s’han aturat davant de la Prefectura Superior de Policia Nacional a Catalunya i han cridat consignes contra la repressió i a favor de l’1 d’octubre.
