La portaveu Paneque diu que el Govern manté la confiança en el cap de gabinet d’Illa, investigat per contractes d’Esparreguera, i aprova un paquet per acompanyar la regularització extraordinària de migrants amb més formació lingüística, orientació i suport social
La roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts, 21 d’abril, ha estat marcada per dos grans fronts polítics i socials: la defensa del Govern del cap de gabinet del president Salvador Illa, Eduard Rivas, arran de la investigació judicial oberta per la seva etapa com a alcalde d’Esparreguera, i l’aprovació del paquet de mesures amb què la Generalitat vol acompanyar el procés extraordinari de regularització de migrants impulsat pel govern espanyol. Rivas va ser nomenat cap de gabinet d’Illa l’agost del 2024, i el cas judicial està sota secret d’actuacions, segons el TSJC.
El Govern tanca files amb Rivas i apel·la a la presumpció d’innocència
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha evitat qualsevol distanciament respecte a Eduard Rivas i ha apel·lat directament a la “presumpció d’innocència” davant les preguntes sobre la seva situació judicial. La consellera ha negat que l’executiu estigui “preocupat” pel cas i ha defensat, en canvi, una actitud de “col·laboració” amb la investigació. També ha evitat donar detalls sobre les converses que el president Salvador Illa hagi pogut mantenir amb ell, però ha remarcat la confiança política en el seu cap de gabinet.
La investigació se centra en contractes dels serveis de neteja viària i manteniment de l’espai públic de l’Ajuntament d’Esparreguera corresponents als anys 2022, 2023 i 2024. Els Mossos d’Esquadra es van personar al consistori el 15 de gener per requerir documentació per ordre del jutjat d’instrucció de Martorell que porta la causa, oberta per un presumpte delicte de malversació de cabals públics. Diversos mitjans han informat que aquell mateix dia també es va intervenir el telèfon mòbil de Rivas.
Paneque ha insistit que el Govern manté una confiança ratificada aquest mateix dimarts pel president. El missatge de l’executiu és que, mentre no hi hagi novetats judicials concloents, la resposta institucional passa per defensar la presumpció d’innocència i la màxima col·laboració de l’investigat per aclarir els fets. Així, el Govern opta per blindar políticament Rivas i rebutja, almenys per ara, qualsevol gest de relleu o apartament. Aquesta posició coincideix amb la defensa pública feta per Presidència i amb la informació coneguda fins ara sobre la causa, encara sota secret.
50.000 noves places de català per a la regularització de migrants
L’altre gran anunci del dia ha estat l’aprovació del paquet de mesures per acompanyar el procés de regularització extraordinària de persones migrants impulsat pel govern espanyol. La mesura més destacada és l’obertura de 50.000 noves places per aprendre català, centrades en els nivells inicials, per al curs 2026-2027. Amb aquest increment, Catalunya passarà de 100.000 a 150.000 places en cursos bàsics A1 i A2, cosa que representa un augment del 50%. Paneque ha presentat aquesta decisió com una manera de garantir que “ningú quedi fora” del procés per manca d’informació, acompanyament o recursos.
Segons ha explicat el Govern, aquestes places es distribuiran entre el Consorci per a la Normalització Lingüística, les escoles de formació d’adults, els cursos subvencionats a ajuntaments i entitats i els programes d’acreditació. A més, el pla no se cenyirà només a la formació reglada: també es reforçaran vies d’aprenentatge informal i no formal, com el Voluntariat per la Llengua, i es crearà una nova línia de subvencions i convenis per al món local i per a entitats socials.
El paquet aprovat pel Consell Executiu va més enllà de l’ensenyament lingüístic. El Govern preveu desplegar un portal web de referència amb tota la informació del procés, reforçar l’orientació i la informació territorial, formar professionals dels serveis públics i de les entitats que hi intervenen i activar un dispositiu especial per a col·lectius vulnerables, com persones sense llar, joves extutelats o dones víctimes de violències masclistes. Segons l’executiu, ja s’han format més de 1.200 persones i hi ha 16 sessions territorials programades.
El català, eix d’integració social i laboral
El Govern defensa que l’aprenentatge del català ha de ser una peça central del procés d’integració. En aquest marc, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha sostingut que la inclusió lingüística és inseparable de la inclusió social i laboral. El pla aprovat preveu crear una comissió de llengua dins del Consell del Diàleg Social per definir mesures d’inclusió lingüística en l’àmbit de la feina, i també reforçar les ajudes a empreses perquè puguin desplegar plans d’acollida i formació lingüística per a treballadors estrangers.
La Generalitat també vincula aquest desplegament al nou marc estatal de regularització. El BOE va publicar el 16 d’abril el Reial decret 316/2026, de 14 d’abril, que estableix que l’informe necessari per a la pròrroga de l’autorització haurà d’acreditar, entre altres elements, l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència. El govern espanyol ha explicat que el procés s’adreça a persones que es trobessin a Espanya abans de l’1 de gener del 2026, acreditin almenys cinc mesos de permanència ininterrompuda i no tinguin antecedents penals.
Paneque ha defensat que Catalunya vol jugar un “paper actiu” en aquest desplegament i ha arribat a situar el país com a “referent” en la manera d’acompanyar la regularització. Segons les estimacions del Govern, entre 120.000 i 150.000 persones a Catalunya es podrien beneficiar d’aquest procés. L’executiu considera que aquesta regularització és una oportunitat per reduir l’economia submergida, reforçar la cohesió social i aportar més seguretat jurídica tant a les persones afectades com al teixit productiu.
Avís contra les màfies i missatge polític de fons
En la compareixença, Paneque també ha advertit que el Govern actuarà amb “contundència” si detecta màfies o organitzacions que vulguin aprofitar-se del procés de regularització i de la situació de vulnerabilitat de les persones sol·licitants. Tot i assegurar que, de moment, l’executiu no té constància de pràctiques abusives, ha qualificat de “lamentable i miserable” qualsevol intent de negoci amb aquesta realitat.
El doble missatge polític del Govern, doncs, ha estat clar. D’una banda, blindatge institucional a un dels homes de màxima confiança del president, amb apel·lació a la presumpció d’innocència i a la col·laboració amb la justícia. De l’altra, reivindicació d’una política pròpia per gestionar amb recursos, llengua i acompanyament un procés de regularització que l’executiu vol convertir en una eina d’integració i cohesió. En una mateixa roda de premsa, Paneque ha combinat així una resposta defensiva en el terreny polític amb una ofensiva en l’àmbit social i lingüístic.
