La Generalitat i el programa de les Nacions Unides signaran un nou memoràndum per quatre anys per cooperar en habitatge, transició ecològica, cohesió social i innovació urbana, i reforçar la presència catalana en els debats globals sobre ciutats
El Govern de la Generalitat i ONU-Hàbitat han acordat un nou marc de col·laboració per als pròxims quatre anys amb l’objectiu d’enfortir la projecció internacional de Catalunya en àmbits com l’urbanisme sostenible, la resiliència urbana, l’habitatge i la transició ecològica. L’Executiu ha aprovat la subscripció d’un nou memoràndum d’entesa amb el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans, que es formalitzarà pròximament.
L’acord vol establir una cooperació estable entre la Generalitat i la Divisió de Programes Regionals d’ONU-Hàbitat, i alhora facilitar la participació de les institucions catalanes en reunions, projectes i programes internacionals impulsats per aquest organisme de les Nacions Unides.
Un acord per donar més pes global a Catalunya
El memoràndum neix amb una ambició clara: situar Catalunya com un actor amb més presència en els grans debats internacionals sobre el futur de les ciutats. Per això, el text no es limita a definir una relació institucional genèrica, sinó que concreta àrees de col·laboració i compromisos que busquen donar continuïtat i profunditat a la relació.
Entre els àmbits prioritaris hi figuren la innovació urbana, la resiliència, l’habitatge, la cohesió social, la cooperació al desenvolupament sostenible i la transició ecològica. És a dir, un ventall ampli de polítiques que connecten directament amb les transformacions que afronten avui les ciutats i els territoris.
Catalunya, “centre d’excel·lència” en resiliència urbana
Un dels punts més destacats del nou acord és la voluntat compartida de donar suport als programes pertinents d’ONU-Hàbitat per fer de Catalunya un “centre d’excel·lència” en matèries com la resiliència urbana, la innovació, les ciutats intel·ligents i el turisme sostenible.
La formulació és significativa perquè situa Catalunya no només com a sòcia d’ONU-Hàbitat, sinó com a possible espai de referència per generar coneixement, bones pràctiques i projectes aplicats en aquests camps. En un context global marcat per l’emergència climàtica, la pressió sobre l’habitatge i la necessitat de repensar les ciutats, aquesta projecció té també una clara dimensió política i estratègica.
Més presència catalana en cimeres i projectes internacionals
L’acord també preveu fomentar la participació institucional de la Generalitat en debats i cimeres globals, així com la presència d’experts catalans en esdeveniments organitzats per ONU-Hàbitat. És una aposta per reforçar la veu catalana en fòrums internacionals i per connectar l’experiència del país amb espais de governança global.
Aquesta dimensió exterior es complementa amb altres mecanismes de cooperació, com la possibilitat de facilitar la incorporació de personal destacat de la Generalitat a ONU-Hàbitat o promoure visites institucionals en tots dos sentits, tant de representants del programa de l’ONU a Catalunya com de responsables catalans a projectes i seus d’interès mutu.
Cooperació transversal i seguiment estable
Aquest serà el tercer memoràndum entre la Generalitat i ONU-Hàbitat, però és el primer que es planteja com un marc transversal de col·laboració del conjunt del Govern amb diverses unitats de l’organisme internacional. Aquesta transversalitat és un dels elements més nous del text, perquè supera lògiques més sectorials de convenis anteriors i obre la porta a una cooperació més integrada.
Per garantir-ne el desplegament, es crearà una Comissió Tècnica de Seguiment amb almenys dos representants de cada part, que es reunirà dues vegades l’any per supervisar les activitats impulsades i avaluar-ne els resultats.
Continuïtat d’una relació que ve de lluny
La relació entre la Generalitat i ONU-Hàbitat no comença ara. El primer memoràndum es va signar el 2017 amb l’aleshores Departament de Territori i Sostenibilitat, i es va prorrogar el 2021. Aquell mateix any es va subscriure un segon acord amb els llavors departaments de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i d’Acció Exterior i Govern Obert. Tots dos marcs van estar vigents fins al 2025.
El nou memoràndum, per tant, no és una ruptura, sinó un pas més en una relació ja consolidada, però amb una voluntat explícita d’ampliar-ne l’abast i fer-la més coherent amb les prioritats actuals del Govern en acció exterior, sostenibilitat i projecció internacional.
Kenya i l’Àfrica oriental, un nou eix de relació
L’acord també arriba després dels contactes mantinguts l’any passat entre el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Agustí Fernández, amb la directora executiva d’ONU-Hàbitat, Anacláudia Rossbach.
Aquest acostament s’emmarca, a més, en una decisió més àmplia del Govern: la de reubicar la seva delegació a l’Àfrica Meridional a Kenya, on hi ha la seu principal d’ONU-Hàbitat, i convertir-la en Delegació a l’Àfrica Meridional i Oriental. Aquest moviment reforça la idea que la relació amb l’organisme de l’ONU no és només simbòlica, sinó que forma part d’una estratègia territorial i diplomàtica més definida.
Habitatge, sostenibilitat i ciutat com a agenda internacional
Amb aquest nou memoràndum, el Govern vol reforçar la idea que qüestions com l’habitatge, la cohesió social o la transició ecològica no són només polítiques internes, sinó també part d’una agenda global en què Catalunya vol tenir veu pròpia i capacitat d’incidència.
La nova aliança amb ONU-Hàbitat apunta precisament en aquesta direcció: utilitzar l’experiència catalana en polítiques urbanes i territorials per guanyar presència internacional, i alhora aprofitar la connexió amb Nacions Unides per enriquir les polítiques públiques del país amb més cooperació, més visibilitat i més circulació de coneixement.
