El Gremi de Llibreters desmunta algunes de les idees més repetides sobre el 23 d’abril i defensa que la festa del llibre es caracteritza sobretot per la bibliodiversitat, el pes del català i una realitat comercial molt més plural del que suggereixen els rànquings
Sant Jordi és una de les grans celebracions culturals del país, però també una jornada envoltada de tòpics que sovint no s’ajusten del tot a la realitat. La imatge més visible de la diada —les llistes de més venuts, els autors mediàtics, les llargues cues de signatures o la sensació que aquell dia es decideix tot l’any editorial— tendeix a simplificar una realitat molt més àmplia, diversa i repartida.
Amb l’ajuda del Gremi de Llibreters, l’ACN revisa algunes de les creences més esteses sobre Sant Jordi i en dibuixa una fotografia menys reduccionista: els llibres de mediàtics representen una part petita del total, la novel·la no ho acapara tot, el català s’imposa en vendes i la facturació del 23 d’abril, malgrat ser molt important, no concentra ni de bon tros la totalitat del negoci anual.
Els mediàtics no dominen tant com sembla
Una de les percepcions més habituals és que per Sant Jordi només triomfen els llibres d’autors molt coneguts o amb gran presència als mitjans. Però les dades desmenteixen aquesta idea. Segons el Gremi, el rànquing dels més venuts només representa entre un 5% i un 7% del conjunt de vendes de la diada.
Això vol dir que més del 90% dels llibres comprats no corresponen a aquests noms que ocupen titulars i portades. L’any passat, per exemple, es van vendre 74.450 títols diferents, una dada que reforça la idea que Sant Jordi és, abans que res, una gran exhibició de bibliodiversitat.
Per al president del Gremi de Llibreters, Èric del Arco, la compra d’un llibre per Sant Jordi és sovint un “acte d’amor” cap a una altra persona, i per això la tria acostuma a anar molt més enllà de la simple inèrcia mediàtica. Les llistes existeixen i tenen impacte, però no expliquen ni de lluny tota la festa.
La novel·la no està sola al capdavant
També és força estesa la idea que Sant Jordi és, sobretot, el regne absolut de la novel·la. I tot i que la ficció continua liderant, les xifres mostren un escenari més equilibrat. Del total venut per Sant Jordi, la ficció representa el 35%, però la literatura infantil i juvenil arriba al 29,9%, la no-ficció al 23,8% i el còmic a l’11,3%.
En català, de fet, la literatura infantil i juvenil encara té més pes que la ficció: suposa el 38,6% de les vendes, davant del 33,7% de la narrativa. La no-ficció representa el 20,8% i el còmic el 6,9%. En castellà, sí que la ficció ocupa una posició més destacada, amb el 36,5%, seguida de la no-ficció (27%), la literatura infantil i juvenil (20,4%) i el còmic (16,1%).
Del Arco admet que el fet que molts llibres es comprin per regalar dona a la novel·la un cert avantatge, perquè és un gènere més transversal i adaptable a molts perfils. Però això no treu protagonisme a altres segments que tenen una presència molt significativa, especialment en el cas dels llibres per a infants i joves.
Sant Jordi no fa tota la caixa de l’any
Un altre dels grans mites és pensar que Sant Jordi representa pràcticament totes les vendes anuals de les llibreries. La realitat és molt diferent. El Gremi estima que la facturació de la diada suposa entre un 6% i un 7% del total anual del sector.
És, doncs, un dia fonamental, però no únic. Les vendes es reparteixen al llarg de l’any i també depenen molt d’altres moments forts, com la campanya de Nadal o l’inici del curs escolar al setembre. A més, l’impacte de Sant Jordi no és igual per a tothom: hi ha llibreries on la jornada pot representar només un 2% o 3% de la facturació anual, mentre que en altres casos pot arribar fins al 20%.
L’any passat la diada va generar 26,1 milions d’euros de facturació. És una xifra alta i essencial per a moltes llibreries, però no converteix automàticament el 23 d’abril en una jornada que resolgui tota la viabilitat del negoci. De fet, els llibreters recorden que aquell dia el marge és més ajustat, perquè hi ha descomptes i també més despesa de personal, logística i estoc.
El català s’imposa, també a Barcelona
Un dels tòpics que més es repeteix és que, especialment a Barcelona, sempre es venen més llibres en castellà. Però per Sant Jordi les dades diuen una altra cosa: el 52,3% dels llibres venuts l’any passat van ser en català, davant del 47,7% en castellà.
Per demarcacions, el català va representar el 51,6% de les vendes a Barcelona, el 64,3% a Girona, el 61,3% a Lleida i el 49,5% a Tarragona. Això confirma que, almenys per Sant Jordi, el llibre en català s’acaba imposant arreu o queda pràcticament en empat allà on el mercat és més mixt.
Segons Del Arco, això té a veure amb el fort component emocional i identitari de la diada. Sant Jordi és una festa profundament vinculada al país, al seu imaginari i a la seva llengua, i això es tradueix també en les compres. A més, la promoció d’aquells dies acostuma a tenir un fort accent en el llibre en català, amb autors propers i una gran visibilitat de novetats en aquesta llengua.
Les llistes existeixen, però no expliquen tota la diada
També circula sovint la sospita que les llistes de més venuts són poc fiables o fins i tot inventades. El Gremi rebutja aquesta idea i recorda que els rànquings s’elaboren a partir de dades recollides a través de més de 230 llibreries que formen part de LibriRed, a més de les vendes a les parades al carrer i de les estimacions de GFK.
Ara bé, el mateix Gremi admet que aquestes llistes només recullen una part d’una realitat molt més ampla. El 2025, per exemple, es van vendre més de dos milions d’exemplars per Sant Jordi, però només una petita part d’aquest volum es tradueix en la visibilitat mediàtica dels tops.
Per això Del Arco parla d’un “mite real”: les llistes són reals, però alhora mitifiquen una realitat molt més distribuïda. No hi ha un únic llibre que arrasi per sobre de tots els altres, ni un sol guanyador que resumeixi el sentit de la diada. Justament la força de Sant Jordi, defensa, és que reparteix el protagonisme entre molts autors, molts editors i moltes llibreries.
Una festa molt més gran que el rànquing
El gran missatge que surt d’aquesta lectura és que Sant Jordi no es pot entendre només des dels titulars dels més venuts ni des de la lògica d’un sol vencedor. La festa funciona, precisament, perquè és massiva i plural, perquè barreja gèneres, llengües, públics i perfils de lectors molt diferents.
La imatge més vistosa de la diada continuarà sent la dels noms coneguts, els rànquings i les cues. Però el cor real de Sant Jordi continua sent un altre: una jornada on milers de persones busquen un llibre pensant en algú concret, on el català hi guanya pes, on conviuen novel·les, còmics, assajos i àlbums infantils, i on la gran protagonista no és una sola obra, sinó la suma de totes.
