La portaveu diu que el Govern se sent interpel·lat pel missatge de benestar, democràcia i pau de la presidenta mexicana, però marca distàncies amb la lectura sobiranista de les seves paraules a la cimera de Barcelona
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha evitat aquest dimarts assumir com a pròpia la defensa del dret a l’autodeterminació formulada per la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, durant la cimera progressista celebrada aquest cap de setmana a Barcelona. Paneque ha sostingut que l’executiu se sent interpel·lat pel discurs de Sheinbaum en allò relatiu a la defensa dels drets, del benestar, dels valors republicans, dels sistemes democràtics i de la pau, però ha deixat clar que el Govern no defensa per a Catalunya l’autodeterminació “en el sentit que s’ha defensat els últims anys” per altres forces polítiques.
La resposta arriba després d’un cap de setmana en què Barcelona ha acollit la IV Reunió En Defensa de la Democràcia, impulsada per Pedro Sánchez, amb representants de 21 delegacions internacionals, i en paral·lel la trobada de la Global Progressive Mobilisation, que ha projectat la capital catalana com a seu d’una gran cita internacional del progressisme.
Paneque comparteix el marc de drets i pau, però rebutja extrapolar l’autodeterminació a Catalunya
En resposta a la pregunta de RAB Ràdio, Paneque ha volgut posar en valor que Barcelona hagi estat “el centre del món” durant el cap de setmana i ha interpretat la presència de dirigents internacionals com una mostra del prestigi exterior de la ciutat i de Catalunya. La portaveu ha dit que el Govern comparteix el fons general dels discursos escoltats a la cimera, especialment la defensa del benestar, dels drets i dels sistemes democràtics.
Així, ha afirmat que l’executiu se sent interpel·lat per aquesta part del missatge de Sheinbaum i que també se la fa seva en clau de tradició republicana i de defensa de la igualtat entre homes i dones. En la seva lectura, les paraules de la presidenta mexicana s’han d’entendre sobretot dins aquest marc més ampli de valors democràtics i de projecció internacional d’una agenda progressista.
Ara bé, quan se li ha repreguntat de manera explícita si el Govern comparteix la visió de Sheinbaum sobre el dret a l’autodeterminació, Paneque ha estat taxativa. Ha recordat que el Govern no defensa aquesta via per a Catalunya i ha remarcat que no convé “barrejar” discursos formulats des d’una realitat territorial i històrica concreta, com la mexicana, amb el debat polític català dels últims anys. En aquest punt, ha reivindicat la tradició “federal d’entesa” del seu espai polític i ha descartat qualsevol assimilació entre la posició de Sheinbaum i el model que defensa l’executiu català.
El context: què va dir exactament Sheinbaum a Barcelona
La posició de Paneque s’explica pel contingut mateix del discurs de la presidenta mexicana. A la cimera de Barcelona, Sheinbaum va reivindicar els principis constitucionals de la política exterior de Mèxic i va citar expressament “el respecte a l’autodeterminació dels pobles, la no intervenció, la solució pacífica de controvèrsies, el rebuig a l’ús de la força, la cooperació internacional per al desenvolupament, el respecte als drets humans i la lluita permanent per la pau”.
La dirigent mexicana va inserir aquesta apel·lació en un discurs més ampli sobre democràcia, sobirania, justícia social i pau. També va defensar que la llibertat no es pot entendre sense justícia social, sobirania i dignitat dels pobles, i va proposar dedicar el 10% de la despesa militar mundial a un programa global de reforestació, a més d’impulsar una declaració contra la intervenció militar a Cuba.
Tot i que Sheinbaum no va fer cap referència explícita a Catalunya, les seves paraules sobre l’autodeterminació van tenir una lectura política immediata en l’escenari català, precisament perquè les va pronunciar a Barcelona, al costat de Pedro Sánchez i en una trobada concebuda com una plataforma internacional de defensa de la democràcia i del multilateralisme.
Sheinbaum coneix perfectament la situació de Catalunya. La seva ex-sogra, Montserrat Gispert i Cruells, va ser una membre destacada de l’exili català a Mèxic, filla del regidor de l’Ajuntament de Barcelona Josep Gispert.
Una resposta que encaixa amb la línia del Govern
La resposta de Paneque manté la línia política que el Govern ha anat fixant en altres carpetes sensibles: assumir un llenguatge de defensa de drets, benestar i qualitat democràtica, però evitar qualsevol lectura que pugui connectar l’executiu amb la reivindicació de l’autodeterminació a Catalunya. En aquest cas, la portaveu ha optat per no desautoritzar Sheinbaum, però sí per reubicar les seves paraules dins la tradició republicana mexicana i en un marc internacional de defensa de la pau i del multilateralisme.
Aquest encaix també concorda amb el relat que el mateix Govern havia fet els dies previs sobre la cimera. Des de la Moncloa es va presentar la reunió com una cita per reforçar l’acció conjunta en defensa del multilateralisme, de les institucions democràtiques, de la governança digital i de la justícia social davant la desigualtat i l’extremisme.
En paral·lel, diversos mitjans han llegit la visita de Sheinbaum a Barcelona també com un episodi de desgel en la relació entre Mèxic i Espanya, ja que es tracta del seu primer viatge a Europa com a presidenta i d’una trobada amb Sánchez després d’anys de tensió diplomàtica entre els dos països.
Barcelona com a aparador internacional, però sense gir en el marc nacional
La conclusió política que deixa la resposta de Paneque és doble. D’una banda, el Govern vol aprofitar la cimera per reforçar la idea d’una Barcelona i una Catalunya amb projecció internacional, capaces d’acollir líders globals i de participar en grans debats sobre democràcia, pau i benestar. De l’altra, aquesta obertura exterior no comporta cap revisió del seu marc polític sobre Catalunya.
Per això, la portaveu ha volgut separar de manera molt clara el valor simbòlic i internacional del discurs de Sheinbaum de qualsevol lectura interna sobre el conflicte català. El Govern comparteix, segons ha dit, la defensa dels drets, de la pau, del benestar i dels sistemes democràtics; el que no comparteix és traslladar a Catalunya la defensa de l’autodeterminació que la presidenta mexicana va formular des de la seva pròpia tradició constitucional i històrica.
